Planificació i Col·lectivització de l'Economia a l'URSS

La Planificació i la Col·lectivització de l'Economia

Pel que fa a l'economia, la política de Stalin es va orientar cap a la construcció d'una societat sense propietat privada a partir del control de tots els mitjans econòmics per part de l'Estat. El control estatal va passar per una rígida planificació de l'economia, que es va concretar en uns plans quinquennals de compliment obligatori que eren elaborats i supervisats pel gran organisme directiu de la planificació (Gosplan). Tenien un objectiu doble: convertir l'URSS en un país plenament industrial i fer del sector agrari un nucli extraordinari de producció per mitjà de l'explotació col·lectivitzada. Tanmateix, els objectius que es van fixar per a la planificació rarament s'assolien i sovint els resultats quedaven per sota del que se n'esperava.

Primer Pla Quinquennal (1929-1933)

El primer Pla Quinquennal va estar vigent durant el període 1929-1933 i després se'n van fer uns altres dos. Durant el primer pla a les ciutats es van col·lectivitzar els béns immobles (edificis, terres, camins, etc.), els transports i els instruments financers. Tota la indústria va ser socialitzada i es va intentar eliminar l'economia de mercat i distribuir els recursos des de l'Estat. La col·lectivització massiva de l'agricultura va començar el 1929, en què a les grans zones cerealístiques del país, com Ucraïna, els pagesos van ser instats a agrupar-se en granges col·lectives i estatals. La col·lectivització va ser la fi dels kulaks, els propietaris acomodats, que van ser expropiats i sovint anihilats.

Conseqüències de la Planificació

Els capitals necessaris per al creixement industrial es van obtenir de l'agricultura, de la mineria i d'altres activitats primàries; això va generar una desigualtat important entre la ciutat i el camp, on el nivell de vida dels pagesos es va mantenir baix. L'agricultura va ser un dels punts febles de l'economia i el sector on la planificació va tenir els fracassos més grans, cosa que va donar lloc a períodes d'escassesa en el subministrament d'aliments. A més, la prioritat de la indústria pesant va comportar un desproveïment de productes de consum i la societat soviètica sovint estava privada de productes bàsics. Per això el nivell de vida de la població no va millorar molt substancialment.

Industrialització de l'URSS

La planificació va comportar la industrialització de l'URSS en deu anys i va transformar ràpidament l'estructura econòmica del país. La producció industrial va créixer enormement, especialment la del ferro i de l'acer, com també la producció d'energia (carbó i hidroelectricitat) i la construcció d'infraestructures. Al final dels anys trenta, l'URSS s'havia situat entre les grans potències industrials del món.