Els plàstics: Origen, propietats i impacte ambiental

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el 28 de Enero de 2026 en catalán con un tamaño de 4,38 KB

Història i origen dels plàstics

L’any 1860, un fabricant de boles de billar buscava un substitut per a l’ivori (utilitzat en botons, joies, tecles de piano, boles de billar...). John Wesley Hyatt va desenvolupar el cel·luloide, successor de la parkesina, inventada l’any 1856 per Alexander Parkes.

La majoria dels plàstics s’obtenen a partir dels combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó). L’element químic principal d’aquestes substàncies és el carboni (C). L'obtenció dels plàstics a partir de combustibles fòssils conviu amb el seu ús per al transport (gasolina, gasoil...), per a calefacció (gas natural, butà...), o per generar energia a les centrals elèctriques (carbó...). Aquest procés, anomenat polimerització, es fa a les plantes petroquímiques. Entre les seves propietats destaquen la tenacitat (no es trenca amb els cops) i la lleugeresa.

Propietats principals dels materials plàstics

Lleugers: això ens dona comoditat a l’hora de carregar i transportar objectes o envasos de plàstic.
Impermeables: podem fabricar teixits que ens protegeixen de la pluja, o canonades que transporten aigua o gas.
Aïllants tèrmics: podem fer jerseis amb fibres sintètiques que ens aïllen del fred, o podem aïllar el nostre habitatge per tal d’evitar pèrdues energètiques en calefacció.
Aïllants elèctrics: podem protegir-nos d’accidents elèctrics si aïllem amb plàstic els cables de coure.
Resistents a la corrosió i a la intempèrie: podem tenir mobiliari de jardí que no es rovella com el ferro ni es podreix com la fusta.
Resistents a moltes substàncies químiques: podem envasar productes químics altament corrosius.
Fàcilment conformables: podem fabricar objectes de formes molt diverses ja que, en donar-los temperatura, es fonen i adopten un estat pastós.
Tenaços (poc fràgils): podem fabricar finestres, ampolles o lents d’ulleres resistents als cops.
Poc resistents a esforços: no podem construir amb plàstic estructures (ponts, edificis...) ni objectes (escales de mà, bicicletes...) que hagin de resistir grans esforços.
Fotodegradables: l’exposició continuada a la llum solar els degrada i els fa més trencadissos amb el temps.

Additius dels plàstics

Colorants: permeten donar al plàstic el color desitjat.
Escumants: disminueixen molt la densitat, obtenint així plàstics molt lleugers i aïllants.
Plastificants: augmenten la flexibilitat i fan que els plàstics siguin menys trencadissos.
Ignífugs: dificulten la combustió del plàstic com, per exemple, en cas d’incendi.

Avantatges i inconvenients dels plàstics

AVANTATGES	INCONVENIENTS
En ser lleugers, estalviem molta energia en el transport d’objectes de plàstic o de productes envasats. A menys pes, menys consum de combustible. En tenir un baix punt de fusió, es consumeix menys energia en el procés de fabricació que, per exemple, en el cas dels metalls. Com a aïllants tèrmics als habitatges, ens ajuden a estalviar energia en calefacció i refrigeració.	No són biodegradables com la fusta o les fibres naturals. Per tant, com a residu no desapareixen de manera natural fins passats centenars d’anys. Alguns tipus de plàstics poden ser molt tòxics si, per eliminar-los, es cremen a les incineradores. A causa de la gran varietat de plàstics que arriben als contenidors, el reciclatge és més difícil que el d’altres materials com el vidre, el paper o els metalls.

AVANTATGES

INCONVENIENTS

En ser lleugers, estalviem molta energia en el transport d’objectes de plàstic o de productes envasats. A menys pes, menys consum de combustible.
En tenir un baix punt de fusió, es consumeix menys energia en el procés de fabricació que, per exemple, en el cas dels metalls.
Com a aïllants tèrmics als habitatges, ens ajuden a estalviar energia en calefacció i refrigeració.

No són biodegradables com la fusta o les fibres naturals. Per tant, com a residu no desapareixen de manera natural fins passats centenars d’anys.
Alguns tipus de plàstics poden ser molt tòxics si, per eliminar-los, es cremen a les incineradores.
A causa de la gran varietat de plàstics que arriben als contenidors, el reciclatge és més difícil que el d’altres materials com el vidre, el paper o els metalls.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: