Pintura Mural a Pompeia: El Sacrifici d'Ifigènia

La Pintura a Pompeia

A Pompeia, la pintura mural, generalment al fresc, s'ha conservat en bon estat malgrat l'erupció del Vesuvi, que va cobrir la ciutat amb una gruixuda capa de cendres. Es poden reconèixer quatre estils pictòrics:

• El primer estil o d'Incrustació (150-80 a. C.)
• El segon estil o arquitectònic (80-30 a. C.)
• El tercer estil o ornamental (30 a. C.-60 d. C.)
• El quart estil o il·lusionista (60-80 d. C.)

A aquest últim correspon El Sacrifici d'Ifigènia, amb gust per l'arquitectura teatral i escenes mitològiques. Al centre, Ifigènia, sostinguda per Ulisses i Diomedes, és portada al sacrifici, mentre l'endeví Calcant mira l'escena a la dreta. A l'esquerra, Agamèmnon es cobreix el cap en senyal de dol i desesperació, ja que no vol veure com immolaran la seva filla. En un segon pla i darrere d'Agamèmnon, apareix la deessa Artemisa com una xoana sobre una columna. Està flanquejada per dos gossos: vesteix una llarga túnica i sobre el cap porta un modus o birret. També en segon pla, però a la dreta, se la representa com a Diana caçadora romana, portant arc i fletxes. A l'esquerra, la deessa porta una cérvola que substituirà Ifigènia a l'altar del sacrifici.

Temàtica de la Pintura: El Sacrifici d'Ifigènia

Aquesta obra representa un episodi de la Guerra de Troia. Ifigènia era filla del rei de Micenes, Agamèmnon, i de la seva dona, Clitemnestra. Agamèmnon, estant a Àulida, en el transcurs d'una cacera, va matar un cérvol, cosa que va irritar la deessa Artemisa. Aquesta, ofesa, el va castigar impossibilitant la sortida de la seva flota cap a Troia per rescatar Helena, dona del seu germà Menelau, que havia estat segrestada per Paris, fill de Príam, rei de Troia. L'endeví Calcant envia un missatge a Agamèmnon: ha de sacrificar la seva filla Ifigènia per calmar la ira d'Artemisa. Amb l'excusa que es casaria amb Aquil·les, Ifigènia es trasllada a Àulida... però en l'últim moment la deessa substitueix la jove per una cérvola. Posteriorment, Ifigènia es va convertir en sacerdotessa d'Artemisa a la regió de Tàurida. Eurípides, un dels grans escriptors tràgics grecs, explica aquesta història en les seves dues tragèdies: Ifigènia a Àulida i Ifigènia a Tàurida.

Models i Influències

Pompeia era el lloc de moda en aquella època; en aquesta zona de la Campània, al sud d'Itàlia, nobles i patricis romans acostumaven a descansar envoltats de luxe i obres d'art. Vil·les i domus s'omplien de rics mosaics i pintures, amb representacions de déus, escenes quotidianes, lluites de gladiadors, carreres de quadrigues, batalles... Després de molts segles de l'erupció del Vesuvi, i sobretot a partir del regnat del Borbó Carles III (1759-1788), gràcies a les excavacions dutes a terme a Pompeia i Herculà, va sortir a la llum aquesta magnífica cultura. Fins i tot s'han arribat a algunes conclusions interessants: les professions més rendibles van ser les de forner, banquer i fabricant de garum (salsa de peix molt apreciada a les bones taules). El model i la tècnica dels mosaics i les pintures romanes van ser, en bona part, heretats del món grec, on ja es decoraven els sòls i les parets al segle III a. C. Les esglésies paleocristianes dels segles IV i V, i posteriorment l'Imperi Romà d'Orient, van heretar la tradició musivària, prenent com a exemple les pintures gregues i alguns temes que s'hi representaven.