Els plàstics: propietats, classificació i impacte ambiental
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,55 KB
1. Els plàstics
El plàstic és un material flexible, resistent, poc pesat i aïllant de l'electricitat i la calor. Els monòmers s'obtenen de matèries primeres com el petroli, el carbó o el gas natural.
Monòmer: en cada macromolècula es repeteix una combinació d’àtoms anomenats monòmers.
Propietats dels plàstics
- Resistència mecànica: els plàstics resulten molt resistents i encara més si es té en compte la seva lleugeresa.
- Plasticitat: molts plàstics s'estoven amb la calor i són fàcilment emmotllables sense que s'arribin a fondre.
- Combustibilitat: la majoria de plàstics es cremen amb facilitat.
- Conductivitat elèctrica: els plàstics condueixen malament l'electricitat.
- Conductivitat tèrmica: els plàstics tenen una baixa conductivitat tèrmica.
2. Classificació dels plàstics
S'agrupen en tres tipus: termostables, termoplàstics i elastòmers:
Termoplàstics | Termostables |
---|---|
Es deformen amb la calor. | Són rígids. |
Se solidifiquen quan es refreden. | Són més resistents a les temperatures que els termoplàstics. |
Són reciclables. | Són fràgils. |
No es poden reciclar mitjançant calor. | |
Es poden combinar amb altres materials. |
Elastòmers
- Són molt elàstics.
- No suporten bé la calor, es degraden a temperatures mitjanes.
- El seu reciclat per calor no és possible.
3. Obtenció del material plàstic
El monòmer és introduït en una màquina anomenada reactor, juntament amb un dissolvent i un catalitzador.
4. Processat del material plàstic
Totes les tècniques de processament tenen en comú que és necessari escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. La diferència entre cadascuna d'elles està en la manera de donar forma al polímer.
- Emmotllament per injecció: amb aquest mètode es fabriquen carcasses d'objectes i peces complexes.
- Extrusió: s'obtenen peces contínues, de gran longitud i poca secció.
- Emmotllament per bufament: la tècnica d'emmotllament per bufament de plàstics en la indústria s'utilitza per fabricar peces buides, com ara ampolles, recipients...
- Emmotllament per compressió: amb aquest sistema es poden fabricar peces molt grosses.
- Emmotllament buit: aquesta tècnica és apropiada per emmotllar peces de poc gruix, com ara safates.
- Laminatge: quan es volen aconseguir fines làmines, s'utilitza el procés de laminatge per extrusió amb bufament.
- Filat: aquest procés és l'habitual per obtenir els fils de les fibres tèxtils sintètiques amb què s'elaboren tota mena de peces.
5. Treball amb els plàstics al taller
- Marcar: els talls i doblecs de planxes es poden marcar amb un llapis blanc o amb un retolador indeleble. Si les planxes són molt fines, també podem marcar amb un cúter. Quan hàgim de fer talls sobre peces tridimensionals, caldrà enganxar cinta.
- Subjectar: per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals: el serjant o el cargol de taula.
- Tallar: s'utilitzen: tisores o cúter, serra d'arc per a metall o una serreta.
- Debastar: llimes. Serveixen les mateixes que es feien servir per a la fusta. Llimes d'aigua: es poden usar seques o mullades.
- Trepar: si la planxa és fina, un filaberquí, si és gruixuda, la màquina per a trepar broques per a metalls.
- Doblegar i corbar: un procés seria aplicar calor a la zona per on la dobleguem.
- Unir: fer servir un adhesiu adequat.
6. Les fibres tèxtils
Les fibres tèxtils són filaments que es filen o es trenen:
- Les fibres naturals: s'obtenen de matèries primeres que es troben en la natura.
- Les fibres sintètiques: s'obtenen mitjançant processos químics.
7. Nous materials
Els nous materials permeten fabricar d'una altra manera els productes que ja tenim.
- La fibra de carboni: és una fibra sintètica constituïda per fins filaments de 5-10 de diàmetre i formada principalment per carboni, que té una elevada resistència.
- La fibra òptica: està formada per un feix de fils de materials molt transparent capaç de transmetre feixos de llum sense pèrdues.
- El cristall líquid: és un estat d'agregació de la matèria que posseeix algunes característiques pròpies dels líquids.
- Els semiconductors: són elements que normalment es comporten com aïllants, però en condicions especials. Els materials semiconductors són capaços de conduir l'electricitat sense resistència ni pèrdues d'energia.
8. Impacte mediambiental
- Consum.
- Separar els envasos a casa.
- Llençar al contenidor corresponent.
- Transportar a la fàbrica de reciclatge.
- Rentar, centrifugar i assecar.
- Triturar.
- Fondre i filar.
- Tallar fils en petits grans.
- Envasar i distribuir la matèria primera.
- Noves aplicacions.