Plató: Ànima, Justícia i la Ciutat Ideal
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,12 KB
Transició a l'aplicació d'aquest coneixement a cada individu
La classe dels negociants, dels auxiliars, dels guardians, cadascun d'ells crea la seva pròpia ciutat.
Per entendre bé el concepte de justícia, és millor comparar-lo amb una cosa més gran, per tal de saber què és per a un individu concret. És com si comparéssim una ciutat edificada, que ho està perquè significa que és una ciutat bona i, amb aquest exemple, el traslladem a l'individu. Si es veu alguna altra cosa, tornarem a fer el mateix procés per fer proves. Dins de la ciutat trobem l'home just que no diferirà en res de la ciutat justa (tres llinatges de naturalesa) en allò que és la forma essencial de la justícia.
Per tant, l'individu que tingui les normes essencials a la seva ànima es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat. Però mai no s'arribarà a aconseguir-ho, perquè el camí és un altre, més llarg i complex. Glaucó i Plató es conformen amb el que han arribat a aconseguir perquè creuen que ja és suficient.
Principi sobre la investigació de les parts de l'ànima
Una mateixa part no pot sofrir simultàniament afeccions contràries
En aquest apartat, Plató es qüestiona les parts de l'ànima, dubta sobre si totes les nostres activitats les fem amb una mateixa forma d'ànima o si ho fem mitjançant formes diverses.
Defensa que: "entenem amb una forma essencial, ens enfadem amb una altra de les que hi ha en nosaltres i desitgem amb la tercera els plaers del menjar i de la procreació".
D'altra banda, opina que depèn del punt de vista en què veiem les coses, seran d'una manera o d'una altra.
Aclariment de la diferència entre el desig en si i un desig determinat
Fa referència als desitjos, pots desitjar una cosa però no rebutjar-la.
Posa diversos exemples sobre la set i la gana. Plató defensa que sempre desitjarem una cosa bona, si volem una beguda voldrem una bona beguda respecte als nostres gustos.
D'altra banda, és partidari que les coses estan relacionades entre si, és a dir; una cosa és gran perquè respecte d'una altra més petita ho és, i aquesta cosa més petita, és petita perquè respecte d'una gran ho és.
Aplicació de la correspondència entre les parts de l'ànima i els estaments de la ciutat
Explicació de la virtut dels individus
Els individus que formen la ciutat compten amb les diferents característiques d'aquesta, ja que la ciutat, en el fons, són els ciutadans. Les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l'ànima de cada individu, i en el mateix nombre. Per exemple: si la ciutat és sàvia, l'individu també ho serà.
La part racional s'encarrega de governar i és sinònim de saviesa, i la fogositat és una ajuda a la part racional.
L'ànima del que ha de governar ha de ser incorruptible.
La justícia posiciona l'individu dins de la ciutat en allò que ha de ser i ha de fer. Per tant, una persona ha de ser manada o haurà de manar.
Precisió conclusiva sobre la justícia ara que s'ha descobert
La ciutat imposa la seva justícia i posa a cadascú al seu lloc, a la ciutat cadascú té una funció.
Tot home savi fa el bé, per tant, en una ciutat sàvia tothom farà el bé.
Aclariment de la injustícia de l'ànima
Serà necessàriament com una revolució de les tres parts, una revolta d'una part contra el tot de l'ànima, perquè governi en ella la part a la qual no correspon, és a dir, aquella a la qual per naturalesa correspon de servir, i a l'altra no, perquè pertany a la classe governant.
Per tant, fer una obra justa és disposar que les coses de l'ànima regeixin entre elles segons la naturalesa, i cometre injustícia és disposar que regeixin i es regeixin contra la naturalesa per qualsevol cosa.
Doncs la virtut serà una certa salut, bellesa, bona disposició de l'ànima, i el vici una debilitat, una malaltia, una impotència.
Això fa que els capteniments honrats duguin a l'adquisició de la virtut, i els vergonyosos a la del vici.