Plató: Dualisme, Teoria de les Idees i Coneixement

Plató: Idees Bàsiques i Dualisme

Plató és un filòsof dualista. Això implica l’afirmació que hi ha dos àmbits de la realitat. Tanmateix, aquests dos àmbits no tenen pas la mateixa dignitat: un és superior i l’altre inferior. En aquest sentit, podríem dir que Plató tendeix a l’idealisme, ja que l’àmbit de les idees, dels intel·ligibles, és superior al dels sensibles.

El seu dualisme es concreta en:

1. La seva interpretació de la realitat: dualisme ontològic (l’ontologia és la part de la filosofia que s’ocupa de l’ésser). S’expressa amb la Teoria de les Idees.
2. La seva concepció del coneixement: dualisme epistemològic (l’epistemologia és la part de la filosofia que s’ocupa del coneixement). Es vincula amb la Teoria de la Reminiscència, la Dialèctica i la Teoria de l’Amor.
3. La seva visió de l’home: dualisme antropològic. És la clau de la Teoria de la Immortalitat de l’Ànima.

Dualisme Ontològic: La Teoria de les Idees

La clau del dualisme ontològic és la Teoria de les Idees. Hi ha dos àmbits de la realitat:

• Les Idees (els intel·ligibles, els universals, les coses en si, les essències, les formes...): són eternes, immutables, immaterials i perfectes.
• Les Coses Sensibles: són materials, canviants i imperfectes. Només són en tant que imiten les Idees o hi participen.

El Demiürg (figura mítica que potser s’ha d’interpretar al·legòricament) hauria modelat la matèria caòtica prenent com a model les Idees per crear els sensibles.

Dualisme Epistemològic: El Coneixement

Hi ha dos tipus de coneixement:

• Un coneixement superior (episteme), objectiu i infal·lible, possible gràcies a l’ànima racional: és el coneixement de les Idees. Al seu torn, també es divideix en intel·ligència discursiva o diànoia (seria el que fa possible el raonament lògic o matemàtic) i intuïció o visió directa de les essències o noesi.
• Un coneixement inferior que ens proporcionen els sentits (doxa, "opinió"). És insegur i subjectiu.

La Teoria de la Reminiscència

Plató expressa a través de la Teoria de la Reminiscència el fet que l’autèntic coneixement és el coneixement de les Idees. El cas és que s’adona que el coneixement, o si més no aquella part que ens apareix com a més segura i vàlida, no sembla provenir de fora (de l’experiència sensible), sinó que la trobem en nosaltres mateixos, com si recordéssim. Un teorema matemàtic no el veiem, sinó que el descobrim en la nostra ment, com si ja hi fos. Per això, Plató és un filòsof racionalista, ja que entén que l’origen del coneixement vàlid és la raó, i no pas l’experiència sensible.

La Dialèctica Platònica

La Dialèctica és un procés ascendent del coneixement, passant del coneixement sensible a l’intel·ligible i, en aquest, elevant-se fins a la noesi de les Idees superiors i, per sobre de totes, de la Idea de Bé.