Planificació i Periodització de l'Entrenament Esportiu

Programa, descriure prèviament allò que es pensa dur a terme. A l'hora de fer un pla d’entrenament, s’ha de tenir en compte:

• A qui va dirigit: persona/es amb unes dades determinades.
• Control inicial: cal realitzar una avaluació inicial (referent a les capacitats físiques bàsiques).
• Objectius a assolir: cal establir les metes on volem arribar (ajuda a complir els principis de continuïtat i progressió). Els objectius es poden subdividir en diferents objectius parcials (hem de fixar uns períodes de temps determinats i cal anar fent una avaluació periòdica).
• Mitjans i selecció de sistemes: els mitjans condicionen, en moltes ocasions, la configuració d’un pla d’entrenament. Els mitjans també determinaran la selecció dels diferents sistemes pel desenvolupament de la condició física.
• Distribució de les càrregues en el temps: quan elaborem un pla de treball, cal distribuir correctament la càrrega de treball al llarg del temps total que durarà el pla. Això fa que el pla es divideixi en diferents unitats, per tal d’efectuar-ne un millor control. En les unitats inicials predominarà el volum sobre la intensitat, en les finals serà a la inversa.

Planificació

Procés de sistematització i ordenació de les càrregues de treball, amb l’objectiu de millorar l’estat de forma de la persona. Fa referència a un projecte de temporada. La planificació esportiva es materialitza en una successió de perioditzacions de l’entrenament esportiu.

Periodització

Desenvolupament de la forma esportiva dins d’un cicle d’entrenament.

Períodes d’Entrenament

En tot un cicle anual d’entrenament trobem 3 períodes:

Període preparatori:

• Objectiu: incrementar el nivell de rendiment; buscar les adaptacions típiques a l’esport.
• Durada: 1 a 6 mesos.
• Es divideix en dos subperíodes:
  1. P. Prep. General: predomina el volum per sobre la intensitat.
  2. P. Prep. Especial: Davallada del volum i increment de la intensitat.

Període de competició:

• Objectiu: arribar a la competició en unes condicions òptimes de sobrecompensació per tal de competir al màxim nivell de forma possible i aconseguir el millor resultat.
• Durada: de 3 a 9 mesos.
• Es combinen dos tipus de períodes:
  1. Períodes de càrrega: increment del nivell de forma.
  2. Període de descàrrega: baixada del nivell de forma per afavorir la sobrecompensació.

Període transitori:

• Objectiu: buscar la desadaptació del nivell de forma de l’individu, això permet que l’organisme es recuperi i que més endavant es puguin tornar a aplicar càrregues d’entrenament.
• Descans tant físic com psicològic.
• Durada: entre un i dos mesos.
• Es divideix en dos subperíodes:
  1. Transitori 1: es fa amb l’entrenador. Predomina el volum sobre la intensitat. Són sessions de descans actiu.
  2. Transitori 2: vacances. En p. transitoris llargs, els esportistes han de seguir uns plans de manteniment per tal de no perdre la forma.

Microcicles i Mesocicles

Les diferents unitats que divideixen una planificació s’anomenen microcicles, que equivalen a una setmana amb un mínim de 3-4 entrenaments. L’element fonamental del microcicle consisteix en realitzar la correcta proporció entre la càrrega i el descans. N’hi ha de diferents tipus:

• Microcicles d’entrenament.
• Microcicles de competició.
• Microcicles de recuperació.

Un conjunt de microcicles formen un mesocicle, període de temps necessari per aconseguir els objectius específics. Un mesocicle té una durada de 3 a 6 setmanes. Al conjunt de mesocicles l’anomenem macrocicle (planificació anual).