Plantes que es reprodueixen per gemmació

Reproducció: serveix per assegurar la continuïtat de les espècies. -

Reproducció sexual

Uníó de cèl·
Lules sexuals (gàmetes) procedents de 2 individus diferents (mascle i femella). Els nous individus s’assemblen als progenitors, però no són idèntics a ells. -Reproducció asexual: divisió d’un organisme originant-ne de descendents genèticament idèntics al progenitor. Possible formació d’una població nombrosa a partir d’un sol individu. -Reproducció alternant-Alternança de generacions (animals inferiors i vegetals): dues formes de reproducció alternades al llarg de la seva vida.

Etapes reproducció sexual:-
Formació de gàmetes: cèl·lula dividida formant cèl·lules filles (gàmetes). -Fecundació: uníó de gàmetes originant  una nova cèl·lula (ou o zigot). -Desenvolupament de l’embrió: Animals-l’ou es divideix successivament i dóna lloc a l’embrió, desenvolupant-se, forma un nou individu. Plantes-l’embrió a l’interior de la llavor i es desenvolupa quan la llavor germina.

Tipus de reproducció asexual:-
Esporulació (protozous i llevats): A partir d’una cèl·lula d’un organisme, s’originen diverses estructures (espores), aquestes, capaces de formar un nou ésser viu. Avantatjosa quan les condicions ambientals són desfavorables.  -

Gemmació

La cèl·lula inicial s’escindeix i origina dues cèl·lules de diferent mida. En els pluricel·lulars s’escindeix un grup de cèl·lules capaç d’originar un organisme nou. -Fragmentació (vegetals, equinoderms): Part escindida organisme original capaç de regenerar un organisme nou complet. -Bipartició (bacteris, protozous): Cèl·lula dividida en 2 meitats aprox. Iguals.

Reproducció asexual de les plantes:

+Tiges: -Estolons (maduixes, trèvols, cintes): tiges de poca alçària, amb nusos, que originen a arrels i a tiges perpendiculars al terra. -Tiges subterrànies (plantes alimentàries): tubercles-patates/bulbs-ceba, tulipes, jacints, narcisos/rizomes-cereals  +Fulles: -Dipositar fulles en aigua durant uns dies poden arribar a formar arrels. Després, si es planten al terra originen noves plantes/Plantació de fragments de fulla directament al terra originen arrels. +Arrels (moniatos, pastanagues silvestres, rosers, lilàs i pomeres):-Capaces d’originar una planta completa. +Cultiu­ in vitro: obtenció de còpies exactes de plantes existents que es poden aconseguir mitjançant tècniques convencionals.

Reproducció sexual de les plantes: -
Durant el seu cicle biològic s’alternen generacions diferents: el gametòfit i l’esporòfit (alternança de generacions). -Esporòfit: El qual es formen les espores en un vegetal. Distinció d’esporangis (on s’hi produeixen les espores). Desenvolupament d’espores origina un segon organisme (gametòfit). -Gametòfit: On s’hi formen els gàmetes (cèl·lules reproductores). GÀMETES UNIDES-ZIGOT-EMBRIÓ-ESPORÒFIT. Desenvolupament de l’esporòfit: forma un nou gametòfit tancat el cicle de vida del vegetal.

Pol·linització i fecundació: -
Pol·linització: procés pel qual els grans de pol·
len, situats als estams de la flor (òrgans masculins), arriben al pistil (part femenina). -Autopol·linització: pol·len caigut a la mateixa flor. -Pol·linització encreuada: pol·len dipositat a una altra flor. -Pol·linització per insectes:  flors amb colors vius, brillant i desprenen una forta olor. Produeixen nèctar (solució ensucrada, alimentació a insectes i ocells). Quan l’insecte arriba a la flor buscant nèctar (a la base de la flor) ha de passar per les anteres, així, el pol·len s’adhereix al seu cos. Quan arriba a una altra flor de la mateixa espècie buscant més nèctar, al arribar-hi, el pol·len que transporta s’enganxa a l’estigma de la flor. -Pol·linització pel vent : Flors que el pol·len dispersa el vent no fabriquen nèctar ni tenen colors vius ni una olor agradable. Les anteres d’aquestes flors sobresurten, així, es mouen amb el vent. Els grans de pol·len són molt petits i lleugers. Pròpia de flors dels cereals i coníferes (pins). -Fecundació (fusió d’un gàmeta masculí amb un de femení): Quan el gra de pol·len arriba  l’estigma d’una flor desenvolupa el tub pol·línic, que creix a través de l’estigma cap a l’ovari. Els gàmetes masculins viatgen pel tub pol·línic fins a l’ovari on es troba amb l’oosfera (òvul) i el fecunda. 

Formació de llavors i fruits: -
Després de la fecundació, els pètals, sèpals i estams es panseixen i cauen. Queda l’ovari contenint els òvuls fecundats. Cada zigot (òvul fecundat) es divideix repetidament per formar un embrió. Als pocs dies ja s’hi veuen una arrel i una tija incipients (radícula i plúmula). L’embrió, amb cotilèdons i una coberta protectora, forma la llavor. -L’ovari canvia. La seva paret acumula substàncies nutritives i es transforma en fruit.-Doble finalitat de la transformació: Protegir les llavors que conté. Afavorir la dispersió de llavors.-Germinació de les llavors: desenvolupament de l’embrió per donar lloc a una nova planta.  -Estat latent o repòs: quan la llavor triga força temps a germinar. Avantatge evolutiu perquè permet a les llavors germinar quan les condicions són més favorables i, mentrestant, es poden dispersar per colonitzar nous territoris.