Plató, Heràclit i Parmènides: Realitat i Coneixement

1. Heràclit i Plató: El canvi i el Logos

Heràclit i Plató comparteixen diversos temes comuns. Per començar, tots dos volen entendre què és allò que existeix veritablement, i per això intenten explicar si la realitat canvia o si res no canvia i tot és sempre igual. A continuació, reflexionen sobre com podem conèixer la veritat i si el coneixement és possible. Per últim, busquen una explicació sobre el cosmos.

A causa de tots aquests temes que tracten en comú, Plató i Heràclit tenen diverses semblances, com l'acceptació que el món sensible està en constant canvi; Heràclit diu que "tot flueix" i Plató comenta que és el món del canvi i la imperfecció. Malgrat aquest canvi, tots dos creuen que hi ha un ordre darrere del món canviant, com una raó universal o un món intel·ligible. A més, els dos filòsofs busquen un coneixement vertader que vagi més enllà de les aparences.

A pesar de les semblances entre els dos filòsofs, tenen diverses diferències:

• Per a Heràclit, la realitat és un canvi constant governat pel Logos, una raó universal que manté l’equilibri dins del moviment.
• En canvi, Plató separa la realitat en dos mons: el sensible i l’intel·ligible.
• Heràclit creu que el coneixement s’aconsegueix comprenent el Logos i la unitat dels contraris, mentre que Plató defensa que només la raó pot accedir al coneixement vertader de les Idees.
• Heràclit veu un únic món on el canvi i l’ordre conviuen; Plató, en canvi, estableix un dualisme entre el món material i el de les Idees.

Finalment, Heràclit inspira el pensament dinàmic, i Plató, el racionalisme i l’idealisme de la filosofia occidental.

2. Parmènides i Plató: L'Ésser i la Raó

Parmènides i Plató tracten diversos temes comuns. Reflexionen sobre la naturalesa de la realitat i de l’ésser, el canvi i la permanència, i el coneixement vertader. Tots dos busquen una realitat estable i immutable darrere el món canviant, i creuen que només la raó pot conduir-nos a la veritat.

A causa de tots aquests temes que tracten en comú, Plató i Parmènides tenen diverses semblances, com la importància de la raó, ja que diuen que només la raó pot descobrir el que és real i que el seu ús pot permetre arribar a l'ésser o a les Idees. A més, per a Parmènides i Plató, el coneixement veritable és racional i no sensible, i pensen que per arribar a la veritat cal superar el món sensible i accedir a un nivell més alt de realitat. Tots dos busquen una veritat universal i permanent, no relativa ni canviant; Parmènides parla de l’ésser únic, immòbil i etern, mentre que Plató parla de les Idees, que també són immutables, perfectes i eternes.

A pesar de les semblances entre els dos filòsofs, tenen diferències en diversos aspectes, com la concepció de la realitat i el canvi:

• Mentre que Parmènides pensava que només hi ha un sol ésser, etern i immòbil, i que el canvi és impossible perquè “allò que és” no pot deixar de ser, Plató distingeix entre dos mons: el món sensible (canviant i imperfecte) i el món intel·ligible (etern i perfecte, on existeixen les Idees), i defensa que el canvi existeix al món sensible, però no al món de les Idees.
• A més, tenien percepcions diferents de com era el món sensible: Parmènides deia que era una il·lusió total, sense realitat, i Plató que era una còpia o ombra del món intel·ligible.

En conclusió, tenien diferents objectius filosòfics: Parmènides volia descobrir i comprendre racionalment “el que és” (l’ésser immòbil) i Plató volia ajudar l’ànima a elevar-se del món sensible al món intel·ligible, per conèixer el Bé i assolir la saviesa.