Pioneres del Documental: De l'Arxiu a la Propaganda

Esther Shub

Cineasta soviètica i pionera en la creació de documentals realitzats amb material d'arxiu. Mentre treballava en Narkompros va col·laborar amb la publicació Vestnik Teatr i es va unir al Front Esquerre de les Arts. Es va especialitzar a extreure material considerat políticament incorrecte de les pel·lícules per tal d'adequar el contingut al públic soviètic. Va dedicar el seu treball a reeditar pel·lícules velles però sempre sota els principis ideològics comunistes. Després de guanyar experiència reeditant pel·lícules prerevolucionàries i produccions estrangeres, Shub es va convertir en pionera d'un nou subgènere documental soviètic, la "compilació fílmica" (compilation film). La seva primera pel·lícula en aquest nou format va ser La Caiguda de la Dinastia Romanov (1927), com a part de la celebració de l'arribada dels bolxevics al poder.

Leni Riefenstahl

Pionera de la propaganda política, va revolucionar el llenguatge del documental i va aportar descobriments tècnics. Cèlebre per les seves produccions propagandístiques del règim de l'Alemanya nazi, per a alguns crítics, les pel·lícules propagandístiques més impressionants i tècnicament innovadores que mai s'han fet. La trilogia de Nuremberg: La victòria de la fe (1933), El triomf de la voluntat (1934) i Dia de la llibertat: les nostres forces armades (1935) i Olympia (1938), per les quals va rebre aclamació mundial.

Pare Lorentz

Lorentz, des d'un principi, estava interessat en temes de la terra, però sempre sense voler deixar de costat el compromís social. Abans de l'arribada de Pare Lorentz, als Estats Units, com a la resta del món, el documental de compromís social es desenvolupa a instàncies de l'aparició de moviments d'esquerra que, en el cas nord-americà, beuen no només de les fonts de l'Escola Documental Britànica i del cinema soviètic (especialment Vertov), sinó també de Flaherty. L'interès per part del govern nord-americà cap a la producció documental és, però, un fenomen tardà. El cinema irromp com un mitjà d'informació i propaganda de la replanificació, però aquest suport institucional als documentalistes nord-americans no dóna fruits dignes d'atenció fins que, el 1936, Pare Lorentz realitza The Plow that Broke the Plains. El camí obert per aquesta pel·lícula suposa la sortida a la cruïlla en què havia caigut un documentalisme nord-americà en crisi. Lorentz, el 1938, ajudat pel govern de Roosevelt, realitza El riu.