Plató: Govern, Educació i la Idea del Bé

Plató defensa que aquell qui no coneix la idea del Bé i que es guia només per l’opinió i per l’aparença, més que per la ciència, no pot governar. A través de l’educació, especialment a través de la dialèctica, la més noble de totes les disciplines, s’aprèn a raonar correctament, a conèixer la idea del Bé i dirigir, així, la comunitat.

El Bé en si i l'Essència de les Coses

• El Bé en si: idea suprema que il·lumina i dóna sentit a la resta d’idees.
• L'essència de les coses: allò que fa que les coses siguin com són.

La Dialèctica Platònica: Camí cap al Coneixement

La paraula ‘dialèctica’ en Plató té un significat una mica diferent al que tenia per al seu mestre Sòcrates. La dialèctica en Sòcrates era només un diàleg orientat a la recerca de la veritat, però en Plató el terme es complica una mica. Plató considera que no coneixem només a través del diàleg amb els altres ciutadans, que és el que feia Sòcrates, sinó que ens fem millors quan millorem la nostra ànima, aprofundint en el coneixement i en la reflexió que ens permet anar més enllà de la pura sensibilitat i assolir el món de les idees, pures i perfectes (‘en si’).

La dialèctica és la tècnica de coneixement per excel·lència, és el procés a través del qual l’ànima aprèn a passar del món sensible al món intel·ligible. Per tant, la dialèctica és un camí llarg i dur.

La Política Idealista de Plató i la Crítica d'Aristòtil

La política demana una educació específica, una formació llarga i costosa. Aquesta formació havia de permetre al filòsof-rei adquirir el coneixement suprem, necessari per tenir coneixement del Bé i de la Justícia que demana el bon govern d’un Estat.

En tota l’obra de Plató es reivindica la superioritat d’un tipus d’individus que són els homes autènticament savis, és a dir, d’ànima més pura i que coneixen la Justícia, per damunt dels altres homes (soldats i obrers). Per això hi ha una estreta relació entre la república aristocràtica regida per un filòsof-rei, el govern que proposa Plató, i la Justícia, ja que només els que coneixen el Bé i la Justícia poden governar.

Tot comptat i debatut, la postura política de Plató és clarament idealista. Un pensament polític es considera ‘idealista’ perquè, entre altres coses, no es preocupa tant de les circumstàncies de l’acció com dels principis que l’orienten.

Aristòtil es va adonar que l’idealisme polític de Plató estava errat perquè una ciutat només pot ser feliç i pròspera si està unida i si tots els ciutadans van a una; però Plató no acabaria tenint una sola ciutat sinó tres de diferents, perquè en dividir la societat en tres classes socials (governants –o homes d’or–, defensors de la ciutat –o homes de plata– i obrers –o homes de bronze–), cadascuna d’aquestes classes socials buscaria el seu propi profit.

Saviesa, Bondat i Realitat Política

No podem pressuposar ingènuament que qui coneix el Bé necessàriament el farà. Saber què és el Bé i actuar d’acord amb el Bé són coses molt diferents. Per tant, saviesa i bondat, que per a Plató són indestriables i necessàries per al bon govern, no estan en realitat intrínsecament unides. I segurament aquesta discordància amb l’afirmació de Plató es dóna perquè el règim polític imaginat per l’autor de La República és massa idealista per a nosaltres.