Planificació Esportiva: Conceptes Clau i Exemples Pràctics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,7 KB

a. Cerca dues definicions de planificació diferents a les donades a classe i assenyala els conceptes clau.
Solé (2006:14): “Planificar consisteix en realitzar una previsió d’actuacions de tot el procés global d’entrenament, amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats esportius en el moment desitjat”.
Vasconcelos (2005:19): “Planificar és anticipar, preveure una seqüència lògica i coherent del desenvolupament de les tasques que ens porten a assolir objectius prèviament establerts”.

b. Escull un exemple esportiu, pot ser un esportista individual o un equip de qualsevol disciplina. Respon a les Quatre preguntes fonamentals del procés de planificació esportiva (què, com, quan i qui), intentant imaginar com planifiqueu el seu entrenament.
Què? Classificar-se entre els 3 primers de la lliga.
Com? Guanyant el 75% dels partits a casa i sense perdre en el 75% dels partits a fora. Serà necessari disposar d’una bona planificació, tenint en compte els teòrics estats de forma que s’han de tenir en cada període del calendari competitiu.
Quan? S’entrenarà 4 dies a la setmana: dilluns, dimarts, dijous i divendres. - Dilluns: Xerrada del partit anterior. Sessió de descàrrega pels titulars (de l’anterior partit) i treball tècnic-tàctic amb component físic pels suplents. - Dimarts: Treball de força (musculació) al gimnàs. Treball tècnic-tàctic a partir del joc global. - Dijous: Treball tècnic-tàctic a partir d’exercicis analítics, sintètics i globals. - Divendres: Xerrada i visionat de vídeos del partit del diumenge. Treball tècnic-tàctic a partir del joc global. Preparació de jugades estratègiques. - Diumenge: Partit de lliga.
Qui? Els jugadors, a partir d’un bon treball diari en les sessions d’entrenament (i tenint en compte la importància del seu entrenament invisible). El cos tècnic, a partir d’una bona metodologia d’entrenament, amb la respectiva i pertinent dedicació i implicació professional. La junta directiva, mantenint una honesta i cordial relació amb l’equip, suportant en tot moment les seves decisions i actuacions esportives. L’afició, a través del seu suport incondicional, tan dintre com a fora del terreny de joc.

c. En la mateixa situació anterior, fes una avaluació de l’esportista o equip, de les seves circumstàncies, del seu entorn personal i analitza els mitjans dels quals disposen.
Experiència personal: tenir en compte si les passades campanyes van ser satisfactòries a nivell de resultats i objectius complits. Cal tenir molt present com poden afectar els resultats setmanals en l’equip.
Lesions anteriors: és important gaudir d’un bon equip d’especialistes. Vigilar que els lesionats no baixin excessivament el seu nivell físic i que la lesió no suposi una important càrrega psicològica. També s’hauran de tenir en compte aquells jugadors que surten d’una lesió però que, teòricament, ja estan recuperats (és important que disposin d’alguns minuts per a tornar a agafar confiança).
Objectius personals: és important que tot jugador tingui uns objectius personals a nivell esportiu i l’equip esdevingui un mitjà per a aconseguir-los o, si més no, acostar-s’hi. El cos tècnic també ha de definir objectius individuals per als jugadors que la seva consecució portarà a un increment general del rendiment de l’equip. Aquests objectius han de ser realistes, mesurables i avaluables. El compliment d’aquests objectius suposarà un plus de motivació per al jugador.
Motivació: el principal agent motivant seran les victòries, és evident que l’equip treballa molt millor si es ve de guanyar un partit. Aconseguir els objectius que s’han plantejat, tan a nivell de grup com individual, suposaran una motivació extra per als integrants de l’equip. És important que el cos tècnic tingui present l’estat anímic dels jugadors en tot moment de la temporada, prestant especial atenció a aquells que gaudeixen de pots minuts en el partit.
Personalitat: cal tenir en compte que els jugadors no deixen de ser persones amb els seus problemes i preocupacions. S’ha de tenir en compte la personalitat de cadascun i adaptar-s’hi una mica ja que és bastant difícil canviar-la; l’entrenador o cos tècnic no pot dirigir-se a tots els jugadors de la mateixa manera.
Patrocinador: és important mantenir el ritme de victòries i el bon joc de l’equip per tal de que el patrocinador continuï subvencionant la plantilla.
Família i amics: cada jugador té la seva vida privada a fora del club i això pot condicionar-los cap a bé i cap a malament. Aquesta variable és molt difícil de controlar per part de l’entrenador i quasi sempre serà millor no prendre-hi part per tal d’evitar conflictes. Cal afegir el fet de que si l’entrenador arriba a aconseguir que els jugadors siguin amics en lloc de simples companys d’equip (estructura socio-afectiva) segurament tindrà molt guanyat.
Premsa: s’ha de tendir a obviar-la, però pot resultar difícil. El millor que es pot ser és no fer-li massa cas.
Situació social: aquest terme pot fer referència a la situació global de la societat: crisis econòmica, problema de la immigració...a així com també es pot parlar de la situació social que viu cadascú: família de procedència, poder adquisitiu... És inevitable que això afecti al jugador o esportista. Aquesta variable és molt difícil de controlar per part de l’entrenador, però el que sí que es pot dir és que és interessant poder comptar amb la presència d’un psicòleg que pugui facilitar la feina en determinades situacions.
Situació econòmica: el poder adquisitiu de cadascú tindrà un paper important en el seu rendiment. S’ha de tenir en compte la procedència del jugador i saber, a grans trets, quines són les seves possibilitats econòmiques. Així mateix, també es pot fer referència en aquest punt al sou que cobraran els integrants de l’equip per tal d’evitar agreuges comparatius.
Món laboral/acadèmic: és important tenir en compte si l’esportista té dedicació exclusiva a l’equip o si, per contra, es guanya la vida treballant a un altre lloc o bé està estudiant. És evident que a una persona que es dedica a l’esport exclusivament se li pot exigir més, tindrà major disponibilitat d’horaris...

Entradas relacionadas: