Planificació i Programació: Diferències i Funcions

PLANIFICAR

• Planificar no és sols fer plans, és construir el futur desitjat.

• Planificar és allunyar-se el màxim possible de tota improvisació, organitzant en la mesura que siga possible, de forma seqüencial i estructurada, l'esdevenir dels esdeveniments, a fi d'aconseguir uns fins, objectius i metes previament determinats.

• Planificar és establir un objectiu i després determinar el curs de l'acció que cal seguir per a aconseguir-ho.

PROGRAMA -> Document oficial de referència.

PROGRAMACIÓ --> Treball més concret de la persona que ho realitza. Està més adaptat al context i per tant, és més específic.

DIFERÈNCIA ENTRE PROGRAMACIÓ I PLANIFICACIÓ

• La diferència és un problema. En general es pensa en una programació com una cosa més detallada i específica.

• Pel que fa al temps, la planificació sol fer-se per a terminis llargs i mitjans mentre que la programació es desenvolupa en terminis curts i mitjans.

• Pel que fa al detall, la planificació és més flexible i general mentre que la programació és més específica i rígida.

• Pel que fa al nucli de continguts, la planificació es centra en els objectius, estratègies, projectes a desenvolupar i els indicadors a assolir. La programació es centra en accions concretes, terminis definits, resultats esperats, persones responsables i recursos necessaris

PLANIFICACIÓ

• Planificació és el procés de preparació d'un conjunt de decisions per a actuar en el futur, orientat a aconseguir finalitats amb mitjans òptims.

• És un procés que pot ser formal (escrit) o informal.

• Exigeix reflexió sobre el nostre entorn, que ha passat i que està passant al nostre voltant.

• Suposa una previsió de què és el que pot passar en un futur.

• Comporta una presa de decisions. Per això és un procés incert (amb un gran component humà) per més criteris i models que s'apliquen.

• Implica una estreta relació amb el temps.

FUNCIONS DE LA PLANIFICACIÓ

En l'àmbit educatiu:

• Programar el procés d'ensenyament-aprenentatge que es desenvolupa a l'aula. - Assegurar la coherència entre les intencions educatives més generals i la pràctica docent.

• Promoure la reflexió i revisió de la pràctica docent. - Facilitar la consecució dels principis psicopedagògics. - Servir d'informació a tots els elements de la comunitat educativa.

En l'àmbit esportiu:

• Reduir la incertesa, Adequar les accions a les polítiques de cada entitat., Coneixer els propòsits de l'entitat esportiva. Avançar-se a noves situacions. Racionalitzar les actuacions de l'organització. Coordinar esforços. Gestionar l'entitat de manera integral. Facilitar la recerca de valors esportius. Definir les conductes esperades. Estimular la informació continuada.

PLANIFICACIÓ EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Planificar (decisions preactives) + Intervenir (Decisions interactives) + Avaluació (Decisions postactives)

• Les decisions preactives són molt variades i canviants, per la qual cosa no existeix una planificació correcta de l'ensenyament de l'EF.

• El professor/a competent en EF és aquell que pren les decisions oportunes que fan que el seu projecte siga útil, significatiu, realista, eficaç, adaptat a l'alumnat i contextualitzat en el centre de treball.

TIPUS DE PLANIFICACIÓ

Geogràfics:

• Rang nacional, Rang autonòmic, Rang provincial, Rang de ciutat, districte o barris

Temporals:

• A curt termini, operativa o immediata: (màx 2-3 anys i no més d'un curs acadèmic)

• A mitjà termini, tàctica o intermèdia: (màx 4 anys, centres educatius)

• A llarg termini o estratègica: (administracions esportives o educatives)

VISIÓ DE LA PLANIFICACIÓ DE MANERA ESTRATÈGICA

Reflexió + Anàlisi + Actuació

On volem arribar? Com estem? Què anem a fer?

IMPROVISACIÓ

La improvisació és necessària però mai com a conseqüència d'una falta de planificació.

ELS MODELS DE PLANIFICACIÓ

• Els models de planificació són formes d'entendre i interpretar els processos d'ensenyament-aprenentatge que es reflecteixen en l'elecció de la metodologia, els continguts, les formes de plantejar i dissenyar les tasques motrius, la forma d'avaluar, etc. Corresponen a formes particulars d'abordar els processos de planificació de l'ensenyament d'activitats físiques i esportives que responen a teories més amplies i globals del currículum. Els equips tècnics o el professorat, en funció de la forma en que aborden la planificació i com entenen els processos d'ensenyament i aprenentatge, se estaran adherint a un model o altre de planificació.

RISCOS DE NO SEGUIR UN MODEL DE PLANIFICACIÓ

• Existeix la creença de que planificar és una activitat teòrica i que l'execució ha de ser pràctica.

• Desconnexió entre teoria i pràctica.

• Planificar basant-se exclusivament en la intuïció, experiència i sentit comú.

• Reproducció (fer sempre el mateix)

• Integració de noves pràctiques (realitzar activitats de moda)

• La moda es converteix en tradició.

Els principis de procediment són idees orientatives utilitzades pels professors i professores i que els serveixen en el moment de la presa de decisions. La principal diferència està basada en que els objectius són els que determinen que és allò que una persona pretén aconseguir de manera individualitzada i a llarg termini. En canvi, els principis de procediment determinen les pautes que cal seguir per poder aconseguir eixos objectius amb èxit. Aquests principis normalment són grupals i no individuals i a més, s'han de tenir en compte durant la planificació.

CARACTERÍSTIQUES MODEL TÈCNIC

• Aconseguir objectius.

• Més important: eficàcia, resultats i producte.

• Coneixement: universal, neutre i objectiu.

• Alumnes aprenen el que el professor ensenya.

• Relació lineal i vertical. (experts realitzen la teoria i els formadors l'apliquen a la pràctica)

• Descontextualitzats, homogenis i uniformes.

• Models tancats i/o prescriptius.

• Alumnat agrupat segons nivell

CARACTERÍSTIQUES M.TÈCNIC ÀMBIT ESPORTIU

• Metodologia directiva.

• Avaluació quantitativa i objectiva.

• Orienten l'ensenyament cap a la eficàcia en la realització de tasques motrius.

• ( Responsabilitat de l'alumnat)

OBJECTIUS M. TÈCNIC

• Objectius operatius o terminals

CONTINGUTS M. TÈCNIC

• Tècnica, tàctica i condició física

METODOLOGIA M. TÈCNIC

• Paper passiu de l'alumnat

• Instrucció directa

• Estratègies analítiques en la pràctica

• Models verticals d'ensenyament. (model aïllat)

AVALUACIÓ M. TÈCNIC

• Avalua l'aprenentatge motriu (rendiment) de l'alumnat.

• Quantitativa

• Estandaritzada i rígida

• Comparació entre alumnes.

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ M. TÈCNIC

• Enfocament tradicional

• Heteroavaluació (avalua professor) i avaluació normativa i final: instruments de comprovació o experimentació.

Tots els instruments avaluen els aprenentatges.

Les escales de classificació, el registre d'esdeveniments, el portafoli i l'entrevista avaluen el procés.

El registre anecdòtic, llistes de control, escales de classificació, registres d'esdeveniments, rúbriques i portafoli avaluen al professorat o equip tècnic.

CARACTERÍSTIQUES MODEL DELIBERATIU

• A més de l'eficàcia, preocupa la dimensió moral i social.

• Importància del PROCÉS davant del producte.

• L'alumne aprèn més coses de les que el professor ensenya (currículum ocult)

• No sols interessa el com, sinó també el per què.

• Més que ensenyar és EDUCAR.

• Espai d'ensenyament: espai de relació i convivència.

• Actituds democràtiques.

• Formador decideix els problemes i pren decisions per a enfrontar-se a ells.

• Organització de l'alumnat inclusiva.

• Disseny obert i flexible.

• Adaptabilitat, modificabilitat i heterogeneïtat (contextualització)

CARACTERÍSTIQUES ÀMBIT ESPORTIU

• Metodologies no directives

• Avaluació qualitativa i formativa.

• EF inclusiva i comprensiva.

• Orienten l'ensenyament cap a aspectes socials.

• (Responsabilitat del professor)

OBJECTIUS

Objectius experimentals

CONTINGUTS

Valors d'educació

METODOLOGIA

• Paper actiu de l'alumnat

• Descobriment guiat i/o resolució de problemes.

• Estratègies mixtes o globals en la pràctica

• Models horitzontals d'ensenyament. (model integrat)

AVALUACIÓ

• Avaluació de l'actitud de l'alumnat durant el procés.

• Qualitativa

• Flexibilitat i subjectivitat

  .

• Participació de l’alumnat en l’avaluació: coavaluaciño i autoavaluació)

• Progrés de l’alumne/a respecte a ell/a mateix/a.

• Dos funcions bàsiques de l’avaluació:

• Progressiu ajust pedagògic (avaluació inicial, formativa i final).

• Verificació d’haver aconseguit i fins a quin punt els objectius plantejats (avaluació sumativa)

• Avaluació de l’alumnat, del procés i del professorat.

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

• Enfocament alternatiu

• Heteroavaluació, autoavaluació (a si mateixa), coavaluació (entre companys) i metaavaluació (evolució de l’avaluació) i avaluació formativa: instruments d’observació.

• Normativa: Evaluación que identifica el nivel del alumno, determinado por el nivel del grupo. Por lo que no se tiene en cuenta las condiciones del trabajo, el nivel inicial, el proceso de aprendizaje. 

• Criterial: Evaluación determinada por unos objetivos planteados y fases que determinan unos criterios externos que deben de ser concretos y claros. La evaluación utiliza como base estos criterios. No toman de referencia al grupo (evaluación grupal no influye), como es el caso del anterior por lo que compara con el criterio. “Pedagogía por objetivos"

AVALUACIÓ FORMATIVA Y COMPARTIDA

El alumno tiene que interactuar en la evaluación y tienen que interactuar profesor-alumno para un correcto aprendizaje. Entre estos, deben llegar a un acuerdo para realizar una evaluación eficaz y que se pueda aprender de la mejor manera posible.

Es un proceso de retroalimentación entre todos los agentes educativos (profesor y alumno), sin asociarse a una calificación, con el fin de mejorar tanto el aprendizaje de los alumnos como la propia práctica docente.

L'AUTOAVALUACIÓ

L’autoavaluació, ja que és el tipus d'avaluació que realitzen els alumnes a si mateixa. Por tant, se obté la màxima implicació.