Pioners de l'Astronomia Antiga: De Milet a Ptolomeu

Tales de Milet (S. VI a.C.): Primeres idees cosmològiques

• Explica les causes dels eclipsis i és capaç de fer-ne prediccions.
• Considera la Lluna i el Sol com a discos o cilindres curts que flotaven en l'aigua.

Anaximandre de Milet (S. VI a.C.): El primer mapa i univers cilíndric

• Se li atribueix el primer mapa del món.
• Considera la Terra com un cilindre flotant en un univers cilíndric.
• Considera un model d'univers inspirat en solucions tècniques de l'època.

Pitàgores (573-497 aC): La Terra esfèrica i astres concèntrics

• Va ser el primer a considerar la Terra esfèrica.
• Els diferents astres (inclòs el Sol) els considera en cercles concèntrics centrats en la Terra i a distàncies finites.
• La darrera esfera la considera fixa i que conté totes les estrelles.

Filolau de Crotona (S. V a.C.): Precursor de la teoria heliocèntrica

• És el primer a considerar una mena de teoria heliocèntrica, que continuen Aristarc i els Neoplatònics.
• Consistia a atribuir el moviment de la Terra, del Sol, la Lluna i els planetes al voltant d'un foc central.

Eudox de Cnido (S. IV a.C.): Model astronòmic d'esferes homocèntriques

• És el primer a definir un model astronòmic complet en esferes homocèntriques.
• Considera la Terra una esfera immòbil que n'ocupa el centre.
• Astres inclosos: Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Júpiter i Saturn.

Aristòtil (S. IV a.C.): Fonaments del paradigma geocèntric

Fixa les línies bàsiques del paradigma geocèntric en tres premisses:

• 1. Caràcter tancat i finit del Cosmos.
• 2. Immobilitat de la Terra que està al centre del món.
• 3. Diferència entre dues regions:
  • La celeste (supralunar): ocupada pels planetes i les estrelles, formades per èter (substància sense massa i, per tant, sense pes i no sotmesa a la gravetat).
  • La terrestre (sublunar): formada per matèria (substància amb massa (pes) i sotmesa a gravetat).

Aristarc de Samos (S. III a.C.): El primer model heliocèntric

És el primer a plantejar un model heliocèntric empès per les seves observacions i exposa hipòtesis sobre el cosmos.

Tesis descriptives:

• La Lluna rep la seva llum del Sol.
• La Terra representa el centre d'una esfera on es mou la Lluna.
• En la mitja Lluna, el cercle que delimita la part il·luminada i la no il·luminada està en la direcció de l'ull observador.

Tesis quantitatives:

• Quan la Lluna forma un angle recte amb el Sol, l'angle de la Lluna amb la Terra és de 87º.
• L'ombra de la Terra és dues vegades l'ombra de la Lluna.
• La Lluna vista des de la Terra forma un con de 2º.

Conseqüències de les hipòtesis:

• Quan la Lluna forma un angle recte amb el Sol, l'angle de la Lluna amb la Terra és de 87º.
• La conclusió és que la Terra està del Sol a 19 vegades la distància de la Terra a la Lluna. (En realitat, el Sol està a 390 vegades la distància de la Terra a la Lluna).
• L'ombra de la Terra és dues vegades l'ombra de la Lluna.
• Calcula el diàmetre del Sol, que seria 6,75 vegades més gran que la Lluna.
• Calcula el diàmetre de la Lluna com a 1/3 del diàmetre de la Terra.
• Calcula la distància de la Terra a la Lluna com a 225,4 vegades el radi de la Lluna.

Eratòstenes de Cirene (S. III a.C.): Mesura del radi terrestre

• Mesura el radi de la Terra a partir del càlcul de la longitud de la circumferència terrestre (amb un error al voltant del 2%).

Ptolomeu (S. II dC): Consolidació del model geocèntric (Almagest)

• Modelitza geomètricament el paradigma geocèntric d'Aristòtil en la seva obra Almagest.
• Estableix i consolida la visió geocèntrica de l'univers i explica les òrbites dels astres mitjançant mètodes geomètrics de successives esferes ordenades en deferents i epicicles.