La Plaça del Diamant: Resum, Temes i Personatges Clau

Tema Principal: La Plaça del Diamant

Una història d’opressió i d’alliberament d’una dona qualsevol que confronta el lector amb qüestions sobre l’existència, la mort, l’amor… L’aventura modesta d’algú subaltern, ordinari i insignificant amb el rerefons de la tragèdia europea del segle XX.

Subtemes Clau

• Subtema polític i social.
• La recerca de la pròpia identitat: com sobreviure en una societat que imposa l’autoanul·lació.

Argument de La Plaça del Diamant

La Plaça del Diamant narra la història del festeig, casament, viduïtat i segon casament de Natàlia durant un període de temps de devers 25 anys.

Estructura de l'Obra

L'obra es pot estructurar des de dos punts de vista diferents:

• Des dels Esdeveniments Històrics

  República, la Guerra Civil i la Postguerra.

• Des del Desenvolupament de Natàlia

  Na Natàlia, na Colometa i na Senyora Natàlia.

La Revolució (Capítols 24-35)

Aquest període culmina amb el clímax de l'obra.

Clímax i Renaixement (Capítol 35)

El punt àlgid es descriu amb la frase: “I va ser aquell dia que vaig dir que s’havia acabat: coloms, veces, abeuradors,…” (Capítol 35). Representa la mort simbòlica i el renaixement de Natàlia (simbolitzat pels “ous” i el “gran ventre”).

Simbolisme de l'Església i el Sofriment

L’església simbolitza l’expiació i la redempció dels seus pecats i dels mals de la guerra. Natàlia, oprimida i explotada, carrega simbòlicament amb el sofriment de la guerra i del món: “Colometa, que darrere teu hi ha tota la pena del món”.

L'Alliberament (Capítols 36-49)

Natàlia reneix al costat del segon marit, Antoni. Antoni renuncia a l’autoritat i al domini, i Natàlia hi troba la possibilitat de la comunicació i de l’amor, encara que la relació és asexuada.

Personatges Principals

Natàlia / Colometa

• Mancança afectiva: òrfena de mare, viu amb el pare i la madrastra. Quimet no omple aquest buit afectiu.
• Educació: sap llegir i escriure, és dependenta d’una pastisseria.
• Dòcil: “jo era així, que patia si algú em deia una cosa i havia de dir que no.”
• Ingènua.

Quimet

• Primer marit de Natàlia.
• Atractiu físicament, treballa com a ebenista.
• Mor al front d’Aragó.
• Irresponsable i arbitrari.
• Necessita dominar la seva dona.
• Roba la identitat a Natàlia, la transforma en Colometa.
• Vanitós, fanfarró, estufat, fatu.
• Garrepa.

Antoni

• Gris, de poques paraules, d’aparença modesta.
• Generós.

El Procés de Submissió de Natàlia

Quimet es mostra desconsiderat: a la primera cita la fa esperar, vol que deixi la feina que li agrada, li imposa el seu ritme sexual i no es preocupa de com se sent ella.

Imposa càrregues: Imposa els coloms i els fills, però després se’n despreocupa i és Natàlia qui ha de fer-se’n càrrec.

No tolera ser superat: No tolera que Natàlia el superi en cap aspecte, com quan fa el cuc: “I en Quimet deia que ell i jo érem igual perquè jo havia fet els nens i ell un cuc de quinze metres de llargada”.

Caràcter passiu: Natàlia mostra un caràcter passiu, abúlic, indiferent.

Rol de servei: Acaba servint els desitjos dels altres com a mare, esposa, criada i treballadora.