Pitees, explorador grec i matemàtic

Qui era Pitees?

Fes-ne una breu ressenya i intenta descobrir si, efectivament, va realitzar tots els viatges que segons sembla va relatar.

Pitees va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec que va viure a Massàlia.

Aquest home va navegar per l’Atlàntic (és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est. ), fent un trajecte des del Sud de França fins les illes Britàniques (arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea consistents en Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes), va ser dels primers grecs en travessar l’Estret de Gibraltar (estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica)., en aquest viatges que durà uns vuit mesos va estar redactan un escrit on parlava de cada ciutat per on passava, però aquest llibre va ser perdut quan es va cremar la Biblioteca d’Alexandria. (Llibre anomenat l’Oceà).

La ruta del seu viatge va ser:

Massàlia - Estret de Gibraltar - Cabo Sagrado - Cabo Cabeo (Península de Bretanya) - Gran Bretanya - Thule (Terres que avui en dia no saben si són una part d’Islàndia, Noruega o de les Illes Feroe) - cercle Àrtic (Fins que el temporal li va impedir) -

I va ser quan va agafar una altra ruta:

Thule - Bretanya - Costes dels Països Baixos - Alemanya - i a pocs quilòmetres per l’Estuari de Metuonis on hi habitaven la tribu dels Gotones - Illa Abalús - Massàlia -

Quan va tronar el seu país va començar a desenvolupar el comerç i redactar el seu llibre.

Als segles XIV i XV els turcs van envair la zona del Mediterrani oriental i les rutes tradicionals van quedar tallades, per això s’havia d’anar cap a Orient per l’Atlàntic. Ja al segle XIV navegants de diversos països havien portat a terme expedicions marítimes per l’Atlàntic. Una conseqüència d’aquestes expedicions va ser la conquesta de les illes Canàries el 1402 feta per navegants vassalls del rei de Castella. Però van ser els portuguesos els qui van fer els primers grans descobriments: després de controlar les illes Madeira, les Açores i les de Cap Verd, van continuar cap al sud i arribaren al golf de Guinea. El navegant portuguès Bartolomé Dias va arribar a l’extrem sud d’Àfrica, el cap de les Tempestes o de Bona Esperança (1487). El també portuguès Vasco de Gama va arribar a Calicut (1489), a l’Índia, després d’haver vorejat la costa oriental d’Àfrica. Finalment, ja al segle XVI, els portuguesos van aconseguir d’establir-se a Malacca, les illes de les Espècies (1511), Macau (1516), etc.

En època de Marco Polo, el món occidental mediterrani havia canviat molt des dels temps de l’Imperi Romà. Quan aquest viatger venecià va emprendre el seu viatge per la ruta de la seda, uns altres viatgers, exploradors o pobles enters, havien fet ja importants expedicions o migracions. Coincidint amb la decadència i la caiguda de l’Imperi Romà, un gran nombre de pobles que habitaven fora de les seves fronteres es van posar en moviment cap a Occident. Van ser les anomenades invasions bàrbares del segle V. Al segle VIII va aparèixer un poble que havia de protagonitzar viatges molt arriscats d’exploració, de descobriment i de conquesta: els víkings. Els víkings procedien d’Escandinàvia i Jutlàndia (actualment Suècia, Noruega i Dinamarca). Van començar a emigrar cap a unes altres terres a causa del superpoblament de les seves àrees originàries. Es llançaren a la mar per cercar-hi aliment i supervivència, colonitzar nous territoris o viure de la pirateria, saquejant les ciutats i les costes de l’Europa Occidental.