Plató: Coneixement, Opinió i la Idea de Bé

La Riallada i el Coneixement Platònic

El text analitza la riallada en el context de la filosofia platònica, especialment en relació amb el mite de la caverna i la transició entre el món de les Idees i el món sensible.

1. El Filòsof i els Assumptes Humans

   El punt de partida de l'argumentació ens diu que no resulta gens estrany que aquell que ha passat llarg temps dedicat al coneixement de les Idees, aparega al principi desmanotat i ridícul davant dels altres quan passa a ocupar-se dels assumptes humans, objecte de simple opinió i embolicats en la foscor. Plató juga ací amb la metàfora de la llum i de les tenebres, la qual cosa ens remet al mite de la caverna: la llum cal relacionar-la amb l'exterior de la caverna, el món de les Idees i el coneixement, mentre que les tenebres representen l'interior de la caverna, és a dir, el món sensible i l'opinió.

2. L'Ànima i l'Ofuscació

   Compara l'ànima amb l'ull, explica que, el mateix que els ulls poden ofuscar-se en passar de les tenebres a la llum o en passar de la llum a la foscor, l'ànima pot ofuscar-se per dues causes semblants:

   • a) en passar de l'opinió al coneixement;
   • b) en passar del coneixement a l'opinió.

3. La Felicitat de l'Ànima

   D'ací dedueix Plató que en veure algú que té dificultats per a discernir bé de les dues anteriors és la causa de la seva ofuscació. En efecte, Plató considera feliç i envejable l'ànima que, després de conèixer les Idees, descendeix al món de l'opinable. Al contrari, compadeix l'ànima que, acostumada a viure entre les ombres d'allò sensible, comença l'ascens cap a les Idees i, cegada per la llum de la veritat, es mostra desmanotada i incapaç de reconèixer-la.

4. La Riallada de l'Ignorant

   En conseqüència, Plató considera més ridícula i nècia la riallada de qui es burla de l'ànima feliç, és a dir, de l'ànima que descendeix de la llum. Aquesta riallada és la riallada de l'ignorant, que, inconscient de la seva pròpia ignorància i cegat per ella, es riu d'aquell que ha aconseguit una veritat superior. Per aquesta raó, la seva riallada és ridícula i nècia. Al contrari, la riallada de qui es burla de la torpor de l'ànima que intenta amb dificultats passar de l'opinió al coneixement, sense haver-ho aconseguit encara, estarà més justificada i serà menys nècia. D'ací conclou Plató que aquesta última riallada serà menys ridícula que si es burlara de l'ànima que descendeix de la llum.

Misèries Humanes vs. Contemplacions Divines

Amb l'expressió "misèries humanes", Plató es refereix als "assumptes humans", és a dir, a aquelles coses que ocupen i preocupen a la majoria dels mortals (presoners de la caverna) i que pertanyen a l'àmbit de l'opinable, al món d'allò sensible, passatger, canviant i material, embolicat permanentment en "les tenebres" de l'opinió.

Plató posa com a exemples d'aquestes "misèries humanes" "les ombres d'allò just o les imatges de què elles són reflex", sobre les quals els homes discuteixen "en els tribunals o en un altre lloc", en clara al·lusió a la justícia dels homes i a les opinions que els homes tenen sobre allò just. A més, l'expressió "ombres d'allò just" apareix en el text contraposada a la "justícia en si", açò és, a la idea eterna i immutable de justícia, independent de les opinions i interpretacions humanes.

Tornant de nou a l'expressió "misèries humanes", aquesta expressió és contraposada a les "contemplacions divines", expressió que es refereix sens dubte a la contemplació de les Idees, Idees eternes i immutables, que com se sap constitueixen les essències que el filòsof tracta d'investigar; aliè i indiferent a les opinions dels homes i als "assumptes humans" i materials que tant preocupen als mortals. Per això diu el text que és normal que el filòsof es mostri desmanotat quan, perdut en "les altures" del coneixement abstracte i acostumat a la contemplació de les Idees eternes, passa a ocupar-se dels simples "assumptes humans" i de les coses materials i sensibles, que tan sols són còpies imperfectes i fosques de les Idees. Per mitjà de l'expressió "misèries humanes", Plató pretén posar de manifest la inferioritat ontològica i epistemològica de les coses sensibles i opinables, en relació a les Idees.

Funció Ontològica de la Idea de Bé

Analogia entre el Sol i el Bé

Així com el Sol és la causa de totes les coses que existeixen en el món visible, perquè gràcies a ell viuen les plantes i els animals, causa les ombres i els reflexos de les coses i regula i governa tot en el món visible, així també la Idea de Bé és la causa de tot el que hi ha de recte i de bell en les Idees i constitueix el fonament ontològic de tot real, perquè les Idees participen de la Idea de Bé, i les coses sensibles en deriven.