Plató i Descartes: comparació de metafísica i coneixement
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,21 KB
Plató i Descartes: taules comparatives
| Tema | Plató | Descartes |
|---|---|---|
| Estil | Obres en forma de diàleg, ús de mites i metàfores. | Estil científic, busca un mètode universal segur. |
| Metafísica (realitat) | Dos mons: intel·ligible (idees) i sensible (còpia imperfecta). | Tres substàncies: Déu, jo i món. |
| Coneixement (general) | Els sentits enganyen → només donen opinió. La raó accedeix al món vertader. Conèixer = recordar idees. | Dubtem dels sentits i del món. Coneixement segur = raó seguint un mètode. |
| Nivells de coneixement |
DOXA (opinió): eikasia = imaginació, pistis = creença. EPISTEME (ciència): dianoia = matemàtiques, noesi = idees i Bé. | No té nivells com Plató, però sí criteri de veritat clara i distinta com a certesa. |
| Idea |
Realitat immaterial, eterna i perfecta. Tipus:
|
Representació mental. Tipus:
|
| Dubte metòdic | — |
Dubtem de:
|
| Veritat base | Les idees, especialment la Idea del Bé. | “Cogito, ergo sum”: primera veritat indubtable. |
| Camí del coneixement | Dialèctica: ascens del sensible al intel·ligible fins al Bé. | Mètode cartesà:
|
| Antropologia (ésser humà) | Dualista: ànima (immortal) + cos (material). Unió conflictiva, cos = presó. | Dualista: res cogitans (ment) + res extensa (cos), connectats per la glàndula pineal. |
| Psicologia (ànima) | Ànima tripartida: racional, irascible, concupiscible. Relació amb classes socials. | Ànima = pensament. No té parts; defineix el "jo". |
| Cos | Inferior, limita l’ànima. | Màquina material separada de la ment. |
| Teologia (Déu) | Demiürg ordena el món segons les idees; però la Idea del Bé és la vertadera causa suprema. | Déu = substància perfecta que garanteix la veritat i crea les altres substàncies. |
| Demostració de Déu | No hi ha demostració estricta. | Sí:
|
| Ètica | Central. Virtuts: prudència, fortalesa, temperança. Justícia = harmonia interna/social. | No té ètica pròpia. Només “moral provisional”. |
| Política | Estat ideal: govern dels filòsofs reis. | No parla de política. |
| Objectiu final | Alliberar-se del sensible i contemplar la Idea del Bé. | Trobar un fonament absolutament segur del coneixement. |
| Mite clau | Mite de la caverna → pas del món sensible al de les idees. | No utilitza mites. |
| Tema | Plató | Descartes |
|---|---|---|
| Estil | Diàlegs, mites | Científic, mètode |
| Realitat | Dos mons: idees / sensible | Tres substàncies: Déu, jo, món |
| Coneixement | Sentits enganyen; raó recorda idees | Dubte total; raó amb mètode |
| Nivells | Doxa (eikasia/pistis), episteme (dianoia/noesi) | Veritat clara i distinta |
| Idees | Realitats perfectes (coses, matemàtiques, valors, Bé) | Continguts mentals: adventícies, factícies, innates |
| Dubte | — | Sentits, somni, matemàtiques, geni maligne → Cogito |
| Base de veritat | Idea del Bé | Cogito, ergo sum |
| Camí | Dialèctica → Bé | Mètode: evidència, anàlisi, síntesi, comprovació |
| Humà | Ànima immortal + cos presó | Ment (res cogitans) + cos (res extensa) |
| Psicologia | Ànima tripartida | Ànima = pensament únic |
| Cos | Inferior, limita | Màquina material |
| Déu | Demiürg; Bé = causa suprema | Déu perfecte garanteix veritat |
| Demostració | No estricta | Idea d’infinit + argument ontològic |
| Ètica | Virtuts; justícia = harmonia | Moral provisional |
| Política | Filòsofs reis | — |
| Objectiu | Contemplar el Bé | Fonament segur del saber |
| Mite | Caverna | — |
| Tema | Plató | Descartes |
|---|---|---|
| Estil | Diàlegs, mites, metàfores | Estil científic; busca mètode universal segur |
| Realitat (metafísica) | Dos mons: intel·ligible (idees) i sensible (còpia imperfecta) | Tres substàncies: Déu, jo (ment), món (matèria) |
| Coneixement | Sentits = opinió enganyosa; raó accedeix al món vertader; conèixer = recordar | Dubte de sentits i món; certesa només amb la raó + mètode |
| Nivells de coneixement | Doxa: eikasia (imaginació), pistis (creença). Episteme: dianoia (matemàtiques), noesi (idees, Bé) | Criteri: idees clares i distintes; no nivells formals |
| Idees / idees mentals | Idees = realitats immaterials perfectes: de coses, matemàtiques, valors; Bé = superior | Idees = continguts mentals: adventícies (sentits), factícies (inventades), innates (Déu, infinit, perfecció) |
| Dubte metòdic | — | Dubte dels sentits, del somni, del càlcul (geni maligne) → veritat segura = Cogito |
| Veritat fonamental | La Idea del Bé (causa de saber i ser) | Cogito, ergo sum (primer principi indubtable) |
| Camí del coneixement | Dialèctica: ascens del sensible al Bé | Mètode cartesà: 1) evidència, 2) anàlisi, 3) síntesi, 4) comprovació |
| Antropologia | Dualisme: ànima immortal + cos material (conflicte; cos = presó) | Dualisme: res cogitans + res extensa, unides per la glàndula pineal |
| Psicologia | Ànima tripartida: racional / irascible / concupiscible → vinculada a classes socials | Ànima = pensament, sense parts; defineix el “jo” |
| Cos | Inferior, confon i limita l’ànima | Cos = màquina material independent de la ment |
| Déu / teologia | Demiürg ordena el món segons les idees; Idea del Bé és la causa suprema real | Déu = substància perfecta que garanteix la veritat i crea les altres substàncies |
| Demostració de Déu | No demostració estricta | Sí: idea d’infinit/perfecció → ha de venir de Déu; argument ontològic |
| Ètica | Central: virtuts (prudència, fortalesa, temperança); justícia = harmonia | No ètica completa; moral provisional |
| Política | Estat ideal: filòsofs reis | No tracta política |
| Objectiu final | Alliberar-se del sensible i contemplar la Idea del Bé | Trobar fonament absolutament segur del coneixement |
| Mite clau | Mite de la caverna | No usa mites |