La Plaça de Sant Pere: Disseny, Simbolisme i Solucions de Bernini

La Columnata de Bernini: Perspectiva i Simbolisme (1656-1667)

Construïda entre 1656 i 1667 per encàrrec d’Alexandre VII, la Plaça de Sant Pere va aconseguir un grandiós efecte de perspectiva urbanística gràcies a la combinació de les ales longitudinals i la gran columnata de forma el·líptica.

Els Reptes del Disseny de la Plaça de Sant Pere

Els problemes als quals l’arquitecte es va haver d’enfrontar per a dissenyar la plaça van ser diversos:

1. Dificultats Pràctiques i Funcionals

D’entrada, hi havia un problema pràctic. La plaça havia de complir diverses funcions essencials:

• Permetre una perfecta visió del Papa per part dels fidels en els diferents actes religiosos que es realitzaven des de la façana de la basílica, com la benedicció Urbi et Orbe.
• Que alhora permetés observar els actes que es realitzaven des de les finestres del palau vaticà situat al nord del complex, com la benedicció als pelegrins.
• Salvar els desnivells del terreny i facilitar l’accés als palaus papals.

2. El Repte Simbòlic i Universal de l'Església

Però no només hi havia dificultats pràctiques a l’hora d’enfrontar-se amb el disseny de la plaça. Bernini tenia davant seu el repte de donar a aquest espai una forma que es correspongués amb el sentit simbòlic propi d’una Església amb vocació universal, que tenia l’objectiu d’estendre la seva fe i benedicció per tot el món.

3. L'Element Preexistent: L'Obelisc

A més, Bernini havia de conjugar aquestes dificultats tècniques i simbòliques amb l’existència d’un element preexistent en el punt central de la plaça: l’obelisc situat davant l’eix de l’església en època de Sixte V.

L’obelisc, d’uns 25 metres d’alçada, havia estat portat des d’Egipte en el segle I d.C. i es va situar davant de la Basílica el 1586 com a homenatge al martiri que Sant Pere havia patit en el circ de Neró, el seu emplaçament original.

Les Solucions Adoptades per Gian Lorenzo Bernini

Les solucions adoptades per Bernini van respondre a totes aquestes necessitats gràcies a una concepció urbanística i simbòlica elegant.

El Traçat de l'El·lipsi i els Braços d'Acollida

L’arquitecte va començar per traçar una plaça recta de dos braços convergents i lleugerament inclinada per salvar el desnivell del terreny. A partir de l’extrem d’aquests dos braços, Bernini va dissenyar una gran el·lipsi que contingués, al bell mig de l’eix major, l’obelisc.

El resultat d’aquest disseny van ser els dos braços oberts que simbolitzen la voluntat d’acollida dels fidels per part de l’Església i que permeten la visió de la façana de la basílica i de la cúpula.

La Columnata Dòrica: Delimitació i Perspectiva

A continuació, la decisió fonamental era optar per un tipus de construcció que delimités el traçat i tanqués l’espai. Aquesta construcció havia de ser prou elevada per crear un espai tancat, però alhora prou baixa per no destorbar la vista de la basílica i de les finestres del palau.

La solució ideada per Bernini va ser la construcció d’un pòrtic format per:

• Quatre files de columnes dòriques (16 metres d’alçada cadascuna).
• Un entaulament jònic.
• Culminació amb 162 estàtues de sants.

D’aquesta manera, la columnata formava un pòrtic obert, però suficientment dens com per separar visualment la plaça de l’exterior.

El Projecte Inacabat: El Tercer Braç

El projecte de Bernini es completava amb un tercer braç que hauria tancat la plaça per l’est. Aquesta addició hauria accentuat la sensació d’acollida dels fidels en el si de l’Església, a més de fer impossible la visió de la basílica abans de travessar el pòrtic. No obstant això, aquest tercer braç no va arribar a construir-se mai.