Planificació Esportiva: Guia Completa i Nivells
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB
Definició de planificació esportiva
Nivells de planificació de l'entrenament
La planificació esportiva és un procés organitzat i planificat minuciosament amb l'objectiu de garantir el màxim aprofitament del potencial de la persona que realitza l'exercici físic i que el seu rendiment sigui l'òptim. Cal realitzar una planificació esportiva sigui quin sigui el nivell de l'esportista.
La planificació esportiva ha de tenir en compte:
- Les característiques de la persona (qualitats físiques i psicològiques).
- Els objectius que intenta aconseguir (objectius que s'han d'adaptar a les característiques de l'esportista i a les seves possibilitats reals de millora).
- Els mitjans de què es disposa (recursos materials, humans...).
- El calendari de competicions en què participarà (en cas que practiqui una activitat competitiva).
- Tots els factors que puguin afectar el rendiment de l'esportista en el període de temps a planificar.
Nivells de planificació de l'entrenament:
- Planificació plurianual: Estableix les línies mestres sobre les quals es desenvoluparà l'entrenament en un cicle d'uns quants anys. Es fa en etapes de formació esportiva, quan se cerca un objectiu a llarg termini, o, en el cas d'esportistes d'elit, que distribueixen la seva carrera esportiva en períodes de temps d'uns quants anys (normalment els que transcorren entre Jocs Olímpics).
- Planificació anual: El cicle anual és la unitat més emprada per a la planificació, ja que concreta les fases en què es dividirà una temporada d'entrenament. És la que es realitza en tots els nivells esportius.
Els períodes d'entrenament
Període preparatori
L'entrenament d'aquest període busca desenvolupar els components de la condició física de l'esportista fins a aconseguir el seu estat òptim.
- Període preparatori general: És el primer període de treball de la temporada i té un caràcter més genèric. S'hi entrena mitjançant càrregues de treball de molt volum, que s'introdueix de manera progressiva, i una intensitat més baixa.
- Període preparatori específic: Ve immediatament després del període preparatori general. L'entrenament va canviant, de més general a més específic, i cada vegada s'assembla més a l'esport que es practica. El volum es va disminuint i s'incrementa progressivament la intensitat.
Període competitiu
En aquest període, l'entrenament busca millorar el rendiment de l'esportista i aconseguir un resultat òptim en les competicions programades prèviament. Es treballa molt més la intensitat que no pas el volum d'entrenament, la qual cosa proporciona la forma de l'esportista.
Període de transició
Es busca que l'esportista es recuperi de l'esforç físic i mental que exigeix la temporada esportiva.
Descans actiu: La pràctica d'activitats esportives diferents a les habituals i que serveixen a l'esportista per desconnectar del seu esport sense que això li suposi una pèrdua completa del nivell de condició física.
- Esports de competicions de 2 a 3 mesos.
- Esports individuals de 5 a 7 mesos.
- Esports col·lectius amb temporada competitiva: entre 7 i 8 mesos, però el període preparatori és inferior: de 2 a 3 mesos.
Els mesocicles d'entrenament
Els períodes se subdivideixen en els anomenats mesocicles, o blocs d'entrenament d'una durada inferior, el treball que es realitza segueix orientacions diverses per adaptar-se millor a les necessitats.
Els microcicles d'entrenament
Els mesocicles se subdivideixen en unes estructures més petites anomenades microcicles, que són agrupaments d'uns quants dies.
Microcicles: Cal tenir en compte les qualitats físiques que es vol treballar, així com la càrrega respectiva (volum x intensitat) i el període de recuperació. S'ha de tenir en compte també el principi d'alternança de les càrregues d'entrenament.
La sessió d'entrenament
Té una durada d'1 a 3 hores:
Parts d'una sessió d'entrenament
1. Escalfament.
2. Part principal: Realitzar el treball específic de la sessió.
3. Part final: “Tornar a la calma”, és a dir, retornar l'organisme a la normalitat després del treball realitzat.