Plató: Dualisme, Ànima i Justícia en el Mite del Carro Alat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,95 KB

Antropologia Platònica: Dualisme Ànima i Cos

El dualisme ontològic i epistemològic té el seu vessant antropològic: l'ésser humà és un compost d'ànima i cos. Un element (l'ànima) és superior a l'altre (el cos).

Tipus de Dualisme Platònic

Element Superior
Element Inferior
Dualisme Ontològic
Idees / Objectes sensibles
Dualisme Epistemològic
Ciència / Opinió
Dualisme Antropològic
Ànima / Cos

La unió entre l'ànima i el cos és accidental. El cos és la presó de l'ànima.

El Mite del Carro Alat (Fedre): Parts de l'Ànima i Justícia

En el context del cosmos platònic, hi apareixen tres mons:

  • El món terrenal
  • El món celestial, per on circulen els déus i les ànimes, regint el món.
  • El Món de les Idees.

Les ànimes pertanyen a una regió intermèdia entre el corporal i l'ideal, i són les que han de regir el món, és a dir, el cos. Les ànimes no són Idees, però poden accedir al Món de les Idees per tal d'assolir la saviesa i bondat necessària per poder regir el món i a elles mateixes.

Les Parts de l'Ànima segons Plató

En el mite, l’ànima es compara amb un carro alat tirat per dos cavalls i conduït per un auriga. L’auriga representa l’ànima racional, la que ha de conduir el destí de l’ànima. En el cos, aquesta part de l’ànima es localitza al cap, on hi ha el cervell. La raó ha de ser la nostra guia: heus aquí un principi ben parmenidià i ben platònic alhora. Certament, només podrà guiar correctament l’ànima un auriga que sigui prou savi. Aquesta ha de ser la seva virtut: la saviesa.

De cavalls n’hi ha dos: un de bell i bo, i un de qualitats contràries. El bell cavall representa l’ànima irascible, que en el cos humà queda tancada en el pit, on hi ha el cor. Aquest cavall simbolitza les tendències positives de l’home, les passions nobles com el coratge, el valor, la ira o l’esperança. La seva virtut ha de ser la fortalesa. Com que és prop del cap, és més dòcil que l’altre.

L'altre cavall representa l’ànima concupiscible, i se situa al ventre, on hi ha l’estómac i el sexe. El cavall dolent i poc dòcil simbolitza les tendències negatives de l’home, els desitjos més baixos, la sexualitat, la gola o la cobdícia. Però aquesta part també es pot controlar si és moderada. La seva virtut, per tant, ha de ser la temperància.

Ètica Platònica i la Justícia

El mite del carro alat ens mostra l’ànima com una força, com una entitat dinàmica que integra tres parts: la racional o intel·lectiva, la irascible o de les tendències positives i la concupiscible o de les tendències negatives. Doncs bé, l’ètica platònica es basa en aquesta divisió tripartida de l’ànima. Plató parla de tres virtuts que es corresponen a les tres parts de l’ànima: saviesa, fortalesa i temperància. Si cada part fa amb virtut el que li correspon, aleshores hi haurà equilibri i harmonia en l’ànima. Aquesta harmonia o equilibri entre les parts de l’ànima és el que Plató anomena JUSTÍCIA. El carro alat s’estimba precisament perquè el cavall dolent el desequilibra, com es pot observar al mite.

El Missatge Moral del Mite del Fedre

El mite del Fedre té un sentit de pamflet moral. El missatge és clar: els justos són recompensats i els injustos són castigats. Aparentment, els injustos, els tirans de la terra, viuen feliços. Però, a més de ser infeliços per la por a la traïció dels seus propis sicaris, seran molt més infeliços pel càstig que els espera després de la mort. Es tracta, ja ho veieu, d’un missatge adreçat als individus, però amb un clar sentit polític.

Entradas relacionadas: