El Pistolerisme i la Dictadura de Primo de Rivera
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,72 KB
Pistolerisme (1919-1923)
El triomf de la Revolució Russa i l'èxit de la vaga de La Canadenca van alarmar els propietaris de les fàbriques, que es van agrupar a la Federació Patronal el 1919. No van dubtar a recórrer a pistolers per fer desaparèixer els sindicats. Barcelona esdevingué l'escenari d'accions terroristes entre 1919 i 1923 per part de pistolers dels Sindicats Lliures i de la patronal (pistolerisme blanc) i d'anarquistes radicals (pistolerisme roig).
Els Sindicats Lliures eren una organització creada per conservadors amb la finalitat de combatre l'anarcosindicalisme de la CNT. "Los Solidarios" fou un grup anarquista integrat per figures com Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso.
La policia va recórrer a la llei de fugues per erradicar el sindicalisme anarquista. Aquesta llei permetia disparar als detinguts que intentessin escapar-se. Primo de Rivera va justificar l'aplicació d'aquesta llei. Salvador Seguí (dirigent de la CNT) i Francesc Layret van ser víctimes del pistolerisme.
La dictadura de Primo de Rivera va posar fi al pistolerisme.
Proclamació de la Dictadura (1923)
El govern de García Prieto estava preparant reformes constitucionals i una democratització del sistema tributari. Les resolucions de la Comissió que havia estudiat l'expedient Picasso també van disparar les alarmes de les altes institucions. La suma de tot això, juntament amb la conflictivitat social, el pistolerisme i l'ascens del republicanisme, va portar els militars a donar un cop d'estat.
Primo de Rivera va fer un cop d'estat que va posar fi al sistema de la Restauració. La Constitució de 1876 va ser suspesa, es va declarar l'estat de guerra a tot el territori, es van dissoldre les Corts i es van suprimir tots els drets constitucionals.
El Directori Militar (1923-1925)
Per "salvar la pàtria i alliberar-la", Primo de Rivera va concentrar el poder de manera unipersonal. Un Directori Militar l'assessorava en les tasques de govern, aplicant una política repressiva i de mà dura. La fi de la guerra del Marroc va proporcionar a Primo de Rivera un alt índex de popularitat.
El Directori es va emmirallar en el feixisme italià. Seguint aquest model, va fomentar el partit únic, Unión Patriótica, que aplegava els sectors més reaccionaris.
El Directori Civil (1925-1930)
Entre 1925 i 1930 es va constituir una Assemblea Nacional Consultiva amb funcions parlamentàries. La política econòmica es basava en el feixisme italià. Es va programar un pla d'obres públiques, es va intervenir en la xarxa ferroviària i es van fer obres de regadiu.
La creació de monopolis estatals va ser una de les realitzacions de la dictadura. Van néixer empreses estatals que destacarien en l'economia del segle XX, com CAMPSA i Telefònica.
L'Oposició a la Dictadura
Progressivament, Primo de Rivera va anar perdent suports. La universitat, l'exèrcit, la premsa, els partits republicans i els obrers van iniciar una ofensiva per suprimir el règim.
El 1926 hi va haver un intent de derrocar el dictador, conegut com "La Sanjuanada", protagonitzat per militars. Es tractava d'un cop d'estat per retornar a la legalitat constitucional. La crisi econòmica de 1929 va empitjorar la situació i va precipitar la caiguda del dictador.
La "Dictablanda" (1930)
Després de la dimissió de Primo de Rivera el 1930, el general Berenguer va iniciar el període de la "Dictablanda", un intent de salvar la monarquia. Alfons XIII va encarregar a Berenguer formar un govern "reconservador" que retornés a la legalitat constitucional de 1876.
L'agost de 1930, els partits republicans, catalanistes i socialistes van pactar la instauració de la República (Pacte de Sant Sebastià). Galán i García Hernández es van alçar a favor de la República, però la rebel·lió va ser sufocada i els seus líders, executats.
Els entrebancs van forçar Berenguer a dimitir. Alfons XIII va fer un últim intent encarregant el govern a l'almirall Aznar.
Les Eleccions Municipals de 1931
El motiu de la dimissió de Berenguer va ser l'oposició a convocar eleccions a Corts. El govern de l'almirall Aznar va modificar l'ordre de les conteses electorals. Les eleccions municipals van ser un èxit per a les forces republicanes, que van aconseguir la meitat dels regidors. Es va proclamar la Segona República i Alfons XIII va pactar amb les forces republicanes el traspàs de poder i es va exiliar.