Pintura Romànica: Tècniques sobre Taula i Miniatura

Pintura sobre taula romànica: Frontals i retaules

La pintura sobre taules de fusta és un gènere més delicat i de proporcions més reduïdes que els frescos murals, i que no posseeix la seva mateixa força expressiva. El model més freqüent és el frontal, que es col·locava davant l’altar. També, menys freqüentment, s'utilitzava el retaule, que es disposava sobre o darrere de l’altar.

El frontal podia ser una peça d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé de fusta decorada amb pintures en aquelles contrades on no disposaven de prou diners per permetre-s’ho.

Cobrint l’altar s’hi col·locava un baldaquí, un moble de fusta que podia ser de dos tipus:

• Com a petit templet amb quatre arcs sobre columnetes.
• Com a plafó situat en posició inclinada mitjançant bigues de fusta¹⁸⁸.

Tècnica i iconografia de la pintura sobre taula

La tècnica pictòrica era semblant al fresc, però la fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat semblant a l’arrebossat de les parets.

La iconografia també és molt semblant a la pintura mural. Les taules es solien dividir en tres carrers:

• En el central es representava la Maiestas Domini o la Verge.
• En els dos carrers laterals, escenes d’històries religioses del Nou Testament i vides i martiris dels sants a qui es dedicava l’església.

Exemples notables de pintura sobre taula a Catalunya

És a Catalunya on s’ha conservat el major nombre de peces sobre taula. La llista podria ser molt llarga, però esmentarem només alguns dels exemples més notables:

• Frontals: La Seu d’Urgell¹⁸⁹, Avià¹⁹⁰, Santa Margarida de Sescorts¹⁹¹ o Sant Martí de Puigbó¹⁹².
• Baldaquins: Ribes¹⁹³ o Tost¹⁹⁴.

La miniatura romànica: Il·luminació de còdexs

Les miniatures romàniques conservades a Europa són nombroses, tot i que segurament més nombroses són les que s’han perdut en el transcurs dels segles. La pintura es feia sobre pergamins obtinguts de la pell de vedella, xai o cabra.

Precedents i influències

Hem de recordar els precedents preromànics de la miniatura romànica:

• Els llibres irlandesos, com el de Kells¹⁹⁵.
• Els Beatus mossàrabs, com el Beat de Girona¹⁹⁶.

Totes aquestes influències formen una miniatura pròpiament romànica, que sorgeix al voltant de l'Abadia de Cluny durant la segona meitat del segle XI.

Evolució estilística i temàtica

En realitat, la miniatura romànica no es diferencia tant de les seves predecessores, però sí que trobem trets propis, com les lletres inicials historiades (obertes i estretament lligades al text escrit)¹⁹⁷. En qualsevol cas, amb el temps, són obres que van guanyant llibertat, tant que s'acosten al món profà. Hi veiem motius zoomorfs, que s'entenen com a provinents d'antics arts germànics i celtes.

Ja en ple segle XII, irromp l'art italobizantí, de vegades amb motius profans i nombroses escenes esquematitzades, més abstractes i menys ornamentades.

La demanda de llibres il·luminats

Al principi, els llibres eren de grans dimensions, pesats i de difícil maneig, i eren propietat dels monestirs, les esglésies i els reis. A partir dels segles XI i XII, i com a conseqüència de l'augment de riquesa de la noblesa i la secularització del clergat, es va produir un augment en la demanda de llibres més petits per a ús personal, com:

• Breviaris
• Missals
• Llibres de Cor
• Llibres d'Hores
• Hagiografies resumides (història de la vida dels Sants)

No obstant això, no per això es van deixar de produir els llibres de major grandària, com els Beats.