Plató i Aristòtil: teoria política i ètica, justícia i virtuts

Plató: teories i relacions

1. Quines teories es troben?

1: Hi ha dues teories principals: teoria política i teoria ètica.

2. Relació entre aquestes teories

Teoria política: quan Plató nombra la ciutat bona, ho fa referint-se a la seva teoria política, que s'orienta a trobar què és una ciutat adequada per a la societat, una ciutat justa.

Teoria ètica: quan nombra els tres llinatges, està fent referència a les virtuts de cada funció de l'ànima.

3. Justícia: sentit, definició i aplicació

3.1 Quin sentit té la paraula "justícia"? En sentit ètic.

3.2 Definició de justícia: La virtut que posseeix un individu o un conjunt d'individus que fa que tinguin equilibrats els aspectes de l'ànima o que estiguin organitzats socialment de la millor manera possible.

3.3 Què fa que un home sigui just? En la teoria platònica de l'ànima (teoria del soma-sema) s'explica com alliberar-la. Un individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que els pertoca, tal com ho han de fer els tres tipus d'homes en la ciutat justa. La funció racional de l'ànima guia les altres dues; no les oprimeix, però les dirigeix. Per cercar la justícia de l'individu, és útil buscar-la en la ciutat d'aquest.

3.4 Què fa que una ciutat sigui justa? És un estat en què les classes socials s'organitzen d'una manera justa; és a dir, cadascun dels individus de cada classe social fa allò que li és propi, allò que li pertoca.

4. Criteri d'organització dels integrants de la polis

Dins de cada classe social, els individus s'han d'organitzar segons els seus mèrits, és a dir, segons els seus esforços i capacitats. Quan un individu s'esforça per assolir un major estatus social, ho pot aconseguir amb dedicació; per tant, és un sistema meritocràtic. No obstant això, si la seva funció predominant n'és una, aquesta no pot canviar; pot assolir un major estatus, però mai no canviarà de classe social.

4.2 Com s'ha d'organitzar l'estat?

L'aspecte racional guia la societat; la classe en la qual la seva funció predominant és la saviesa (racional) s'encarrega de governar i de dirigir les altres dues funcions, l'irascible i la concupiscible. Aquest procés comporta la justícia. Aquesta és la manera en què Plató organitza la societat. Les classes s'ordenen de la següent forma:

• Governants (saviesa) — filòsofs reis.
• Guerrers (valentia) — protecció i seguretat.
• Campesins i artesans (templança) — producció i cobertura de necessitats.

5. Virtuts i qualificatius

5.1 Quins són aquests elements? Són les virtuts de les funcions de l'ànima: la saviesa, la valentia, la templança i la justícia.

5.2 A quins qualificatius es refereix? Es refereix a les tres activitats socials bàsiques: una societat governada per l'aspecte racional (filòsofs reis) que dirigeix amb saviesa; una societat que garanteix la seguretat (guerrers) i una societat que cobreix les necessitats primàries (comerciants i artesans).

5.3 Explica breument el significat de la frase: Es pot fer un paral·lelisme entre les virtuts o elements que qualifiquen les funcions de l'ànima i els qualificatius que defineixen com les classes socials són beneficioses per a la societat. En primer lloc, l'aspecte racional de l'ànima posseeix la virtut de la saviesa i, paral·lelament, la classe social corresponent (els filòsofs reis) és beneficiosa per a la societat si dirigeix racionalment. D'altra banda, l'aspecte irascible, que posseeix la virtut de la valentia, correspon a la classe dels guerrers, el benefici principal dels quals és la protecció i la seguretat. Finalment, l'aspecte concupiscible posseeix la virtut de la templança, que s'identifica amb la classe dels artesans i comerciants, encarregats de procurar i cobrir les necessitats primàries de la societat.

Aristòtil: idees principals

1. Idees principals

Aristòtil:

- Idees principals: Inicialment, Aristòtil fa una crítica al dualisme ontològic de Plató: diu que l'essència d'una cosa no pot ser fora de la mateixa cosa. El text mostra la idea platònica que les idees són les causes dels objectes i també del fet d'esdevenir. Aristòtil considera que, per a cada cosa, no caldria suposar dues realitats separades; proposa que l'essència no existeix separada de la cosa mateixa.

Relació i crítica d'Aristòtil a Plató

- Relació amb la crítica que fa Aristòtil a Plató: Per a Aristòtil, només hi ha un món; admetre'n dos complica innecessàriament l'explicació, duplicant les realitats. Considera que l'essència i la cosa no existeixen separadament. Una idea immutable no pot ser la causa que posteriorment creï un objecte mutable.

Nota addicional

2. Només si és aquest text: Cabdell de llana groga és una... (substància, act, potència, matèria, forma, substancial, accidental, qualitatiu, substancial, matèria, potència, forma, acte)