Plató: Dualisme, Idees, Coneixement i Política

Dualisme Ontològic de Plató

El dualisme ontològic de Plató distingeix dos mons:

• El món sensible: És el món de les coses (aparences). Les seves característiques, atribuïdes per Heràclit a la realitat, són: canviants, diferents entre si, corruptibles i materials. És el món que coneixem a través dels sentits (dins la caverna).
• El món intel·ligible: És el món de les idees. Són la realitat en sentit ple, l’autèntica realitat. Les seves característiques, atribuïdes per Parmènides a l’Ésser, són: eternes, perfectes, immutables… És el món que coneixem a través de la raó (fora de la caverna).

Dualisme Epistemològic de Plató

L’epistemologia estudia les maneres de conèixer la realitat. Segons el dualisme epistemològic de Plató, hi ha dues maneres de conèixer la realitat:

• La doxa (opinió): És el coneixement del món sensible, que obtenim a través dels sentits (simbolitzat per la llum del foc dins la caverna).
• L’episteme (ciència): És el coneixement que ens permet arribar a conèixer el món de les idees, obtingut a través de la raó (simbolitzat per la llum del sol fora de la caverna).

Amb la doxa descobrim la realitat sensible i amb l’episteme podem descobrir la realitat intel·ligible. Plató és universalista: pensa que totes les idees són iguals per a tothom, però que no tothom les recorda.

El foc simbolitza el sol del món sensible, i el sol de l’exterior simbolitza el Bé, la idea que està per sobre de totes les altres.

Origen del Cosmos segons Plató

El món sensible té el seu origen en tres principis que són eterns:

• La matèria caòtica i en constant moviment.
• Les idees que serveixen de model o forma.
• El Demiürg: Principi ordenador, modelador del món (inspirat en el Nous d’Anaxàgores).

El procés de formació consisteix en què el Demiürg pren com a model les idees i les va plasmant sobre la matèria per donar lloc a cadascuna de les coses. El Demiürg modela el món sensible amb la finalitat (model teleològic) que sigui el més bo i perfecte possible, prenent com a model últim la idea del Bé. El món sensible, en ser d’origen material, tendeix al desordre, i és per això que no hi ha res que romangui igual i inalterable.

La Teoria de la Reminiscència

La teoria de la reminiscència és la manera com Plató explica l'adquisició del coneixement. Segons aquesta teoria, l’ànima humana és immortal i, en aquesta vida, està atrapada en el cos com si fos una presó. Plató defensa que el coneixement és innat i que aprendre és, en realitat, recordar coneixements que l’ànima ja tenia abans de néixer, quan estava en contacte amb el món de les idees.

Dualisme Antropològic de Plató

Plató afirma que l'ésser humà està format per dos elements diferents: el cos (que pertany al món sensible) i l'ànima (que pertany al món de les idees). L’ànima és la que ha estat en contacte amb el món de les idees i és capaç de conèixer-les, ja que les idees són universals.

• El cos: Forma part del món sensible, és limitat, imperfecte, mortal…
• L’ànima: És de naturalesa semblant a les Idees, és capaç de conèixer-les i, per tant, pot ser bella, sàvia i bona.

Per a Plató, la relació entre el cos i l'ànima és sempre purament accidental. Plató manté la idea pitagòrica de la transmigració: la desaparició del cos no comporta en absolut la desintegració de l’ànima. Ben al contrari, la mort és un alliberament. Però no es tracta d’un alliberament definitiu, ja que l’ànima haurà de renéixer en un altre cos.

L’ànima s’alimenta de bellesa, saviesa i bondat, però no tots els homes saben alimentar correctament la seva ànima. El destí de les nostres ànimes depèn de la mena de vida que portem quan estem lligats al cos. El cos és una presó, però també ens podem alliberar d'aquesta presó.

El Mite del Carro Alat de Plató

El mite del carro alat de Plató és una metàfora que representa l'ànima humana i els seus conflictes interns. Plató imagina l'ànima com un carro tirat per dos cavalls, cadascun amb una naturalesa diferent, i dirigit per un auriga, que simbolitza la raó.

• L’auriga: És la part racional de l'ànima, responsable de mantenir el control i dirigir els cavalls cap al món de les Idees.
• El cavall blanc: Simbolitza la part irascible de l'ànima, aquella part que controla les passions nobles i dona valentia i coratge per defensar el que creu o estima.
• El cavall negre: Simbolitza la part concupiscible de l'ànima, aquella que vetlla pels seus interessos, les seves necessitats i els seus desitjos, i es deixa portar per la passió.

Les ànimes són eternes i viuen des de l'eternitat al món intel·ligible. Allí les ànimes són felices contemplant les idees, que també són eternes i perfectes. Les ànimes marxen en processó, cadascuna a dalt d'un carro tirat per un auriga, amb un cavall blanc i un cavall negre. En un moment determinat, el cavall negre es desboca, surt del camí i, malgrat els esforços de l'auriga, l'ànima cau al món sensible. Un cop l’ànima cau presonera al cos, oblida el que sabia i, per recuperar el coneixement, intenta recordar a partir de la raó.

Ètica i Concepció de la Virtut

Plató considera l'ànima l'instrument de coneixement per excel·lència, perquè només l'ànima ens porta a les idees. Les idees no són matèria i no poden ser conegudes des de la matèria sensible, sinó des de l'intel·ligible.

Plató distingeix tres parts de l'ànima, cadascuna associada a una virtut i a una funció social:

• Ànima racional: És l'ànima superior, pròpia dels filòsofs, dedicada a la Raó. La seva virtut és la saviesa o prudència. Està situada al cap.
• Ànima irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre a la polis. La seva virtut és la fortalesa o valentia. Està situada al pit.
• Ànima concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors. La seva virtut és la temprança o moderació. Està situada al baix ventre.

La justícia individual s'assoleix quan cada part de l'ànima compleix la seva funció sota el domini de la raó.

La Concepció de l'Estat de Plató

Plató critica la democràcia perquè considera que els ciutadans poc formats són fàcilment manipulables pels oradors, convertint-la en demagògia. Considera que el bé comú ha de prevaler sobre els interessos particulars, i que només aquells que coneixen la veritat universal de les idees (els filòsofs) poden governar. Per a ell, un estat és just quan cada classe social exerceix la seva funció adequadament, respectant un ordre jeràrquic.

Plató classifica cinc règims polítics de millor a pitjor:

1. Aristocràcia: Govern dels millors, sota un filòsof-rei. Entra en crisi per errors en la valoració de les ànimes, donant pas a la timocràcia.
2. Timocràcia: Govern militarista, que genera violència i injustícies, la qual cosa condueix a l’oligarquia.
3. Oligarquia: Govern dels rics que menysté els pobres, provocant revoltes que poden portar a la democràcia.
4. Democràcia: Govern del poble, però criticada per la manca d'ordre i competència, on decisions importants són preses per ignorants, provocant desordre que pot finalitzar en tirania.
5. Tirania: Règim més injust, on el tirà governa arbitràriament i sense lleis.