Plató: La Idea del Bé i la Ciutat Ideal a La República
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,29 KB
La Idea del Bé en Plató
El líder i la comprensió del Bé
Plató ens diu que un bon líder ha de prometre fer coses bones i no pensar només en ell mateix. També ha de comprendre què és el bé, ja que aquesta idea és el millor, el perfecte i el més bonic, i la base de tot el que veiem i coneixem. Plató afirma que només aquelles persones que entenen aquesta Idea del Bé són aptes per ser líders, com els filòsofs o aquells que l'han estudiada.
El Bé i l'Al·legoria de la Cova
En La República, Plató exposa el món de les Idees, on la més important és la Idea del Bé. Aquesta Idea del Bé és l'origen de tot el que és just i bonic en tots els aspectes de la vida. Plató ho il·lustra amb l'al·legoria de la cova, on persones tancades només veuen ombres a les parets. No coneixen la veritat real. Però quan una d'elles surt i veu la llum del sol, descobreix una veritat més profunda i autèntica que les ombres. La Idea del Bé s'interpreta com la representació de la veritat, igual que la llum del sol simbolitza la veritat més enllà de la cova.
La Ciutat Ideal i l'Ànima
Les parts de la ciutat perfecta
Aquest fragment de Plató tracta sobre la ciutat ideal. En una conversa entre Sòcrates i Glaucó, es descriuen les parts que componen una societat perfecta:
- la part racional
- la part irascible
- la part concupiscible
Totes aquestes parts són essencials, ja que quan cadascuna compleix la seva funció, l'estat funciona correctament.
Parts de la ciutat i virtuts de l'ànima
Aquesta cita descriu la visió platònica de la ciutat perfecta i les seves parts, relacionades amb les virtuts de l'ànima. Aquestes virtuts corresponen a les parts de l'ànima:
- la part racional (saviesa)
- la part irascible (coratge)
- la part concupiscible o dels desitjos (temprança)
El text subratlla que cadascuna d'aquestes parts ha de complir la seva funció perquè la ciutat funcioni correctament. També es remarca que si la ciutat és sàvia, les persones que la formen també ho seran, ja que les virtuts de la ciutat es reflecteixen en les de l'ànima individual.
La connexió entre ètica i política
Les parts de la ciutat es relacionen directament amb les parts de l'ànima individual, establint una connexió entre la política i l'ètica personal. Les virtuts que fan que una ciutat sigui justa i sàvia (saviesa, coratge, temprança i justícia) han de ser presents també a l'ànima de cada individu. En resum, el text argumenta que les qualitats que fan que una ciutat sigui justa o coratjosa són les mateixes que fan que una persona sigui justa o coratjosa. Això posa de manifest la vinculació entre ètica i política: les qualitats que fan que una societat sigui virtuosa han d'estar presents en els seus ciutadans. Plató estableix una relació directa entre la justícia de la ciutat i la justícia de la persona, suggerint que la justícia individual és un reflex de la justícia social i viceversa.