Plàstics: Definició, Tipus, Propietats i Elaboració
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB
Definició dels Plàstics
Els plàstics són materials d’origen orgànic (tenen carboni com a element constant). Alguns es poden obtenir de materials naturals (cel·lulosa), però la majoria s’obtenen del petroli i són fàcilment emmotllables amb calor i pressió.
Estructura dels Plàstics
Estan formats per enormes cadenes que contenen milers de molècules senzilles anomenades monòmers fins a constituir macromolècules anomenades polímers. El procés d’obtenció de polímers s’anomena polimerització.
Classificació dels Plàstics segons l'Origen
Els polímers es poden classificar en:
- Naturals: Són els que ja existeixen a la natura (cel·lulosa, cautxú, caseïna de la llet, etc.).
- Artificials: S'obtenen industrialment a partir de la transformació de polímers naturals (cel·luloide, fibra vulcanitzada, etc.).
- Sintètics: S'obtenen industrialment a partir de primeres matèries que provenen del petroli.
Propietats dels Plàstics
Les propietats i les característiques tècniques més destacables dels plàstics són les següents:
- Lleugeresa: És deguda a la baixa densitat dels plàstics.
- Capacitat aïllant: Tant tèrmica com elèctrica.
- Resistència química: Els permet resistir sense alteració els agents atmosfèrics i bona part de les substàncies químiques agressives.
- Resistència mecànica: Acceptable, encara que no assoleix la dels materials metàl·lics.
- Versatilitat: Possibilitat de modificar algunes propietats d’un tipus de plàstic, afegint-hi substàncies additives, per tal de millorar el seu ús.
- Facilitat de fabricació: A causa de la seva facilitat per ser emmotllats i adoptar tot tipus de formes.
Tipus de Plàstics
Termoplàstics
Són els plàstics més utilitzats. Es reblaneixen amb calor i adquireixen formes que es conserven en refredar-se. Es poden fondre i emmotllar diverses vegades.
Termoestables
Només es deformen per calor i pressió una sola vegada, i adquireixen una consistència interna que els impedeix deformar-se de nou.
Elastòmers
Tenen una gran elasticitat: arriben a deformar-se fins a diverses vegades la seva mida original.
Elaboració de Peces de Plàstic
La fabricació de peces de plàstic o resina sempre es realitza en dues fases i normalment per indústries diferents.
Primera Fase: Síntesi del Polímer i Additius
Actualment, la majoria de polímers són sintètics (obtinguts del petroli). El procés d’obtenció rep el nom de polimerització i precisament del grau de polimerització (nombre de monòmers) en depèn la rigidesa del plàstic.
En general:
- Més de 70 monòmers → plàstic tou
- Més de 700 monòmers → plàstic rígid i resistent
Additius
Substàncies que, afegides en petites proporcions, milloren les propietats dels plàstics i faciliten el procés de formació.