La plaça del diamant resumen por capitulos

Conjugació verbs:

pq vols que ho facin-- ara sempre es llueixen--- endavant. Escull--- M sha passat el mati coent--. Vigileu, no vulgueu--- ho demani, responeu--- hem jagut--- q faci el que li doni la gana--- no hi cabo--- volent arribar d’hora---L’ha interromput--- si tu sabessis--- aquest gos gruny---cal q els usuaris donin---els estels lluen---jo no concebo---traieu-vos---Podent fer la feina---demanar al profe que li donés--- vos ens vulgueu fer arribar---Ajup-te q et veuran--- No li facis---entre runes continuen apareixent---en cas que no vulgueu--- eh vos., traieu els mobles--- no festa pq sempre beveu massa--- Joan va dir que trauria un ex---S’ha difós el retrat--- demanar al metge que em donés---Podent fer les coses--- Jo ara conec--- eh vos, complaeu les conv---cal q nos concloguem la reunió--- Joan vol q li doni---! Vols q la María faci---! Jo no hi cabo---fer, jo trauria---quan pugueu passar uns dies--- la xocolatada sesta fonent--- han conclós q el millor---ara mateix recullo--- el jug q a dhores dencara es ressent lesió---traurem nostres vestits nous--- si ells fossin--- bull la verdura--- li ha dolgut--- si jo sabés--- estigues--- ha difós---trauríem dos repres---vosaltres vulgueu---ha imprès--- si hi cabessin---jo desconec---no li donis---cada cop que m’ajupo--- jo conec---no és pas que no vulguem---no us mogueu!--- Joan cus-me---escull el q + tagradi---Comparec davant el tribunal---Si sabés q en J---e vos, responeu---vosaltres pugueu---no us tragueu---no concebo---ell assenteix---Ajup-te un mom---ha triat + barat podent---vol q nos estengueu---eh vos, no jagueu---l’han inclós---ells es vanten que pressenten---li donés---No begueu ni 1 gota---han cabut 3 parells---q tu li donis---li ha estret---Volent fer-se---massegur q cabessin els mobles---us abstingueu---l’han inclós--- polí va demanar q segués---No vulgueu---desp dhaverlo interromput---vaig assegurar q perdria---Percebent aquells sons---el gos gruny---la lluerna lluu---ens complaïa---calçots es cullen---jo sempre fujo---hem jagut una estona---si aquest mati rebessis---cont hidratantnos bevent---concloguem la reunió---- aneu fonent la xocolata bany María---quan pugueu maniria be---si tu volguessis ballar amb mi---sortien de la plaça i corregueren---si no ens coneguéssim ----com lluïu amb aquests vestits---treb al comerç i venc roba de casa---vull que sàpigues q ets--- i hi distribuirem les cadires---si nosaltres haguéssim sabut---no siguis tímida i escull--- els estudiants resolguin---problem digestió, no paeixo prou bé els llegums---bombers van ordenar q s’evacués--- rovells de les clares q batrem---ahir es clogué la reunió---guisat foc, sesta coent---nosaltres la triaríem---Si sortíssiu dhora de la feina--- quan jo surto de la feina--- caldria q tu comptessis---que faríeu vos----ha estat coent galetes al forn---q et disculpessis---Resoleu vosaltres l’ex---nosaltres t’ho diríem si ho sabéssim---hem constituït---tot i q haguessis vingut abans---molt q cridis, no tindràs/tens la Raó---na Paula sempre s’esmuny---jo no el conec---cloïen els ulls---hem ROMàs a la ciutat---ens pertanyi la casa, hipoteca---vostès evacüin ---vostès evacuessin l’edifici---cada mati nos airejàvem/airegem l’habitació---dic q escapcis les cartes---em complaïen les seves atencions---elisabeth ha merescut lhomenatge---q hi faci jo?---sha passat bona ets fonent xocolata---xocolata no cal q la fonguis--- q li preguntaries periodista?

Form paraules:

entaular (taula)---ineptitud (inepte)---perseverança---impressió---engelosia--- pulcitud---encaboriat---sabonosa---afavorit---l’honestedat---aguditzar---coratjós--- empal·lidir--- flexibilització---rectitud---trencadissa-abaratit--acarnissament--alfabetització---venturosa--- honestedat--encrostonar--emboirat--aterratge--escabellada--subministraments--empenyorar-- il·legibles--enterbolit--esbiaixada---adolorits--envernissar--esmunyedís--enllitar--acomiadament-- acampanats (campana)-- enfiladissa (enfilar)--entapissar(tapís)--tediosa(tedi)-- ingratitud (ingrat)--escassetat--envermellits--emmidonà--espaiós--esmorteït--corredisses (córrer)-- esllomar-se (llom)-- està enllitat (llit)-- ploraner (plorar)--rogent--lletrejar--longevitat-- escridassar-lo--envellit--coixesa--verdeja(verd)--goteres--aigualit--pedregar-- sordesa-- emmetzinament (metzina)--zigzaguejar (zig-zag)--empal·lidir(pàl·lid)--fonedís(fondre)-- empetiteixi (petit)--esgrogueir(groc)--esporuguits(por)--piuladissa(piular)--geniüt(geni--- blavencs--sagnants--encomanadissa--l’enquitranament (quitrà)--enjogassats (joc)-- encoratjar (coratge)--amuntegava(munt)--assedat(set)--acritud(acre)--polseguera(pols)--il·legible-- d’emmagatzemament(magatzem)-- esbudellar(budell)--anguniejar(angúnia)--enrogallat(rogall)-- d’alarmes per descoratjar--abaratir--honestedat--martellejava--acolorits--pidolaire(pidolar)-- emblanquir--ineptitud(inepte)--tediosa(tedi)--s’encaboria(cabòria)--pencaire--s’ennegrí-- ingratitud--rogallosa(rogall)--entaularem(taula)--pesadors(pesar)--embrutar--ximpleries-- sabonosa--envernissar--ennuvolar--arrecerar(recer)--condicionat--irremeiable--impressió-- claredat--brillantor--perseverança-- afavorir el consum..

Aig enc:

A Aigües encantades es contraposen l’individu i la societat. V La Juliana no és una dona religiosa. F A la processó que es fa per a demanar que plogui, els homes van descalços. V El pare de la Cecília es nega a pagar-li l’any de carrera que li falta. V En Pere Amat modifica, a la fi de l’obra, la seva actitud hostil envers el Foraster. F El mossèn retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla. V La Cecília està acompanyada quan en Vergés va a veure-la a l’inici de l’obra. F El Foraster, en arribar al poble, s’adreça a la casa d’en Pere Amat. F En Joan Gatell és el metge del poble. F El marit de la Juliana és molt més intransigent que ella. V La Cecília estudia a la ciutat per ser infermera. F En Pere Amat és un dels instigadors de la revolta popular contra el Foraster. V La mare de la Cecília accepta, sense qüestionar-lo, el paper tradicional de la dona. V La Cecília no estima els seus pares. F En Vergés és el metge del poble. F En Vergés no està enamorat de la Cecília. F El Foraster ha viatjat per diversos països europeus. V La Trinitat és la dona d’en Pere Amat. F La mentalitat d’en Joan Gatell, el batlle del poble, evoluciona al llarg de l’obra. V Al final de l’obra, la Cecília es queda al poble amb en Vergés. F La Cecília es rebel·la contra la societat tradicional en la qual viu. V Les aigües estancades simbolitzen les creences populars tradicionals i sense voluntat de canvi. V La Cecília està enamorada del mestre del poble. F La Trinitat, l’esposa del batlle, està en contra de les opinions de Pere Amat. F L’escena final de l’obra succeeix a casa d’en Romanill. F L’obra retrata una societat rural conformista V Al poble, l’alcalde té més poder que el mossèn. F  En Romanill viu apartat del poble i en contacte amb la natura. V  L’aigua en moviment simbolitza l’evolució i el progrés. V  En l’obra, els valors positius del Foraster estan associats a la tradició i al conservadorisme F  En  la  processó  que  es  fa  al  començament  de  l’obra,  es  prega que s’acabi la sequera V La  Cecília  admira  la  seva  mare  perquè  és  una  dona  valenta. F  El Foraster, quan arriba al poble, s’adreça a la casa d’en Romanill. F   El  que  decanta  el  poble  contra  el  Foraster  és  la  pluja  sobtada que cau. V   En  l’obra  es  compara  la  Cecília  amb  un  ocell  que  fuig  del niu. V La Cecília estudia per fer de mestra. V El Foraster no té cap formació científica. F La Juliana no va mai a l’església. F La Cecília no coincideix ideològicament amb en Vergés V Al final de l’obra, la Cecília decideix romandre al poble F Aigües encantades planteja la necessitat de modernització de les societats rurals. V   El batlle del poble evoluciona ideològicament al llarg de l’obra. V  En Romanill no defensa el Foraster. F   En Vergés demana a la Cecília que es quedi al poble. V   L’obra es tanca amb aquestes paraules d’en Vergés: «Els febles s’ajunten i se’n van». F En  l’obra  es  presenta  una  contraposició  entre  religió  i  ciència. V   La Cecília admira en Vergés. F   En Romanill és un personatge poc important en l’obra. F   El pare de la Cecília és autoritari i violent. V   És la primera vegada que el poble pateix una sequera. F L’obra  planteja  una  contraposició  entre  un  individu  progressista i científic i una societat immobilista. V La segona escena de l’obra té lloc a la casa de la vila F En  Romanill  primer  està  d’acord  amb  les  idees  del  Foraster però després canvia d’opinió. F Al final mossèn Gregori sent compassió per la Cecília V El batlle creu que mossèn Gregori no hauria de tocar el tedèum per aturar el poble F El Foraster no és present en el segon acte de l’obra. F El  discurs  del  Foraster  representa  una  amenaça  per  als  interessos de mossèn Gregori.V Mossèn Gregori, al final de l’obra, defensa les idees del Foraster. F La gent del poble està en contra del Foraster. V L’obra  es  clou  amb  una  conversa  entre  la  Cecília  i  en  Vergés V

Plaça del diamant:

La plaça del Diamant està escrita en tercera persona.Fals/////La Natàlia és òrfena de pare i mare.Fals/////La Natàlia sempre s’aturava a la botiga per mirar les nines. Vertader////En Quimet tracta la Natàlia d’una manera molt possessiva.Vertader////L’Antoní, l’adroguer, abans de casar-s’hi, va oferir a la Natàlia de treballar de dependenta.Fals/////En Quimet era un persona autoritària.Vertader////La Natàlia i en Quimet compraven les veces dels colomsa l’Antoní, l’adroguer. Vertader///La senyora Enriqueta, a l’estiu i a l’hivern, sols venia cacauets i xufles. Fals///La filla de la Natàlia i en Quimet es deia Julieta.Fals///La mare d’en Quimet mor després que esclatés la Guerra Civil.Fals//// La Natàlia va deixarel seu promès i es va prometre amb en Quimet.Vertader///En Quimet s’escapolia de la feina quan treballava al pis abans decasar-se. Vertader////En Quimet Va morir abans que esclatés la Guerra Civil.Fals///La Rita no s'assembla a en Quimet, el seu pare.Fals////L’Antoní és el germà petit de la Rita.Fals//// La plaça del Diamant és al barri de Sants de Barcelona. Fals///En Quimet, en conèixer la Natàlia, li va posar el nom de Colometa. Vertader///El pis on vivien la Natàlia i en Quimet era de propietat. Fals/// En Quimet treballava de manobre. Fals///La Natàlia i en Quimet van tenir un fill i una filla. Vertader///Tota l’acció de la novel·la La plaça del Diamant Té lloc en l’època de la postguerra. Fals///Els pares sempre anomenaven la seva filla Natàlia Colometa.Fals///La Natàlia se sentia cohibida i anul·lada davant en Quimet. Vertader///Abans de casar-se amb l’Antoní, l’adroguer, la Natàlia treballava per a ell Vertader///L’Antoní, el fill de la Natàlia,no vol ser botiguer.Fals/// La  Natàlia  i  en  Quimet  es  van  conèixer  a  la  pastisseria  on treballava la Natàlia. F  En Quimet es volia fer ric amb la cria de coloms. V  En  Quimet  va  marxar  al  front  a  lluitar  amb  el  bàndol  nacional F   Quan en Quimet va anar al front, la Natàlia ja no el va tornar a veure. F  La Natàlia tenia por de dir als seus fills que es tornaria a casar. V/// La narradora de La plaça del Diamant no s’identifica amb la Natàlia, el personatge principal de la novel·la.Fals///El pis on vivien la Natàlia i en Quimet era de lloguer.Vertader///En Quimet no mor al front d’Aragó. Fals///L’Antoní, l’adroguer, venia veces per als coloms.Vertader///La Natàlia Sempre estava d’acord amb en Quimet.Fals/// La Natàlia té cura del primer colom ferit que entra per una finestra a casa seva.Vertader///La Natàlia i en Quimet van tenir tres fills.Fals////Durant la guerra, en Quimet no torna mai a casa seva.Fals////L’Antoní, l’adroguer, dona feina a la Natàlia. Vertader///L’adroguer sempre anomena Colometa a la Natàlia.Fals/// A en Quimet no li fa res que la Natàlia continuï treballant a la pastisseria.F  La Natàlia, al començament de l’obra, viu amb el seu pare i la seva mare.F   L’Antoní és el segon marit de la Natàlia. V   L’Antoní tenia la cara una mica gravada de verola.V    La  Natàlia  envia  la  seva  filla  Rita  a  una  colònia  durant  la  guerra F El personatge d’Antoní, l’adroguer, només té un paper important al final de la novel·la. V En Quimet treballa d’ebenista. V   L’Antoní, l’adroguer, no pot tenir fills. V  El fill de la Natàlia i en Quimet canvia de nom quan la seva mare es casa, en segones núpcies, amb l’Antoní. V   La  plaça  del  Diamant  és  al  barri  de  l’Eixample  de  Barcelona. F La mare de la Natàlia mor durant la guerra. F En Quimet, amb el seu comportament, anul·la la persona-litat de la Natàlia.V En morir en Quimet, la Natàlia torna a demanar feina als senyors de la casa on havia treballat abans. V Quan es casa amb l’Antoní, la Natàlia té una dona de fer feines. V Els fills de la Natàlia no s’avenen amb l’Antoní F En Quimet pensa que amb els coloms que té a casa seva es farà ric. V El pare de la Natàlia va morir abans que la seva mare. F Un  cop  casada  amb  en  Quimet,  la  Natàlia  es  rebel·la  contra la voluntat del seu marit i contra els convenció-nalismes de l’època. F L’Antoní,  al  final  de  la  novel·la,  es  fa  càrrec  de  l’adro-gueria del seu padrastre. V La Rita es casa amb en Vicenç, que treballa de botiguer en un forn de pa. F

2023 J S1 A Cal que li digui de camí que vosté--- V,F,V,V,F--- Dispersaran: esbandiran ---Preocupacions cavilacions: cabòries--enlluernador, vistos: abellia--Aterridora, atroç: esfereïdora------aclarir-ne cap: cabòries--m'està el dir-ho: tot havia estat ideat i fet per JG ---L’actuació era perillosa perquè la dona del protagonista es posava en una mena de canó i sortia disparada a uns Déu metres de distància, passant per enmig d’una roda de foc, fins a arribar a la palanca on era ell, el qual,amb l’impuls,feia el trajecte en sentit contrari i aterrava en una cadira que era a sobre el canó --- fem, diu, surt,tenim, permetem, abelleix, cobrem, volem, consta, funciona.

2023 J S1 B El llançament el 1957---F,V,F,F,F---intimidació: amenaça//// distintiu, insígnia: emblema///evitava: defugia///importància: transcendència/// reunir, aplegar: congregar.--- que el van interpretar: el llançament de l?Sputnik 1/// s’hi va estar 22h: a la lluna--- La missió de l’Apollo 11 respon a la cursa espacial que van dur a terme els Estats Units i la Uníó Soviètica. L’aterratge a la Lluna va donar prestigi als americans i fou més aviat un acte simbòlic, atès que, des d’un punt de vista científic, els astronautes sols van recollir diverses mostres de roques i van instal·lar-hi diversos aparells---accelerà, interpretaren, acabà, desenvolupà, posà, viatjà, fou, recolliren, muntaren, deixaren, fou, donà.

Primavera i tardor---V F F F V--provisió: reserva//recollir:aplegar//petita:xica//bullicioses: esvatolades//preferia:m’estimava--avisades que hi aniríem:a la muntanya// acompanyar-lo: el guisat de la FM--A la narradora li agradava sortir a buscar bolets perquè quan hi anava no tenia cap altra preocupació que encertar el lloc on en trobaria més. Xerrava amb la persona que l’acompanyava i des d’on era podia veure les teulades del poble. Buscava bolets per acompanyar guisats, per menjar-los amb truita i també per assecar-los i poder-ne tenir per a l’hivern.--m’agrada/sento/posi/és/fa/veuen/hi ha/s’escapa/aturem/gosa.

la carn artificial---F F V F V--habit, tradicional: convencional//digerits,absorbits: assimilats// caract,particularitats:propietats// efectes, conseq: repercussions//estímul, al·licent:incentiu-- no se n’ha: de carn artificial///criar-los:els animals--La carn artificial s’ha d’assemblar a la carn convencional perquè tingui èxit entre els consumidors. Tanmateix, el procés és difícil perquè el múscul del qual es derivaria no tindria certes propietats que sols es poden obtenira partir de l’alimentació dels animals o un cop aquests s’han sacrificat. Caldria, doncs, afegir-hi aquests compostos que s’acumulen en el múscul--implicava,ajudés,necessitaven,succeïa,creava, coneixia,podia,estaven,tenia,podia

Nomes eren les sis Don Narcís--V F F F V-- llançar amb força: rebotre//arrencà amb força: arrabassà//enfurismat//apiadés: compadís//afalacs:compliments--S’hi assemblava:: a una pregunta//l’espiaven::en/el Quimet--En Quimet, a l’oficina on treballa, es comporta de manera violenta: agafa d’una estrebada el paper de la màquina d’escriure i el llença a la paperera, s’aixeca enfadat i té ganes de cridar i de donar cops de puny. Ha de parlar amb el gerent de la seva empresa i té por de no saber-se contenir, de no obrar amb astúcia.---surt,pot, truca,és, entra,està,regira,és,delata,reülla--

Les assegurances contra--F V V F V-- compensació: indemnització//empresa,organisme: entitat//fins a la fi de la vida:: vitalícia//sous,jornals::salaris//atzarós,fortuït: aleatori-- certificar-ho: haver estat segrestat// te’l reempl: el cotxe-- Les pòlisses d’assegurances convencionals cobreixen els objectes, les situacions o les persones que són reals; és a dir, riscos possibles; en canvi, les assegurances que cobreixen les abduccions extraterrestres estan pensades per cobrir riscos incerts i aleatoris, ja que encara no s’ha provat que existeixi realment vida fora de la Terra--afirmava//existien//promovien//protegia//eres//pagaven//tenien//tenien//especificaven.

Sempre m’havia vantat de ser--F V F F V--menava//dèries//vanaglòria//xaró//maldaven-- ara ho: la feina del narrador havia admirat els entesos// ara els: els aplaudiments-- El narrador era musicòleg. Es dedicava a rescatar, a editar obres musicals desconegudes o que s’havien perdut,i a buscar-ne els orígens. Va trobar uns liedde Schubert i va editar l’obra per a orgue del pare Antoní Soler.També feia de crític a la premsa i entrevistava músics i compositors famosos.-- impressionen, envolta, és,assimila, està, espera, sap, és, estrena, malden.

Com seria un mon on existissin plataformes--F F V V F--aspira, taló d’aquil·les,traslladables, traves, rebutja--fer-los: els assajos tradicionals//malalties se’n: cors digitals--Les tres fases sónles següents:fer proves primer amb cèdules, després amb animals i en darrer llocamb humans. A més de problemes ètics, no tots els resultats obtinguts es poden fer extensius als humans, els quals també poden variar d’acord amb el sexe o l’edat. Hi ha també l’abandonament de voluntaris i les grans despeses temporals i econòmiquesque es generen.--- proposava, oferia, afirmava, bategaven, posaven, permetien, trobaven, disposaven, podien.

En aquell temps venturós. F,V,F,F,V– menava,dèries,vanaglòria, xaró,maldaven–la feina (del narrador) havia admirat els entesos–els aplaudiments

Tornà el plugim en forma de roina fastigosa, F,F,V,V,F– a contracor, esmerçaren,aixopluc, sacsejada, gruinyolava–el pont, al seu marit La narradora s’entesta a visitar en un dia de pluja un pont, construït per Gustave Eiffel,el qual, a més de no tenir cap interès,técertes dificultats d’accés.A més, les condicions climatològiques empitjoren la situació, per raó de les ràfegues de vent i de la pluja. No troben transport per tornar-se’na la vilani lloc per aixoplugar-se.--Vam cridar,va intentar,va exposar, vam insistir,va desembarcar,van esmerçar,van donar,

Començo a fer pa a les cinc del mat–V,F,F,V,F–recompensa,malbaratament,adquisicions,horroritzats,indiferent–el paquet, dels aliments frescos—Quatre joves danesos, en veure la quantitat de menjar que es llençava a les escombraries en un restaurant de bufet lliure, van crear l’aplicació Too Good To Go amb la finalitat de rescatar aquests aliments.Els compradors els adquireixen, en

establiments que s’adhereixen al projecte, a un preu més baix del que s’han venut durant el dia–començava, explicava, compartia, era, tenien, feia,evitava,treia,repartia

Els vells carrers:--V F F V F--encisen,vestigis,esquifit,esfondrar,represàlies--reformar-lo:  l’edifici de p`rincipis del XVIIII//que el cobrien: l’esquelet-- Era un edifici del Segle XVIII,mal conservat, amb moltes cambres. Durant l’època napoleònica havia estat una oficina de reclutament. Tenia petits patis amb parets escrostonades. Calia reformar-lo per poder-hi viure. En esfondrar-se un envà en una cambra subterrània es va trobar un esquelet la identitat del qual era desconeguda, i també prestatges plens de documents.-- succeïen, encisaven, baixava,oferien, eren,caminava, plovisquejava, prenia, passejava, era.

Llibre electrònic--F F V V F--auge, cautela, plausible, curtcircuitar, soscavant-- poder-lo: el paper// els fa: els nens--Maryanne Wolf considera que l’ús d’aparells digitals per llegirpor afectarleshabilitats dels lectors per concentrar-se en el que llegeixen i per assimilar el contingut dels textos.Investigacions recents han documentat que passar menys temps llegint llibres tradicionals i més fent servir Internet, incideixen negativament en la comprensió ectora.--ressaltava// documentava//apuntava //era //passaven// feia//assegurava, incloïen, detectaven, comparaveu.