Els plàstics: propietats, classificació i impacte ambiental

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,55 KB

1. Els plàstics

El plàstic és un material flexible, resistent, poc pesat i aïllant de l'electricitat i la calor. Els monòmers s'obtenen de matèries primeres com el petroli, el carbó o el gas natural.

Monòmer: en cada macromolècula es repeteix una combinació d’àtoms anomenats monòmers.

Propietats dels plàstics

  • Resistència mecànica: els plàstics resulten molt resistents i encara més si es té en compte la seva lleugeresa.
  • Plasticitat: molts plàstics s'estoven amb la calor i són fàcilment emmotllables sense que s'arribin a fondre.
  • Combustibilitat: la majoria de plàstics es cremen amb facilitat.
  • Conductivitat elèctrica: els plàstics condueixen malament l'electricitat.
  • Conductivitat tèrmica: els plàstics tenen una baixa conductivitat tèrmica.

2. Classificació dels plàstics

S'agrupen en tres tipus: termostables, termoplàstics i elastòmers:

TermoplàsticsTermostables
Es deformen amb la calor.Són rígids.
Se solidifiquen quan es refreden.Són més resistents a les temperatures que els termoplàstics.
Són reciclables.Són fràgils.
No es poden reciclar mitjançant calor.
Es poden combinar amb altres materials.

Elastòmers

  • Són molt elàstics.
  • No suporten bé la calor, es degraden a temperatures mitjanes.
  • El seu reciclat per calor no és possible.

3. Obtenció del material plàstic

El monòmer és introduït en una màquina anomenada reactor, juntament amb un dissolvent i un catalitzador.

4. Processat del material plàstic

Totes les tècniques de processament tenen en comú que és necessari escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. La diferència entre cadascuna d'elles està en la manera de donar forma al polímer.

  • Emmotllament per injecció: amb aquest mètode es fabriquen carcasses d'objectes i peces complexes.
  • Extrusió: s'obtenen peces contínues, de gran longitud i poca secció.
  • Emmotllament per bufament: la tècnica d'emmotllament per bufament de plàstics en la indústria s'utilitza per fabricar peces buides, com ara ampolles, recipients...
  • Emmotllament per compressió: amb aquest sistema es poden fabricar peces molt grosses.
  • Emmotllament buit: aquesta tècnica és apropiada per emmotllar peces de poc gruix, com ara safates.
  • Laminatge: quan es volen aconseguir fines làmines, s'utilitza el procés de laminatge per extrusió amb bufament.
  • Filat: aquest procés és l'habitual per obtenir els fils de les fibres tèxtils sintètiques amb què s'elaboren tota mena de peces.

5. Treball amb els plàstics al taller

  • Marcar: els talls i doblecs de planxes es poden marcar amb un llapis blanc o amb un retolador indeleble. Si les planxes són molt fines, també podem marcar amb un cúter. Quan hàgim de fer talls sobre peces tridimensionals, caldrà enganxar cinta.
  • Subjectar: per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals: el serjant o el cargol de taula.
  • Tallar: s'utilitzen: tisores o cúter, serra d'arc per a metall o una serreta.
  • Debastar: llimes. Serveixen les mateixes que es feien servir per a la fusta. Llimes d'aigua: es poden usar seques o mullades.
  • Trepar: si la planxa és fina, un filaberquí, si és gruixuda, la màquina per a trepar broques per a metalls.
  • Doblegar i corbar: un procés seria aplicar calor a la zona per on la dobleguem.
  • Unir: fer servir un adhesiu adequat.

6. Les fibres tèxtils

Les fibres tèxtils són filaments que es filen o es trenen:

  • Les fibres naturals: s'obtenen de matèries primeres que es troben en la natura.
  • Les fibres sintètiques: s'obtenen mitjançant processos químics.

7. Nous materials

Els nous materials permeten fabricar d'una altra manera els productes que ja tenim.

  • La fibra de carboni: és una fibra sintètica constituïda per fins filaments de 5-10 de diàmetre i formada principalment per carboni, que té una elevada resistència.
  • La fibra òptica: està formada per un feix de fils de materials molt transparent capaç de transmetre feixos de llum sense pèrdues.
  • El cristall líquid: és un estat d'agregació de la matèria que posseeix algunes característiques pròpies dels líquids.
  • Els semiconductors: són elements que normalment es comporten com aïllants, però en condicions especials. Els materials semiconductors són capaços de conduir l'electricitat sense resistència ni pèrdues d'energia.

8. Impacte mediambiental

  1. Consum.
  2. Separar els envasos a casa.
  3. Llençar al contenidor corresponent.
  4. Transportar a la fàbrica de reciclatge.
  5. Rentar, centrifugar i assecar.
  6. Triturar.
  7. Fondre i filar.
  8. Tallar fils en petits grans.
  9. Envasar i distribuir la matèria primera.
  10. Noves aplicacions.

Entradas relacionadas: