Planificació de Recursos Educatius en Educació Infantil

DEI UF2 - NF1: Planificació dels Recursos Educatius

Recurs educatiu: mitjà per a educar (condicionen l'educació). Mediador entre l'educador i l'educand, i entre l'educand i la realitat a aprendre. Tots els recursos responen a les necessitats biològiques, afectives, cognitives i socials de l'infant i afavoreixen la tasca de l'educador: si no li són favorables, cal que els modifiqui en la mesura del possible. Bona gestió dels recursos; cal organització. Optimització, eficàcia, eficiència, coherència. Cal una planificació intencionada; forma part del currículum ocult.

Normativa

• Educació formal: Primer cicle / Segon cicle
• Educació no formal: Ludoteques / Les normatives del lleure són menys concretes i estan més disperses.

Espais

L'espai (cada espai) ha de respondre per satisfer les necessitats bàsiques i jugar, amb tota la diversitat d'activitats a l'abast. Respondre a les necessitats dels infants, cal plantejar-se l'espai des del seu punt de vista i dotar els espais de les condicions ambientals idònies per a l'activitat infantil.

Els centres d'educació infantil han d'estar ubicats en edificis o locals d'ús exclusiu per a aquesta finalitat.

• Espais tancats: Espais oberts; amplis, però si ho són excessivament tampoc afavoreixen que l'infant se senti segur o ben ubicat.
• Aules: Cada grup d'edat ha de disposar de la seva pròpia aula. Llar d'infants: cal que tingui una aula per a cada tram. 2m² per infant del grup i cada aula mínim 30m². Les aules per a infants menors de 2 anys han de presentar de manera diferenciada espais per a la higiene i el descans. Per a cada aula cal: zona de lavabos i canvi de roba, zona àmplia per a activitats i zona de descans. Per als lactants es requereix zona d'higiene, alimentació, jocs i descans. Al segon cicle d'educació infantil mínim de 2 m² per alumne.
• Lavabos: 2-3 anys caldrà un lavabo per sala, visible i directament accessible, amb dos lavabos i dos inodors de la mida adequada.
• Menjador: Pot ser que n'hi hagi, o que s'habiliti una sala multifuncional, o que els infants mengin a la mateixa aula.
• Cuina: Cal que existeixi una sala específica per a aquestes funcions. La normativa d'aquest espai és específica.
• Sala polivalent: Els centres que no disposen de sala de psicomotricitat acostumen a utilitzar aquest espai per a aquestes funcions, però també per a d'altres que requereixen espai diàfan. A Catalunya, ha de tenir com a mínim 30 m². Al segon cicle es requereix una sala polivalent d'almenys 30 m².
• Espais de pas: L'entrada, el vestíbul i els passadissos són els espais de pas més habituals. Ben sovint s'utilitzen com a una extensió de l'aula. També són espais de trobada informals i quotidians amb les famílies i en moltes ocasions s'hi exposen materials realitzats amb els infants o informacions rellevants per als adults.
• Espais per a l'equip educatiu: Cal un lavabo específic per a aquest personal amb lavabo, inodor i dutxa. Igualment, es fa necessari que existeixin espais de trobada (entrevistes i reunions) amb les famílies, que assegurin una mínima intimitat. La normativa també prescriu que cal disposar d'una sala de 10 m² com a mínim destinada a tasques de gestió, administració, subministraments i coordinació pedagògica. Si la llar d'infants consta de 7 o més unitats, caldrà que en siguin dues, de sales.
• Espais oberts: Un parc exterior de jocs per a cada nou unitats, d'ús exclusiu del centre i de 75 m² com a mínim. Caldrà augmentar aquesta superfície proporcionalment per a cada unitat de més. Per tant, per a cada unitat cal augmentar en 8,3 metres quadrats la superfície del pati. L'espai exterior per a segon cicle ha de ser d'ús exclusiu del centre i mai inferior a 150 m² per a cada 6 fraccions; cal que l'horari d'ús es combini si aquesta infraestructura és utilitzada per alumnes d'altres etapes educatives.
• Els espais a les ludoteques: Espais necessaris: Zona d'acollida, espais de joc, àrea d'administració i gestió, magatzem de material lúdic, espais sanitaris, cambra amb canviador (si la ludoteca accepta infants menors de 4 anys). L'espai útil per al joc ha de ser d'almenys 50 m², mantenint la proporció 2,5 m² per usuari i sense tenir en compte els espais exteriors.

Temps

Planificació general del temps

• Calendari: El calendari fixa les dates i els mesos d'activitat. Un per a cada curs acadèmic i per al conjunt dels grups del centre. És, doncs, un document genèric que es pot facilitar a les famílies. Els centres privats presenten un calendari més flexible i extens.
• Cronograma: Calendari amb una llista d’activitats que es faran, tenint en compte a quin grup van dirigides. El que és important és que es determini quina activitat es fa quin dia. Element particular de la programació. Creació conjuntament entre la direcció i els treballadors.
• Horari base: Davant l'imperatiu de cobrir les necessitats bàsiques dels infants, l'horari habitual del centre és un element que s'ha de dissenyar amb deteniment, i que és vertebrat per les rutines. És habitual que l'escola bressol estigui oberta de 9 a 17h, per bé que s'acostuma a oferir servei de permanència abans i després d'aquestes franges horàries.

Planificació específica del temps

• Algunes consideracions: És recomanable que les entrades i sortides dels infants es plantegin amb flexibilitat, perquè la família pugui conciliar la vida laboral o altres compromisos personals amb la llar d'infants. És recomanable que els infants s'estiguin entre 6 i 8 hores al centre. Es considera que a partir dels 18 mesos l'infant pot entaular-se en l'espai-temps de menjador. El temps de menjador determinarà altres activitats no pedagògiques, com ara la cuina.
• El temps a l'aula: Criteris d'organització del temps a l'aula: distribució coherent entre rutines i activitats; distribució equilibrada al llarg del dia entre activitats d'alta, mitjana i baixa intensitat; distribució equilibrada al llarg del dia entre activitats de gran concentració i activitats de més dispersió; distribució equilibrada al llarg del dia entre activitats individuals amb les grupals.
• El període d'adaptació: Fa referència al temps que ocupen els primers dies en què un infant assisteix al centre. No és recomanable que s'allargui més enllà d'un mes. Presència de familiar durant uns dies i unes hores, que es va reduint progressivament; presència creixent de l'infant al centre, d'una hora a tota la jornada contractada; la més immersiva consisteix a deixar l'infant totes les hores al centre i sol des del primer dia.

Recursos Materials

El material en l’educació infantil és una eina essencial que facilita l’aprenentatge. És per això fonamental, tenir el coneixement idoni per aprofitar els màxims beneficis. Així doncs, explicarem els recursos mobiliaris, tenint en compte les qualitats dels diversos materials, tant el mobiliari com el material didàctic, utilitzats en l’entorn educatiu dels més petits, ressaltant les àrees claus que són un paper fonamental en el seu desenvolupament.

En les activitats els materials són importants i indispensables. Són objectes d’ús quotidià i creats amb la intenció d’utilitzar-los en activitats educatives pel desenvolupament de l’infant. Pedagògic o funcional.

Recursos Humans

• Personal: Educació formal: Més que comptar amb els millors professionals, cal crear un bon equip. Un element bàsic de l'equip educatiu és l'organització, que es concreta en un esquema anomenat organigrama. Ha d’incloure, almenys, els òrgans de representació i els òrgans de participació. Educació no formal: En el cas de les ludoteques, cal almenys un coordinador (amb el títol d'educació superior de l'àmbit socioeducatiu) i un treballador. Cal que hi hagi sempre en les activitats un educador amb el títol d'educació superior de l'àmbit socioeducatiu. La ràtio seria la següent: 1 educador – 12 infants de 0-3 anys / 1 educador – 12 infants de 4-6 anys / 1 educador – 15 infants majors de 6 anys.
• Alumnes: A partir dels 3 anys, és coherent dividir els alumnes per anys. Al primer cicle, en canvi, cal precisar molt més aquestes distincions per grups. Així, i tot i que no hi ha un únic criteri, es considera coherent amb les aportacions de la psicologia evolutiva crear grups seguint aquesta lògica: 4-9/10 mesos ~ 9/10-18/20 mesos ~19/20-24-26 mesos ~26/28-36 mesos. Amb tot hi ha una certa flexibilitat, no només determinada pels espais i recursos humans educatius disponibles, sinó també pel moment evolutiu individual de cada infant. El nombre màxim d'infants per grup, d'altra banda, seria: Grups d'infants menors d'un any: 8 infants ~ Grups d'infants entre un i dos anys: 13 infants ~ Grups d'infants entre 2 i 3 anys: 20 infants.

DEI UF3- NF1: La importància de la Planificació

Planificar és necessari per intentar aconseguir educar, perquè educar és contrari a improvisar (sistemàticament). La planificació com a tal es basa en els textos legals i el currículum i la du a terme al centre educatiu abans de començar la intervenció educativa. La planificació es concreta en el Projecte Educatiu de Centre (PEC).

L'Autonomia dels Centres

Tot i els textos legals i el currículum, la mateixa legalitat (LOE i LEC) dóna autonomia als centres per adaptar els continguts del currículum a la seva realitat interna (recursos, enfocament pedagògic...) i externa (geografia, realitat socioeconòmica de les famílies...). El PEC palesa l’autonomia de centre: A dins del PEC, hi ha 3 documents que denoten aquesta autonomia en àmbits diferents. Documents del PEC: Proposta pedagògica de centre, Pla de gestió de centre, Reglament de Règim Intern. Aquests components del PEC han de ser documents vius, modificables davant de qualsevol canvi o novetat. Però tampoc es pot caure en el revisionisme constant. La LEC també obliga a que cada família signi una carta de compromís educatiu amb el centre. La carta de compromís educatiu és recíproca: el centre es compromet en treballar en base als drets dels infants, la legalitat vigent i el PEC, mentre que les famílies assumeixen la necessitat d'implicar-se amb l'infant i el centre (actituds i deures). Donar a signar aquesta carta a les famílies també dóna una imatge de seriositat; fins i tot, pot arribar a ser pedagògica per a certes famílies.

El Projecte Educatiu de Centre (PEC)

Document-mare de l'activitat pedagògica del centre. Ha de ser conegut i recordat per a tots els professionals del centre, perquè s'utilitza de manera sistemàtica. També l'han de conèixer les famílies (en versió reduïda/les parts essencials).

El PEC conté 3 apartats i 4 documents:

Apartats

1. Senyes d'identitat: Ubicació (objectiva i descripció geogràfica i socioeconòmica) - Història del centre - Marc administratiu i jurídic: * públic: organisme del qual depèn * concertat o privat: forma i denominació, figura jurídica, si s'adscriu a una confessió religiosa, si és un servei per a empleats d'una determinada empresa... - Tipologia dels infants: 0-3//0-6//0-12//6-12//6-16//... - Principis ideològics: valors (cal tenir en compte la màxima actualitat) que poden formar part d'un ideari.
2. Objectius generals: Pedagògics (destinataris: infants) - Relatius als recursos humans (destinataris: treballadors; tota la plantilla) - De govern institucional (destinataris: el centre, les seves relacions internes i externes; tota la plantilla) - Economicoadministratius (destinataris: gestió econòmica i administrativa; les persones que en són responsables).
3. Estructura organitzativa

Documents

(poden presentar-se com a annexos):

1. Proposta pedagògica
2. Pla de convivència
3. Projecte lingüístic
4. Projecte de qualitat: Implantació d'un sistema de qualitat en un centre d'educació infantil: Qualsevol sistema de qualitat parteix dels usuaris (infants i les seves famílies) i analitza 3 processos: a) Estratègics b) Clau (per assolir un bon nivell de satisfacció) c) De suport

Elaboració del PEC

Preparar un PEC és una tasca complexa. Un PEC té una vida de 3-5 anys, aproximadament. Participa en l'elaboració del PEC tota la comunitat educativa: personal educatiu, PAS, famílies i infants.

Hi ha 2 enfocaments dobles sobre la participació

• Segons procés d'elaboració: Inductiu: dels casos concrets al general: de les experiències dels educadors i la realitat del context al document / Deductiu: del general al concret: de les normes legals i el currículum al document.
• Segons direcció del procés: De dalt a baix: es proposa des de la comissió del consell escolar un esborrany a la comunitat / De baix a dalt: es proposen temes des de la comunitat organitzada en comissions que després es conjuminen per part de la comissió. Aquests dos enfocaments no són excloents, tot el contrari, habitualment es tenen en compte i s'hibriden.

Fases d'elaboració del PEC

1. Anàlisi de la realitat (o del context)
2. Determinació de les senyes d'identitat
3. Redacció dels objectius generals
4. Estructura organitzativa
5. Redacció dels projectes
6. Avaluació i revisió del PEC

El Projecte de Gestió (PG)

Aquest document és conseqüència de l'autonomia del centre. Recull la gestió econòmica i l'administració del recursos del centre. La legislació determina el contingut del PG, però en un centre privat aquest document es configura a partir de criteris empresarials, almenys en part.

El Reglament de Règim Intern (RRI)

Segons la LEC, el centre té autonomia en organitzar-se de manera pròpia en estructura i funcions. El RRI és el document que explicita com s'organitza el centre.