12. RESUM DE L’ARGUMENT La novel·la comença amb una noia, la Natàlia, òrfena de mare que treballa a una pastisseria. La seva amiga Julieta arriba i li diu que a la nit aniran a un ball a la plaça del Diamant. Natàlia té un promès que es diu Pere, però durant el ball coneix un noi, en Quimet, i ballen junts. Ell la veu com la seva futura esposa i l’anomena Colometa. Llavors ella s’espanta i fuig corrents, mentre ell  la persegueix. Des de llavors comencen a sortír.

La Natàlia deixa el seu promès pel Quimet. Quan està amb en Quimet, aquest parla d’una tal María, però Natàlia no s’atreveix a preguntar qui és, de fet es reprimeix moltes coses. El seu xicot l’empresona de tal manera que ella comença a perdre la seva personalitat (amb el nom, i amb la submissió). En Quimet es mostra molt gelós per diverses coses i mostra a Natàlia el seu pensament masclista, però tot i això, i després d’estar barallats diverses setmanes, decideixen casar-se.

Natàlia coneix els amics d’en Quimet, en Cintet i en Mateu. I més tard, la mare del seu futur marit, que té la casa plena de llaços. Després la parella comença a buscar un pis i troba un abandonat, així que l’han de restaurar. Mentrestant la senyora Enriqueta, amiga i quasi mare de la Natàlia, li diu a aquesta que en Quimet és un bon promès.

Arriba el casament. Tot és molt bonic i tothom riu. A la nit, la Natàlia té por de les relacions sexuals, i aquestes acaben materialitzant-se en dolor. Passa el temps, i en Quimet mostra el seu caràcter autoritari més marcadament. A casa la seva opinió és l’única vàlida i ella ha de fer i pensar tot el que ell digui. La té totalment subjugada, cosa que li comença a crear angoixa. Més tard, en Quimet es compra una moto. La Natàlia, Colometa pel seu marit, té por i no li agrada la moto, però l’ha de suportar.

Llavors la Natàlia es troba amb en Pere pel carrer i es saluden. En aquest moment en Quimet es comença a queixar d’un dolor a la cama, i la Natàlia ha d’estar pendent d’ell. La gent diu que fingeix però ella el creu. Arriba el moment en què la Natàlia està embarassada. El pare escull el nom, Antoní. Quan neix el nen, sembla que va a morir, perquè no vol menjar, però al final comença a menjar.

3. PERSONATGES NATÀLIA: És la protagonista i la narradora. Ell mateixa narra tota la història des d’un present no determinat. Al principi de la novel·
La la Natàlia és una noia jove i soltera, òrfena de mare que viu amb el seu pare i la seva madrastra. La narració explica aproximadament 25 anys de la seva vida: el casament amb el seu primer marit, en Quimet, l’infantament de dos fills, Antoní i Rita, la seva viudetat i el seu segon casament amb l’Antoní. Durant tot aquest temps trobem una gran evolució en la Natàlia.

El personatge de la Natàlia viu i pateix una profunda evolució interior que la porta des de la ingenuïtat inicial fins a la maduresa final, amb que es clou el llibre. La història comença amb la pèrdua de la identitat de la protagonista. Natàlia coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d’un any, que li capgira completament la vida. Quimet la sotmet a un procés submissió, en el qual perd la identitat: deixa de ser Natàlia i passa a ser Colometa. Com es veu a la pàgina 47 del llibre, en Quimet ja només en veure-la l’anomena Colometa.

La primera part de la novel·la mostra a Natàlia-Colometa com una noia ingènua, bondadosa i passiva, que no coneix gaire el món i com diu a la novel·la pateix si ha de dir que no (pàg. 43). Una vegada casada, en Quimet li esborra la identitat i els desigs, li treu la llibertat. I així juntament amb els dos fills fa que entri en una espiral d’angoixes i opressions: ha de suportar en Quimet i seu autoritarisme, ha de treballar fora de casa, no pot atendre bé el seus fills, els coloms envaeixen el seu espai vital… Aquest últim problema és el major, no la deixa dormir i quasi la porta a la follia (com es veu a la pàg. 120, on ella no pot treure’s els coloms del cap) 

A la segona part de la novel·la, la protagonista ha perdut part de la seva innocència i comença a madura. Llavors  pren la decisió de rebel·lar-se contra tot i inicia un camí per recuperar la identitat perduda. Així, ataca i turmenta els coloms (sacseja els ous perquè no neixin més coloms pàg. 131). Mentrestant en Quimet ha anat a la guerra, i la desolació i la misèria l’envaeixen i la fan pensar en un suïcidi col·lectiu, ella i els dos fills.

4. ELEMENTS SIMBÒLICS

La novel·la està plena d’elements simbòlics.

Coloms: El més important i significatiu són els coloms. Els canvis i l’evolució que experimenten els coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista mentre que els altres personatges importants es relacionen d’una altra forma amb aquest símbol. El nom de la protagonista, Colometa, ja està directament relacionat amb aquest símbol. I com en Quimet és el criador de coloms, són el símbol de la seva vida amb ell.

Quan els coloms arriben a casa de la parella els gran problemes comencen. Els coloms envaeixen progressivament els dominis de la protagonista, primer el terrat (ja no pot estendre la roba, pàg. 91), i, més endavant, la casa. De la mateixa manera que ho havia fet en Quimet, els coloms entren al a vida de la Natàlia i imposen la seva voluntat.

El coloms tenen un doble significació profunda: la llibertat i empresonament de la protagonista. El fet de l’alliberament del coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos. Mentre que la brutícia i les pudors que causen provoquen una gran angoixa, un desequilibri i, en definitiva, un tancament de la protagonista (“només sentia parrupeig de coloms. Em matava netejant el coloms. Tota jo feia pudor de colom.
Coloms al terrat, coloms al pi; el somiava, pàg. 120)

Per això, la dona, incapaç de suportar més aquella vida, es rebel·la contra l’element que la simbolitza, els coloms, trencant, d’aquesta manera, els llaços de subjecció que la unien a en Quimet. Natàlia sacseja els colomins dintre els ous fins a matar-los. La desaparició de l’últim colom coincideix amb la mort del marit. I quan la Natàlia, exasperada, en un somni despert, viu el passat tot just tancat, es veu en la metamorfosi d’un colom, transformada en aquest animal que tan gràficament representa la seva vida amb el seu primer marit.

5. ESTRUCTURA La novel·la es divideix en 49 capítols.  Aquests es poden estructurar seguint diferents criteris.

Es pot fer un divisió en introducció, desenvolupament i desenllaç. La introducció comprèn els capítols I – V, aquí la Natàlia coneix en Quimet i comença a sortir amb ell. El desenvolupament són els capítols VI – XLIV. Quan es casen, lloguen un pis i tenen fills. I tenen lloc tots els maldecaps i problemes. I el desenllaç, que serien els capítols XLV – XLIX, i seria quan la protagonista comença a refer la seva vida i troba la felicitat amb l’Antoní. 

6. ESPAI i TEMPS

L’acció de la novel·la es situa clarament a Barcelona durant un temps que va des de poc abans de la proclamació de la segona República (1931), la Guerra Civil (1936-39), fins als primers anys de la postguerra, a principis dels 50. Aquesta afirmació es corrobora constantment a la novel·la ja que parla de llocs reals de Barcelona (com la plaça del Diamant, o el carrer Gran) i fa referència als esdeveniments històrics del país. Tot i que la novel·la no fa afirmacions directes als esdeveniments històrics i a la situació dels llocs, es pot deduir. Per exemple, quan parla de la “revolució”, es pot deduir que parla de la Guerra Civil.

L’acció es desenvolupa al voltant d’una plaça anomenada la plaça del Diamant. Aquesta plaça existeix realment i es troba al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Així que podem parlar que la protagonista és una noia barcelonina que viu al barri de Gràcia.

7. TÈCNICA NARRATIVA i LLENGUATGE

La tècnica narrativa de Mercè Rodoreda a La plaça del Diamant es basa una veu narradora especial i en el monòleg interior.

La Plaça del Diamant és explicada per la veu de la protagonista. Aquesta veu és en primera persona i fa una reflexió interior i una introspecció de la seva vida passada. La narradora és identificable amb el personatge principal de l’obra, la Natàlia.

El fet que la narració sigui en primera persona en porta a pensar que la pròpia Natàlia és la narradora, i que explica la seva història des d’un present indeterminat. Tot i això, cal distingir entre Natàlia-narradora i Natàlia-personatge. Hi ha un espai temporal entre el personatge i la narradora, des de que acaba la novel·la fins que la Natàlia decideix explicar-nos la seva vida.

Per a Natàlia-narradora la narració és com un procés reflexiu. La veu narrativa en primera persona explica totes les coses que l’envolten, fa una retrospecció al passat, però també trobem una clara introspecció, una recerca de les reflexions interiors i les idees. Així, és com si la narradora volgués fer un psicoanàlisi del seu passat, com si s’expliques la seva vida a ella mateixa per veure com ha actuat i on ha fallat.

NATÀLIA- És un personatge femení que ens transmet força. La força d’una dona que lluita a diari per seguir endavant. La força d’un col·lectiu que amb el seu treball i dedicació va aconseguir superar els entrebancs socials d’una època. La protagonista és una xica jove que en una festa major, coneix al que serà el seu futur marit, en Quimet.Natàlia és tant la narradora com la protagonista. És el personatge més ben caracteritzat, evidentment, però això no implica que les seues descripcions siguen abundants.La primera característica de Natàlia que podem veure a l'obra és que no pot dir que no. Ja en la primera pàgina podem veure que, per no fer mal als altres i no patir ella mateixa, sempre ha de dir que sí si algú li demana qualsevol petició.Natàlia és una xica molt innocent.  La primera mostra d'innocència és que la seua mare mai l'havia parlat d'homes, per la qual cosa ella es presenta com una dona fàcil de dominar per als homes.

GRISELDA- És la dona d’en Mateu i amiga de la Natàlia, la seva aparició es escassa però es sap que és la mare de la filla d’en Mateu i aquesta durant l’època de pobressa a la guerra abandona a en Mateu per un altre home més ric, la Natàlia la descriu com una dona bastant atractiva i sobretot en destaca que tot i les mancances de la guerra aquesta segueix en bona salut.

QUIMET -El primer marit de Natàlia i amb el qual tindrà dos fills. La protagonista el descriu al principi del llibre, la nit on el coneix on aquesta parla dels seus ulls comparant-los amb els d’un mico.Ell no es porta del tot bé amb ella, és molt gelós,impulsiu i també molt masclista.Com per exemple quan la Natàlia passa per varis problemes o no s’hi troba bé aquest ni l’escolta i la majòria de vegades ell es queixa del seu propi malestar, com per exemple amb el mal a la cuixa,també en resulta ser un home bastant desconsiderat ja que no pensa dels problemes que pot ocasionar el colomar a la Natàlia i als seus fills, però tot això no serà impediment per a que aquesta continuï enamorada d'ell fins que li comuniquen la seva mort.

Antoní- El segon marit de la Natàlia amb el que es casa després de morir Quimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no  pot tenir fills. Li diu que es casi amb ell per tenir companyia a la casa, pero també es pot deduir que de veritat li agrada Natàlia com a persona  i que aquesta raó solament fos una excusa per a que es quedara a viure amb ell. L’Antoní es l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills i suïcidar−se,aquest li ofereix un lloc de treball i més tard li proposa casar−se amb ella,aquesta accepta i formen una família. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer, es peocupa pel seu benestar  i en respecta la seva opinió, és a dir, tot el contrari d’en Quimet. 

RITA- És la filla de la Natàlia i en Quimet, es porta un any i mig amb el seu germà en Toni.

Infantessa: Durant aquesta etapa la Rita adquireix un poca importància, ja que aquesta és massa petita per encara parlar i el que principalment en podem observar durant les narracions de la Natàlia es que aquesta està molt unida amb l’Antoní, ja que aquesta copia els moviments i accions del seu germà per tant podríem dir que la seva personalitat encara era massa innocent i poc destacable, adoptava una actitud bastant passiva, tot el contrari a la seva joventut que aquesta és fa destacar més per la seva opinió.

Juventut:Quan la Rita ja és una jove, Natàlia esmenta la seva similitud amb en Quimet,tant físicament com psicològicament  ja que tenen els mateixos ulls (ulls de mico segons la Natàlia) tot i això és bastant atractiva,en quant a caràcter ella adquireix una personalitat bastant tossuda i fins i tot revolucionària per la seva època, ja que principalment no és mostra massa interessada cap el matrimoni i no té problema en expressar la seva opinió.També es podria dir que és una mica orgullosa ja que tot i que a aquesta i agradava en Pere, ella mai ho mostra o és sincera prèviament a la boda .

PERE- Finalment el coneixem com el marit de la Rita, aquest es presenta un dia a casa de l’Antoní demanant-li a aquest si podia casar-se amb ella, el descriuen com el noi més atractiu de tot el poble, aquest també es conegut pel seu nou negoci que tot i la jovenessa del propietari en té bastant clientela.En Pere es un noi bastant constant i que mai es dóna per vençut ja que tot i que la Rita el rebutja, ella afirma que mai deixarà d’intentar-ho , però a la vegada no es mostra com un noi posèsiu o autoritari sinó que fa el possible per mantenir a la jove contenta, per tant penso que la autora el volia caracteritzar com un noi senzill i atent.

CINTET- És un dels millors amics d’en Quimet, el primer marit de la Natàlia, aquest apareix majòritariament al principi de la novel·la i les seves aparicions són bastants breus, penso que l’autora el volía caracteritzar com a un noi simple i a la vegada una reflèx d’en Quimet ja que aquests dos en solen tenir les mateixes idees. En Cintet ajuda la matrimoni varies vegades, com en la recerca d’una nova casa, un fet important es que convenç a en Quimet per anar a lluitar al front d’Aragó en el qual els dos moririen junts posteriorment.

MATEU- És l’altre amic d’en Quimet ,però aquest es mostra més comprensiu amb la Colometa i fins i tot esmenten la seva relació com a una fraternal, aquests dos personatges s’uneixen molt durant la guerra, ja que quan aquest es separa de la seva dona i la Natàlia es troba amb en Quimet lluitant al front d’Aragó, els dos personatges s’obren sentimentalment explicant les seves penúries.Penso que en Mateu es més racional i comprensiu en comparació a en Cintet i en Quimet.

ENRIQUETA- La senyora Enriqueta és la veïna i confident de la Natàlia,és una dona vella i una mica tafanera, aquesta que es venedora de castanyes, penso que adquireix un paper bastant maternal per la Natàlia ja que l’aconsella, l’ajuda amb els nens i fins i tot li aconsegueix un treball, és l’única que mostra una mica de preocupació per la Natàlia durant el transcurs de l’obra.

SENYORS DE LA NATÀLIA(Caps)- Aquest matrimoni li ofereix un treball a la Natàlia en una època posterior a la guerra, són una mica autoritaris i poc comprensius ja que quan la Colometa molt estressada trenca un got aquests li fan pagar i durant la guerra tot i la fam que aquesta i els seus fills passaven no volien oferir-li un lloc de treball perquè en Quimet era un milicià i pensaven que això els aportaria problemes, per tant també solen mirar per sí mateixos.