Plató divideix l'estat ideal en tres estaments socials: els governants, que tenen la virtut de la

4-

TEORIA POLÍTICA

El ànima no es posa en moviment sense el cos. És el q Platò anomena Una ciutat amb paraules. Segons el viatge fet al món intel·ligible l’ànima caurà i ocuparà un lloc a la societat:
Podem ser productors (EPITHYMIA), soldats(THYMOS) o governants(NOUS). Plató proposa un Estat basat essencialment en l'ètica i la condició de l'home com un ésser que només pot viure en una societat organitzada. Proposa un Estat ideal, com un model que tots els estats haurien d'imitar. Plató estava convençut que tot governant d'un Estat ideal ha de saber en què consisteix l'art de governar i què és el que ha de fer, perquè si no ho sap, o no té l'habilitat per exercir eficaçment aquesta funció, pot enfonsar tant a l'Estat com als seus ciutadans. Plató sabia per experiència que els Estats que havia conegut distaven molt de ser perfectes; i la seva decepció el va portar a ignorar la política imperant-tirania. Ell havia viscut la desventura de la democràcia, en la qual havia dipositat totes les seves esperances, es va tornar a desil·lusionar a causa de la confusió existent en el poder i els vaivens de la vida pública. Seguidament de l’oligarquia(família q te poder-quan en una ciutat s'admira la riquesa i als rics, es menysprea la veritable virtut i als bons), desprès timocracia(participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal- govern on la passió domina sobre la raó-corrupció), aristocracia(poder millors d’una comunitat-quan en una ciutat s'admira la riquesa i als rics, es menysprea la veritable virtut i als bons) i finalment monarquia(mandat 1 persona q ho farà bé pq es bo, és l’únic capaç de haver vist la idea del bé, bellesa i jústicia). La pujada a la caverna es representa en ordre amb els conceptes subrallats.

ARISTÒTIL: Abans de parlar de la política, hem de parlar de la seva ética: finalitat:la felicitat, per aconseguir-la hem d’utilitzar la raó, és a dir, saber fer que a la nostra vida hi hagi bona sort. S’entén com a felicitat ser virtuós i per tant, la riquesa o la fama, noomés són un instrument. Hem de desenvolupar al màxim la nostra racionalitat per saber actuar amb prodència i obrar justament. L’hàbit configura el caràcter i així tindrem ARETÉ.  Política:l’ètica és fonamental perquè és dins l’estat on l’ésser pot ser felíç. No fa Aristòtil una exaltació de la política, sinó, un anàlisi. Ho agrupa de 3sistemes: govern d’un, d’uns quants i el de la majoria. Cada nació ha adoptat per la forma que més li convé i per això hem de conèixer l’espai/temps que ens envolta. D’aquestes tres formes: si governa un, la monarquia és la correcta, la tirania incorrecta, d’un grup, correcta és aristocràcia i inc. Oligarquia i de la majoria, la correcta és timocracia i inco. Democràcia. Encara que democràcia és excepció, perquè si és l’extrema, és incorrecta, quan tots els ciutadans poden votar, però si és moderada, seria correcta, ja que si existís, és el sistema que ell voldria. SOls participaran ciutadas educats en les llis que estan votant i és obligatori participar. Millors economistes decidiran sobre economia, metges, sobre sanitat...