Plató i Aristòtil: Racionalisme, Empirisme i Ontologia

La filosofia de Plató (427 aC - 347 aC), encara que ell no ho sabia, va ser racionalista. Per tant, considera que l'única manera veritable de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. S'oposa a l'empirisme, corrent filosòfic vinculat a Aristòtil (384 aC - 322 aC), el seu deixeble, qui considera que el coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta.

Racionalisme: Fonamentació del Coneixement

El racionalisme és el corrent filosòfic que pensa que l’experiència no és una font de coneixement fiable, ja que els sentits només ens informen de les aparences de la realitat, però no de la realitat en si mateixa. Creu que només es pot aconseguir arribar a la veritat a través de l’anàlisi racional d'idees evidents, que coneixem per intuïció. En aquest cas, és més important la lògica i la intuïció de veritats racionals que no pas l’experiència.

Aquestes veritats que coneixem per intuïció s’anomenen idees innates. Això no significa que ja les coneixem quan naixem, sinó que no cal que les aprenguem. N’hi ha prou amb pensar-hi per veure-les clares. Els racionalistes no neguen que l'experiència és necessària per a relacionar-nos adequadament amb l'entorn, però la comprensió del que experimentem es basa en idees innates.

Empirisme: El Coneixement des de l'Experiència

El corrent filosòfic que considera que tot el coneixement humà té la seva base en l’experiència s’anomena empirisme. Els empiristes creuen que en néixer la nostra ment és com una pàgina en blanc que es va omplint amb la informació que rebem a través dels sentits. Així, algú que no tingués ni vista, ni tacte, ni olfacte, ni oïda, ni gust tindria la ment en blanc tota la seva vida.

Plató: Dualisme Ontològic i Teoria de les Idees

Plató considera que hi ha dos nivells de realitat:

• Món Sensible: Coses percebudes a partir dels sentits. Són canviants, múltiples i finites – una realitat aparent.
• Món Intel·ligible: On trobem les Idees, que són immutables, úniques i eternes. El Món Sensible deriva del Món Intel·ligible.

Conceptes clau en la filosofia platònica:

• Cosa Sensible: Objecte del Món Sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses, per Plató, són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les Idees. Sense Idees no hi ha coses.
• Idea: Actuen com a models immutables de les coses. Les Idees, per tant, són més importants, i només es poden captar amb la raó.
• La Idea de Bé: És la més vertadera. No es defineix el concepte de bé, però s’entén que es tracta del bé comú per sobre de l’individual.
• El Demiürg: (semideu) És l’enllaç entre els dos mons. És el responsable d’agafar les idees abstractes i la matèria caòtica indeterminada (apeiron) i transformar-les en el que tenim.

La relació entre els dos mons es descriu com:

• Mimesis: La imitació o còpia.
• Methesis: La participació o model.

Aristòtil: Hilemorfisme, Monisme i el Primer Motor

Aristòtil defensa l’hilemorfisme, una realitat creada per coses amb essència (és el que fa que una cosa sigui com és) i accidents (allò que fa que puguem diferenciar un gos d’un altre). Diu que la realitat es compon d’un sol món, és unista. A més, diu que la substància es compon d'hyle (matèria) i morphé (forma). Trobem el concepte de panta rei, matèria que és caduca, es transforma, sotmesa als canvis.

La substància és Acte i Potència perquè, com som matèria i tenim forma, hi ha un motor, el Primer Motor Immòbil. Aquest motor és definit com una força interior que empeny la substància a transformar-se. Afecta de manera clara els éssers vius i també els inerts, però aquests últims, amb ajuda externa, poden o no canviar. Aristòtil diu que la naturalesa és un estudi de causes i efectes. El motor no crea el cosmos perquè és etern, però li dóna moviment.

Considera que tot el que podem conèixer és a través de l'observació, mitjançant els sentits. L'enteniment és com una pàgina en blanc en la qual no hi ha res escrit; per tant, no creu en les idees innates. Aconseguim el coneixement mitjançant l'abstracció de matèria i forma a partir del que s'ha observat o percebut pels sentits.

Crítica d'Aristòtil al Dualisme Platònic

La crítica d'Aristòtil es dirigeix contra la ruptura o dualitat ontològica (dos mons) que estableix Plató, situant l'essència de les coses en un altre món (el Món de les Idees). Per Aristòtil, no és possible que l'essència, entesa com el que determina la manera de ser de les coses, existeixi separada d'allò que determina. És per això que Aristòtil desplaça la ruptura platònica dels dos mons dins de la única realitat existent.