Piteas de Massàlia i el comerç a l'antiguitat

Qui era Piteas de Massàlia?

Piteas va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec que va viure a Massàlia (l'actual Marsella). Aquest home va navegar per l'oceà Atlàntic (un dels cinc oceans de la Terra, situat entre Amèrica a l'oest, i Europa i Àfrica a l'est).

Va realitzar un trajecte des del sud de França fins a les illes Britàniques (arxipèlag al nord-oest de la costa europea que consisteix en la Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors properes). Va ser un dels primers grecs a travessar l'estret de Gibraltar, el punt que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i separa Europa d'Àfrica.

En aquest viatge, que va durar uns vuit mesos, va redactar un escrit on descrivia cada ciutat per on passava. Malauradament, aquest llibre es va perdre quan es va cremar la Biblioteca d'Alexandria. L'obra s'anomenava Sobre l'Oceà.

La ruta del seu viatge

La ruta inicial del seu viatge va ser:

• Massàlia
• Estret de Gibraltar
• Cap Sagrat
• Cap Cabeo (península de Bretanya)
• Gran Bretanya
• Thule (terres que avui dia no se sap si són una part d'Islàndia, Noruega o de les illes Fèroe)
• Cercle Àrtic (fins que el temporal li ho va impedir)

Posteriorment, va emprendre una ruta de tornada:

• Thule
• Bretanya
• Costes dels Països Baixos
• Alemanya
• Estuari de Metuonis (on habitava la tribu dels gotons)
• Illa Abalús
• Massàlia

Quan va tornar al seu país, va començar a desenvolupar el comerç i a redactar el seu llibre. Tot i que alguns historiadors antics van dubtar de la seva veracitat, les dades astronòmiques que va aportar suggereixen que, efectivament, va realitzar els viatges que va relatar.

Els fenicis i el comerç de la púrpura

Els fenicis eren coneguts amb aquest nom perquè es van fer famosos pel comerç amb una tinta de color púrpura, que era molt preuada i reconeguda per tots els pobles de l'època.

Van començar amb un petit comerç a Egipte, on treballaven el vi, i des d'allà van seguir pel Mediterrani i la costa africana, fundant Cartago l'any 814 a.C. Des del nord d'Àfrica es van estendre a les illes Balears i la península Ibèrica, on van fundar la ciutat de Cadis en algun moment del segle IV a.C.

A la península Ibèrica, els fenicis van viatjar cap a l'interior establint rutes comercials pels rius Tajo, Duero, l'Anas (Guadiana), el Betis (Guadalquivir) i l'Íber (Ebre). Del segle VI a.C. data la fortificació de La Quéjola, a Albacete, una construcció destinada al magatzematge d'àmfores d'origen fenici. A Portugal, se sap que els fenicis van comerciar àmfores de vi per plata i estany.

Un descobriment recent a l'actual regió vinícola de Valdepeñas, al centre d'Espanya, suggereix que potser els fenicis van portar la viticultura a l'interior de la península. Les excavacions a la zona van revelar les restes de l'antiga ciutat ibera del Turó dels Caps, fundada al segle VII a.C., on s'han trobat diversos exemples de ceràmica, terrisseria i objectes fenicis, incloent-hi utensilis vitícoles.

Oficis de l'antiguitat: escribes i agrimensors

Els escribes

Eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar documents, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o la demòtica. Aquestes formes permetien escriure ràpidament amb l'ajuda d'un càlam sobre papir o ostraca. Els escribes pertanyien a una casta especial de la societat.

Els agrimensors

Eren els encarregats de mesurar els terrenys. La seva activitat s'anomena agrimensura. L'ofici va sorgir amb força a l'Antiga Roma. Els agrimensors van ser coneguts primer sota el nom de finitores o de gromatici, progressivament com a mensores, i finalment el nom va derivar al segle IV en agrimensores.