La Planificació Centralitzada de Stalin i els Plans Quinquennals

La planificació centralitzada d’Stalin:

• Col·lectivitzacions forçoses: se suprimeix la propietat privada i, si els pagesos es resisteixen, són executats.
• Utilització dels excedents: s’utilitzen els excedents de l’agricultura per a la industrialització.
• Estímul a l’augment de la productivitat: la gent creu en la revolució i prefereix autoexplotar-se per tal de deixar als seus fills un futur millor.

Què és una economia planificada?

Es considera que el mercat no és un bon sistema per a garantir els nivells de vida de la població, per tant:

• L’Estat (partit comunista) és el propietari dels mitjans de producció; no hi ha propietat individual.
• L’Estat assigna els recursos segons un pla; no hi ha mercat.
• L’Estat determina els preus; no segueixen la llei de l’oferta i la demanda.

Plans quinquennals

1928-1932 (el primer):

• Fixa uns objectius de producció molt ambiciosos: inèditament, gairebé s’arriben a complir, però no al 100%. Stalin manipula les estadístiques perquè sembli que s’ha arribat al 100%. A l’hora de fer el següent pla, es parteix del 100% i no de les dades reals, per tant, hi ha desequilibris greus.
• Els excedents de l’agricultura s’inverteixen en indústria pesada: siderúrgia, màquines, química, electricitat... en detriment de la indústria de béns de consum.
• La inversió prima sobre el consum: tot igual però que arribi a tothom. Al principi funciona, però les generacions futures no ho accepten.
• Model de creixement extensiu: es creix augmentant els factors, no intensivament a través de la innovació.

Tot i que prepara les bases per a greus problemes, el primer programa en principi és un èxit.

Els plans quinquennals aconsegueixen la industrialització a la URSS.

Tot i que la destrucció ha estat més gran que a la 1ª GM, Europa se’n recupera més ràpidament. Com?

Pla Marshall:

Pla d’ajuda americana a l’Europa capitalista democràtica. Després de la 2ª GM, Europa queda dividida en dos blocs: els capitalistes democràtics que reben l’ajuda d’EUA i els planificats, que tenen l’ajut de la URSS amb un pla semblant al Marshall. L’objectiu de l’ajut no és humanitari sinó polític: t’ajudo si segueixes un model polític determinat.

CARKRISTIKES:

• Limitat a Europa Occidental.
• Dos organismes gestionen l’ajuda: a EUA, la Economic Corporation Administration gestiona l’enviament de dòlars. A Europa, la OECE (1948) s’encarrega de repartir els ajuts que arriben. És la llavor perquè els països europeus comencin a cooperar i s’acabin integrant.

Objectiu del pla Marshall és finançar les importacions europees de productes nord-americans. Així, els europeus poden comprar a EUA el que necessiten per recuperar-se. És semblant al que fa Hitler amb els països de l’Europa de l’Est, però més democràtic, ja que són els europeus els que gestionen les ajudes. Les ajudes es reparteixen de la manera següent:

• 1/3 per a matèries primeres,
• 1/3 per a fertilitzants i aliments,
• 1/3 per a maquinària i energia.

Traslladat a països, és: 2/3 per a GB, França, Alemanya i Bèlgica, i 1/3 per a Grècia, Àustria, Holanda i Irlanda.

Integració Europea (T8):

Objectius.. Procés d'integració..

Període de creixement (Època daurada del Capitalisme):

• 1820-70: Industrialització britànica;
• 1870-1913: 1ª Globalització;
• 1913-50: Inestabilitat;
• 1950-73: Tots els països creixen a ritmes que mai s’havien vist i que no es repetiran després. Augmenta molt la població i també el PIB. Tots els estats creixen molt en termes absoluts i en PIB per càpita, però no tots ho fan al mateix ritme.