Planificació Educativa i Intervenció Socioeducativa

La Planificació Educativa

Hi ha 2 principis que la majoria de projectes d’intervenció socioeducativa compleixen:

1. Desplegament de la planificació en diversos nivells de concreció.
2. Elaboració d’uns documents que serveixin de suport a aquesta planificació.

Nivells de Planificació

Hi ha 3 nivells de concreció:

• Planificació estratègica: definir a llarg termini les grans línies d’actuació. PLA
• Planificació operativa: concreta les intencions estratègiques en actuacions o activitats. PROJECTE.
• Actuacions: activitats que especifiquen l’aplicació de les accions planificades.

Un PLA es desenvolupa a través de programes simultanis o successius, el programa es desenvolupa en diferents projectes i els projectes en diferents activitats.

PLA - PROGRAMA - PROJECTE - ACTIVITATS

• El Pla fixa l’objectiu i defineix les línies estratègiques o eixos generals d’actuació. És el marc de referència que orienta i condiciona els altres nivells. L’àmbit d’intervenció pot ser europeu, nacional, autonòmic o local.
• El Programa concreta els objectius del pla en una realitat determinada i temps precís. Es marquen les prioritats d’intervenció, es posen els recursos necessaris i es dissenyen les accions per aconseguir els objectius.
• El Projecte concreta a nivell operatiu les intencions del pla i programa, es defineixen uns objectius i s’estableixen els processos i recursos per assolir-los fent unes actuacions coordinades i interrelacionades.
• Les Activitats són les diferents actuacions que, coordinades, permeten assolir els objectius especificats en el projecte.
• Aquesta planificació també es pot fer en línies estratègiques.

Documents de Planificació Socioeducativa

Projecte institucional: estableix la identitat i ideari del centre que recull la proposta socioeducativa i s’organitza en:

• Senyals d’identitat: resposta a qui som.
• Objectius generals: diuen les intencions primordials de l'institució. Què pretenem?
• Principis generals i metodològics: De quina manera ho volem aconseguir?
• Estructura organitzativa: seria l’organigrama. Com ens organitzem?

Projecte d’intervenció: document on s'especifica les actuacions o activitats que el centre farà durant un període (trimestre o any) i té els apartats:

• Objectius: Què volem assolir?
• Activitats i timing: què farem i durant quant de temps?
• Metodologia: com ho farem?
• Recursos: espacials, materials i humans.

Recursos Socioeducatius Complementaris

Espais Familiars

Espai socioeducatiu pensat per a famílies amb l’objectiu de reforçar el context familiar i el desenvolupament de l'infant mitjançant la relació i el joc. Per infants escolaritzats o no de 0 a 3 anys o fins a 6, i també hi ha els espais nadó (menors d’1 any). Per a totes les famílies, prioritzant les que tenen una problemàtica social i derivades per serveis socials. La seva metodologia és a través del joc.

Fan 3 tipus d’activitats:

1. Activitats conjuntes de les famílies amb els seus fills: joc conjunt per afavorir la comunicació i ajuden a enfortir el vincle.
2. Activitats per als infants: juguen sols en companyia i pot ser joc lliure o dirigit.
3. Activitats destinades a les famílies: són com xerrades, reunions, tallers o discussions en grup.

Esplais o Centres de Lleure

Entitat educativa que proposa l’educació integral d’infants en el temps de lleure fora de l’horari escolar. Normalment aquests centres mostren:

• Vocació comunitària perquè integren infants de diferents escoles, cultures...
• Forta identificació i arrelament amb el territori.
• Forte compromís amb el foment de valors, relacionats amb cooperació, compromís social...
• Exerciten els hàbits d’autonomia personal.

Cases de Colònies

Centres socioeducatius que donen allotjament i estada als visitants i fan propostes d’activitats reglades d’oci i temps lliure. Atenen sortides dels centres educatius amb mínim de dos dies d’allotjament.

Altres equipaments semblants són:

• Granges escola: centres on tenen hort i granges on es permet el contacte directe amb animals i plantes i experimenten i aprenen tasques de ramaderia i agricultura: Les Obagues, la Manreana.
• Aules de Natura: equipaments ubicats en un entorn d’interès ecològic i ofereixen recursos pel treball didàctic en el coneixement del medi: Mon Natura Pirineus.

Casals d’Estiu

Serveis d’atenció a la infància pels mesos d’estiu i fan activitats lúdiques amb contingut educatiu. Ajuden a conciliar la vida familiar i laboral dels pares i les vacances escolars. Hi ha en format colònies: esportives, d’idiomes, de música.

Hi ha d’haver:

• Programació setmanal i programació diària.
• Programació d’activitats.
• Programació de recursos.
• Agrupament d’infants.
• Monitors/ores.

Intervenció Socioeducativa

L’atenció es duu a terme per un equip multidisciplinari (metges, psicòlegs, pedagogs i assistents socials) amb formació específica en atenció primerenca i faran:

1. Valoració inicial i diagnòstic: després que l’infant hagi estat derivat pel metge, escola o assistent social.
2. Disseny de PIAI: per l’infant, família, escola infantil i el seu entorn.
3. Aplicar el programa d’intervenció terapèutica i coordinació amb els altres agents educatius (estimulació, fisioteràpia, psicomotricitat, logopèdia, psicoteràpia...)
4. Avaluació i seguiment dels PIAI segons els objectius plantejats per ajustar el programa a l’evolució de l’infant.
5. Derivació que es farà quan: A. Deixa el servei per evolució positiva. B. Hagi d’anar a un altre tipus de servei, als 6 anys quan l’escolarització és obligatòria i ha d’anar-hi amb les adaptacions que calguin.

Documents Organitzatius

• Projecte de centre: aspectes institucionals, model d’intervenció, tipus d’usuaris i el NOFC.
• Programació per unitats: Cada UA té la seva programació amb objectius, activitats, metodologia, recursos i avaluació.
• Programacions individuals: Com que és individualitzada, cada infant té una programació específica amb objectius concrets en cada àrea de tractament, activitats per aconseguir-ho i periodicitat en l’aplicació d’aquestes activitats.

Atenció Socioeducativa en Hospitals

Animació Hospitalària

Conjunt d’activitats i serveis de caràcter lúdic i socioeducatiu que es fan amb infants hospitalitzats. Serveis per millorar l’estada durant l’internament, afavorir l’adaptació al context hospitalari i aconseguir que les seves experiències quotidianes siguin tan semblants com es pugui a les que gaudeixin en el seu entorn habitual.

Unitat d'Hospitalització Terapèutica (TEA)

És una unitat per infants i adolescents amb un diagnòstic de TEA (Trastorn de l’espectre autista) que, en l’actualitat, tot i haver rebut altres intervencions, tenen un funcionament desadaptat en un o més entorns de la seva vida quotidiana. L’objectiu de la Unitat és el retorn de l’alumnat el més aviat possible al seu centre educatiu, com a part fonamental del seu entorn funcional. Per això s’elabora un pla terapèutic individual amb programes terapèutics específics. Un cop ingressats a la unitat, hauran de mantenir algunes hores d’assistència setmanal al seu centre de referència, amb l’objectiu de no perdre-hi el vincle. Alhora, el centre educatiu informarà a l’equip terapèutic de l’evolució de l’alumne a l’aula i així posar en pràctica diferents estratègies de les que es pugui beneficiar. A mesura que avanci l’ingrés, de forma coordinada, aniran augmentant els dies d’assistència al centre educatiu de referència. La mitjana d’ingrés a la Unitat és de tres mesos, i durant aquest temps serà necessària una coordinació constant per tal d’assegurar que la re-vinculació de l’alumne al centre educatiu de referència sigui positiva.

Hospitals de Dia

Els Hospitals de Dia per a infants i adolescents (HDA) són equipaments integrats en la Xarxa Infantil i Juvenil de Salut Mental (CSMIJ). Són unitats d’hospitalització a temps parcial que proporcionen un tractament intensiu, si cal diari, sense desvincular els pacients del seu medi familiar, social i educatiu, durant un període de llarga durada (entre 3 mesos i 1 any aproximadament).

La figura dels docents va ser introduïda l’any 2000 en el marc dels acords interdepartamentals entre el Departament de Salut i el d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Els HDA són un recurs on la intervenció és multidisciplinària i s’integra dins un pla terapèutic individual (PTI). L’assistència a l’aula forma part del programa terapèutic de cada pacient.

L’atenció educativa que realitza el docent de l’HDA es defineix en el marc d’actuació 2007 i té la finalitat de garantir l’atenció integral de l’alumnat amb problemes de salut mental, així com la continuïtat del propi procés educatiu, atenent i entenent quines són les seves necessitats, per tal d’afavorir el seu procés personal i la continuïtat formativa d’aquest. Per tant, el principal objectiu de l’activitat acadèmica serà conservar, estimular i desenvolupar habilitats i capacitats per tal que l’alumne pugui retornar al circuit formatiu o incorporar-se al món laboral. El treball intensiu que s’oferirà inclou un treball individual i grupal que permet observar quins són els aspectes personals i relacionals que estan dificultant la seva adaptació escolar ordinària. Per a aquells alumnes que en el moment de l’ingrés assisteixin de manera més o menys regular al seu centre educatiu, es vetllarà per mantenir-hi algunes hores d’assistència setmanal amb l’objectiu de no perdre-hi el vincle. Alhora, s’anirà fent coordinació amb el seu centre escolar, per veure com s’adapta i què cal anar redefinint durant el procés compartit.

A mesura que avanci l’ingrés, de forma coordinada, aniran augmentant els dies d’assistència al centre escolar de referència, si l'alumne pot, per així poder fer una incorporació progressiva de cara a l’alta clínica de la unitat.

El docent haurà d'ajudar a fer entendre, a la família i a la comunitat educativa, durant el procés, quines són les necessitats de l’infant o jove amb TMG o en situació de crisi, i així promoure una millor adaptació d’aquest, a través de les mesures i els suports addicionals per atendre’l.

Activitats

Espais de joc amb joguines, tallers o activitats de plàstica, jocs cooperatius, dinàmiques de grup, activitats musicals o de dramatització, festes i celebracions, contacontes, projecció de pel·lícules, jocs de màgia.

Pallapupas

Professionals del cuidat emocional.

Amb més de vint anys d’experiència, treballem per donar lloc a la risa i al humor durant el procés de la malaltia i, d’aquesta manera, poder transformar els hospitals en espais més amables i plens de vida. Sabem que el que fem funciona i ens avalen els testimonis de pacients, professionals de la salut i estudis científics que han estat presentats en congressos internacionals i publicats en revistes del sector.

Els Pallapupas són actors i actrius professionals formats en tècniques teatrals, en clown i amb coneixements sanitaris, necessaris per realitzar el nostre treball. Treballem amb un mètode artístic propi, orientat a pacients de totes les edats i en estreta col·laboració amb el personal sanitari.

Personalitzem les nostres intervencions de forma curosa gràcies a la informació que ens proporciona el personal sanitari sobre l'estat físic i psíquic del pacient, així com la seva situació familiar o els tractaments que ha de superar.

Perquè l'humor de Pallapupas és molt seriós. ¡Paraula d'humor!

La nostra missió és seguir reduint la por i l'ansietat hospitalària.

Mètode Pallapupas

Hem desenvolupat un mètode propi de treball que utilitza tècniques d'arts escèniques, de clown, tècniques sanitàries i eines com l'escolta activa o el radar. Treballem codo a codo amb el personal sanitari, totalment coordinats en les tasques del dia a dia de l'hospital i seguim tots els protocols necessaris per treballar on es necessita: sales de tractaments, quiròfans, UCI's, plantes d'hospitalització o sales d'espera.

Criteris Metodològics en les Activitats No Formals

A l’hora de dissenyar i seleccionar unes activitats adequades per portar a terme una intervenció socioeducativa, s’ha de partir dels conceptes i premisses psicopedagògiques que emmarquen l’acció educativa, per tant, arribats a aquest punt hem de considerar que:

1. La singularitat de l’àmbit social, les casuístiques de l’alumnat a intervenir i els continguts d’aprenentatge definiran uns objectius d’aprenentatge que s’hauran d’assolir mitjançant una sèrie d’activitats ajustades als interessos i necessitats dels educands.
2. En l’àmbit no formal, les activitats aniran encaminades a l’adquisició d’habilitats socials, la transmissió de valors, la tolerància, la cooperació, etc. Els continguts seran bàsicament procedimentals i la metodologia a utilitzar serà lúdicoeducativa i haurà de motivar i engrescar els participants.
3. Les activitats han de ser dissenyades per a la totalitat dels infants, és a dir, s’ha de fugir d’un tipus d’activitat “normalitzada” per a la majoria de nens i nenes i un altre tipus d’activitat ajustada i diferenciada per als infants amb discapacitat.
4. La metodologia a utilitzar s’ha de vehicular mitjançant unes estratègies metodològiques. El disseny i l’elecció d’aquestes estratègies implicarà aportar tècniques i eines que afavoreixin els aprenentatges de tots els infants.

A mode d’exemple, podem argumentar que en el cas que en el nostre grup hi hagi un nen o una nena amb una discapacitat física, serà bo que les activitats dissenyades per a tot el grup es puguin fer fàcilment en cadira de rodes.

És molt important reconèixer que els infants discapacitats són, sobretot, nens i nenes, i tenen les mateixes necessitats físiques i psíquiques de relació social i educacionals que qualsevol altre. Encara que tinguin dificultats per fer algunes tasques, no significa que no necessitin jugar i moure's. El nen i la nena discapacitats han de viure i conviure amb la resta dels infants i mai han de romandre amagats i sobreprotegits en el món dels adults.

Plantejar les activitats d’una manera motivadora per tal que es mantingui l’interès i l’atenció dels infants i ha d’haver-hi la possibilitat de canviar a una altra activitat si es detecta una pèrdua d’interès.

• Al començament de qualsevol projecte o acció educativa, s’han de preveure activitats que facilitin el període d’adaptació a infants i a les famílies.
• S’hauran de dissenyar unes activitats fixes que es repeteixin al llarg del temps amb la finalitat d’orientar els infants i ajudar-los a adquirir rutines.
• Les activitats s’han d’explicar amb unes instruccions clares i amb l’ajuda de la comunicació gestual i no verbal per cridar l’atenció.
• Les activitats han de fomentar la participació i la cooperació i evitar la competitivitat, la discriminació i la repetició dels rols estereotipats.
• S’han d’alternar les activitats individuals amb les de caire grupal tant en grups petits com en grups grans, de manera que es permeti compartir les experiències personals de cadascú.
• Cal programar activitats puntuals en què es permeti la col·laboració de la família, tant pel que fa a l’organització com a la participació en les activitats.
• En el cas que els infants mostrin escassos estímuls socials i culturals, serà necessari el disseny d’activitats que els permetin adquirir unes experiències i coneixements que familiarment no tenen; serà bo planificar sortides, excursions, colònies, o projectes de ludoteques, biblioteques, etc.

Atenció a la Diversitat

Per arribar a atendre la diversitat de l’alumnat i que les activitats arribin a tothom, s’haurà de fer una anàlisi dels grups a intervenir i la seva disposició, prendre decisions respecte a l’organització de l’espai, el temps, conèixer amb quins recursos compten, amb quins professionals i la seva ideologia d’actuació, com les avaluarem, etc.

Atenció a la Diversitat NESE

L’educació especial s’anirà desenvolupant i evolucionant al llarg del segle XIX i gran part del segle XX. Durant la primera meitat del segle XX es pensa que les persones amb deficiències, disminucions o handicaps ho són per causes orgàniques que es produeixen abans de néixer o durant els primers moments del desenvolupament. Els trastorns que pateixen seran considerats com a inherents als infants i difícilment modificables. Aquesta visió té dues conseqüències:

1. Es comença a tenir la necessitat de detectar el trastorn. S’utilitzaran les proves d’intel·ligència per determinar el nivell de retard mental.
2. Es comença a tenir consciència que aquestes persones han de rebre una atenció educativa especialitzada, diferent i separada dels altres. Apareixen així les primeres escoles d’educació especial. L’educació especial serà considerada com un sistema educatiu paral·lel al sistema educatiu ordinari i sense cap punt de contacte entre ells.

El 1978 es crea a Espanya l’Institut Nacional d’Educació Especial. Una de les seves pretensions era aconseguir que l’educació especial desaparegués com a tal i es pogués incloure dins del sistema general. Aquest institut introduirà la filosofia de la normalització a partir de la creació del Pla nacional d’educació especial. D’aquest principi de normalització es deriven tres principis més: integració escolar, sectorització de l’atenció educativa i individualització de l’ensenyament. Aquests quatre principis encara continuen vigents avui dia i són recollits per totes les normatives que tenen a veure amb l’educació i amb l’atenció a les persones amb discapacitats.

Els quatre principis de l’Institut Nacional d’Educació Especial són els següents:

1. Principi de normalització de serveis: els infants amb necessitats educatives especials (NEE) han de rebre l’atenció que necessitin dintre del sistema educatiu ordinari.
2. Principi d’integració escolar: tots els infants han de ser escolaritzats en centres educatius ordinaris, excepte aquells que a causa del seu grau d’afectació requereixen l’assistència a un centre específic.
3. Principi de sectorització de l’atenció educativa: tots els infants han de poder rebre els serveis educatius que necessitin en el seu entorn geogràfic.
4. Principi d’individualització de l’ensenyament: tots els infants han de rebre l’atenció que necessitin en qualsevol moment de la seva evolució.

Les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, engloba:

• Alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, alumnes amb trastorns de l’espectre autista (TEA), alumnes amb trastorns greus de conducta, alumnes amb trastorns mentals i alumnes amb malalties degeneratives greus i minoritàries.
• Alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, dels talents simples i complexos i de la precocitat.
• Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació, entesos, aquests últims, com a trastorns que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge.
• Alumnes d’origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges o d’una escolarització prèvia deficitària.

En la Llei orgànica d’educació (LOE) es parla d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, i els classifica de la manera que veiem a continuació:

• Alumnes que presenten necessitats educatives especials derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta.
• Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.
• Alumnes que per diferents motius s’han incorporat tard al sistema educatiu espanyol, com poden ser els alumnes que procedeixen d’altres països.

Els dos primers serien NEE i el tercer seria SCD.

Objectius de l’Educació Especial

1. La superació de les deficiències i de les conseqüències o seqüeles derivades d’aquestes.
2. L’adquisició de coneixements i hàbits que dotin la persona amb discapacitat de l’autonomia més gran possible.
3. La promoció de totes les capacitats de les persones amb minusvalidesa per al desenvolupament harmònic de la seva personalitat.
4. La incorporació a la vida social i a un sistema de treball que permeti als minusvàlids servir-se i realitzar-se a si mateixos.

La LOE dedica el títol II a l’equitat en l’educació, és a dir, a garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes, mitjançant els suports necessaris, tant per als alumnes que ho requereixin com per als centres on estan escolaritzats.

Pla Director de l’Educació Especial a Catalunya

Els principis que presideixen les seves actuacions són els següents: Normalització, Integració, Inclusió, Personalització, Participació, Sectorització, Atenció interdisciplinària, Optimització dels serveis.

Per poder aconseguir aquests principis: Les actuacions previstes han d’estar documentades: Hi ha d’haver un dictamen que justifiqui la NESE, Hi ha un PIAI que pot ser que vagi de lleus adaptacions curriculars a modificació significativa de continguts, procediments....

Avaluació Psicopedagògica

S’ha de tenir en compte la informació relativa als aspectes següents: La seva autonomia personal i social, la seva competència comunicativa i de relació amb els altres, el tipus i grau d’aprenentatge assolit en relació amb altres continguts bàsics del currículum de l’educació infantil, tipus i grau de suport de les mesures rebudes i la seva evolució educativa i escolar, orientacions per planificar la resposta educativa, tipus i grau d’intensitat de suport que requereix actualment, avaluació, diagnòstic i orientacions d’altres professionals.