La Plaça del Diamant: Resum i Anàlisi Complet

La Plaça del Diamant

Fenòmens fonètics

Aproximació: només amb b, d, g abans de fricativa, africada o ròtica, laterals, vocals i semivocals: cadira, mar blava.

Sonorització: quan hi ha una consonant sorda i després una sonora, la sonora sonoritza la sorda: les naus.

Ensordiment: (b, d, g i p, t, k) quan estan a final de paraula, com tub, i a final de paraula si la següent comença en vocal.

Emmudiment: camp.

Proposicions subordinades

Substantives

• Equivalen a un SN: funcions de subjecte, CD, CI, CC, CN, CRV, atribut, C. Pred. i C. Agent.
• Se substitueixen per un SN («això», «algun/a», «aquestes coses»...).
• Els possibles connectors (conjuncions, pron. interrogatius i relatius) no fan cap funció: només són nexes.

Completives: introduïdes per «que» (conjunció).
Exemple: Ens han dit que vinguem aviat / Proposició subordinada substantiva completiva (CD).

Interrogatives: introduïdes per un pronom interrogatiu (sense connector).
Exemple: Digues què t'ha dit el metge / Proposició subordinada substantiva interrogativa (subjecte).

De relatiu: introduïdes per un pronom relatiu.
Exemple: No recordo qui va venir / Proposició subordinada substantiva de relatiu (CD).

D'infinitiu: verb en infinitiu.
Exemple: Em faria il·lusió venir amb vosaltres / Proposició subordinada substantiva d'infinitiu (subjecte).

Adjectives o de relatiu

• Equivalen a un S. Adj.: funció de CN del seu antecedent.
• Se substitueixen per un adjectiu.
• Introduïdes per un pron. relatiu que realitza una funció en la subordinada (excepte verbs en participi).

Explicatives: Agafa els papers, que volen amb el vent.

Especificatives: Agafa els papers que volen amb el vent.

Exemple: El premi concedit per la Diputació era massa per a nosaltres / Prop. sub. adj. esp. (CN).

Exemple: Anàvem al parc, on ens trobem amb els amics / Prop. sub. adj. exp. (CN) - «on»: CCL.

Exemple: El cotxe de què em parles és massa car per a mi. / Prop. sub. adj. esp. (CN) - «què»: CRV.

Exemple: La noia que m'ho va dir és alumna teva. / Prop. sub. adj. esp. (CN) - «que»: subjecte.

Exemple: Els exàmens dels quals us queixeu eren senzills. / Prop. sub. adj. esp. (CN) - «els quals»: CRV.

La funció del relatiu: procediment

1. Identifiquem el relatiu (prop. subordinada) i el seu antecedent (o. principal).
   Exemple: Les cases [que veig des del tren] semblen fetes de paper.
2. Aïllem la subordinada i substituïm el relatiu per l'antecedent (normalment, cal reordenar-la).
   Exemple: [Que veig des del tren] -> Les cases veig des del tren -> Veig les cases des del tren.
3. Identifiquem la funció i definim.
   Exemple: Les veig des del tren -> CD. / Proposició subordinada adjectiva (CN), amb pron. relatiu «que» de CD.

Adverbials

• Equivalen a un S. Adverbial (funció de CC).

Pròpies

Temporals: Nexes: abans que no, fins que, fins que no, abans que, quan, mentre que, mentre, mentre que no, cada vegada que, així que, tan aviat com, a penes (que), cada cop que, cada volta que, sempre que, quan, així que, tot just que, tan bon punt, des que, d'ençà que, després que, a penes que.
Les substituïm per llavors, ara, avui, ahir... sempre que se'n conservi el sentit temporal.
Exemple: Anirem al teatre [cada cop que ho faci bé] -> Llavors / Ara anirem al teatre. / Prop. sub. adv. pròpia (CCT).

De mode: Nexes: així com, com si, com, segons (que), segons (com).
Les substituïm per així... sempre que se'n conservi el sentit modal.
Exemple: Ho fa [com si llegís un llibre] -> Ho fa així / Prop. sub. adv. pròpia (CCM).

De lloc: Nexes: allà, allà on, pertot, pertot arreu, arreu, arreu on, etc.
Les substituïm per aquí, allà... sempre que se'n conservi el sentit locatiu.
Exemple: Aneu [on no feu nosa] -> Aneu allà / Prop. sub. adv. pròpia (CCL).

Impròpies

Causals: Nexes: perquè, ja que, com que, vist que, atès que, car.
Les substituïm amb per això -> Exemple: Es van parar les obres [atès que hi havia despreniments].

Finals: Nexes: perquè, a fi que, per tal que.
Les substituïm per perquè sí -> Exemple: Ho va fer [perquè vingués] / Ho va fer perquè sí.

Comparatives: Nexes: [igualtat] tant (o tan)...com, igual que, exacte que, idèntic que, [superioritat] més...que (no), millor...que (no), [inferioritat] menys...que (no), pitjor...que (no), [proporcionalitat] com més... menys/ més, com menys...més/ menys.

Concessives: Nexes: encara que, a pesar que, malgrat que, tot i que, bé que, mal que, amb tot i que, etc.
Les substituïm per malgrat tot -> Exemple: [Tot i que està malalt] ve a classe / Malgrat tot ve a classe.

Condicionals: Nexes: si, mentre que, a condició que, tret que, llevat que...
Les substituïm per si... -> Exemple: No aprovarà [tret que estudiï molt] / No aprovarà si...

Consecutives: Nexes: de (tal) forma... que, tant... que, tan... que, de (tal) manera, fins al punt que...
Les substituïm per massa + adj. -> Exemple: És [tan gran que no cap al pis]. / És massa gran.

Resum de la novel·la "La Plaça del Diamant" per capítols

Capítols 36-49

Capítol 36: Natàlia, afeblida per la fam, aconsegueix aiguafort a crèdit i una feina de neteja a casa del botiguer.

Capítol 37: Natàlia comença a treballar a casa del botiguer Antoni, una casa senzilla i fosca amb un pati.

Capítol 38: La situació de Natàlia i els seus fills millora gràcies al menjar que porta de casa d'Antoni. El botiguer s'assabenta de la mort de Quimet.

Capítol 39: Antoni li proposa matrimoni a Natàlia, explicant la seva soledat i el seu desig de cuidar-la a ella i els seus fills.

Capítol 40: Natàlia accepta la proposta d'Antoni i es casen tres mesos després, després de renovar la casa.

Capítol 41: Natàlia i els seus fills s'adapten a la nova vida. Cacen una rata. Els nens es fan a Antoni.

Capítol 42: Natàlia es reclou a casa durant anys, presa del temor que Quimet torni. Un dia, surt amb la seva filla Rita i pateix una crisi nerviosa.

Capítol 43: Passen els anys. Rita vol estudiar idiomes. Natàlia es converteix en "la dona dels coloms".

Capítol 44: Toni vol ser botiguer com Antoni. Colometa recorda Quimet.

Capítol 45: Viçenc, un jove del barri, demana la mà de Rita. Ella s'hi nega inicialment.

Capítol 46: Viçenc persisteix en el seu festeig. Rita accepta finalment sopar amb ell i la seva família.

Capítol 47: Rita accepta casar-se amb Viçenc. Colometa reflexiona sobre els arbres del parc.

Capítol 48: Casament de Rita i Viçenc. Colometa balla amb Toni i Antoni.

Capítol 49: Colometa es desperta a la nit, agafa un ganivet i surt al carrer. Torna a casa i s'adorm amb Antoni.