Pintura i Escultura Romànica i Gòtica a l'Edat Mitjana

La Cultura i l'Església a l'Edat Mitjana

La societat a l'Edat Mitjana era fonamentalment rural i la majoria dels fidels, analfabets. Per tant, la majoria de la població era incapaç de llegir la Bíblia i tot allò que sabia de la religió ho sabia a través dels clergues. La cultura de l'època es basava simplement a ser un bon cristià i aprendre la religió.

Per aquest motiu, a l'Europa de l'Edat Mitjana van ser els clergues els qui es van convertir en els principals divulgadors de la cultura, i els monestirs i les seves biblioteques, en els principals centres d'estudi (fins que al segle XII es van crear les universitats). La principal llengua de transmissió de la religió i la cultura va continuar essent el llatí.

Art Romànic: Marc Històric i Context Feudal

Aparició i Desenvolupament de l'Estil Romànic

L’art romànic va aparèixer a l’Europa Occidental durant el segle XI, arribant a la seva etapa de plenitud a mitjans del segle XII. Va ser l’estil característic del món feudal, caracteritzat per la presència d’esglésies i monestirs. El motiu pel qual aquest tipus d’art s’anomena romànic és perquè va adoptar alguns elements de l’art romà.

Com apareix i es desenvolupa aquest nou estil?

L’aparició de l’art romànic es va donar al segle X a l’Europa Occidental, quan el territori es va recuperar del gran període d’inestabilitat generat al segle anterior per les guerres. La fi d’aquest període convuls es va traduir en la millora de les tècniques agrícoles, l’augment demogràfic, la revitalització del comerç i les millores en les comunicacions.

Ens trobem a l’època del feudalisme, on prima una estructura jerarquitzada i la desigualtat social. L’Església, per la seva banda, era una part primordial d’aquesta estructura, de manera que l’art (arquitectura, pintura i escultura) va esdevenir un mecanisme més per a exalçar la glòria de Déu.

L’interès per la Terra Santa (Jerusalem, Betlem, etc.) i per centres històrics que posseïen les relíquies més preuades (Roma i Santiago de Compostel·la, sobretot) on havia viscut Jesucrist va conduir al desenvolupament d’una sèrie de vies de comunicació que van acabar contribuint a la internacionalització de l’art.

La Pintura Romànica: Funció, Tècnica i Iconografia

Funció i Característiques de la Pintura Romànica

La pintura romànica tenia una funció didàctica, moralitzant i decorativa. Les seves característiques principals són:

• Senzillesa a nivell tècnic.
• Representacions planes: sense volum, profunditat o perspectiva.
• Contorns realitzats amb línies gruixudes.
• Personatges representats sempre de manera frontal i estilitzada. Es caracteritzen per l’antinaturalisme i el hieratisme.
• Les escenes s’adapten al marc arquitectònic, on els personatges són ordenats jeràrquicament. També tendeixen a no deixar cap espai buit (això es coneix pel nom d’horror vacui).
• La temàtica, com s’ha indicat, era principalment religiosa (escenes de la Bíblia, vides dels sants o escenes de la vida quotidiana amb contingut moralitzador).

Tècniques de la Pintura Romànica

Per pintar els murs i els absis de les esglésies s’utilitzava la tècnica de la pintura al fresc. Els colors s’aconseguien gràcies a la mescla de substàncies terroses amb ou o algun altre aglutinant natural.

Juntament amb la pintura al fresc, es feia servir també la tècnica de pintura sobre retaules de fusta (aquests retaules es corresponien amb els frontals dels altars la majoria de les vegades).

Passos per realitzar la pintura al fresc:

1. Que la superfície on es pinta estigui fresca/humida del guix o calç.
2. Fer un esbós del que es vol dibuixar.
3. Resseguir a la paret allò que es vol dibuixar.

Iconografia Central: Pantocràtor i Theotokos

Les pintures que ocupaven l’absis tenien una posició central a l’església (ocupaven un lloc d’importància). Els motius més representats eren:

• El PANTOCRÀTOR o TOTPODERÓS: pintures constituïdes per la figura de Jesucrist en posat diví, beneint i envoltat d’evangelistes.
• El THEOTOKOS: constituït per la Mare de Déu amb el Nen Jesús a la falda.

L'Escultura Romànica: Integració i Funció Didàctica

De la mateixa manera que l’arquitectura i la pintura, l’escultura de tipus romànic tenia la finalitat d’ensenyar la doctrina cristiana als fidels. Les escultures estaven integrades dins l’arquitectura i formaven part de portalades d’accés, capitells, columnes, etc.

Es podria dir, per tant, que l’església romànica era concebuda com una perfecta fusió entre arquitectura, pintura i escultura, encara que resulta evident que les dues últimes estaven fortament subordinades a la primera.

La temàtica, com hem dit, era religiosa i les figures es presentaven, igual que a la pintura, de manera hieràtica, rígida i sense perspectiva. Els grups escultòrics també s’organitzaven jeràrquicament segons la seva importància.

La Importància dels Capitells Esculpits

Un dels grans elements esculpits eren els capitells de les columnes dels claustres. S’hi representaven temes diversos:

• Temes religiosos amb personatges i escenes de la Bíblia.
• Escenes de la vida quotidiana que ens permeten deduir, per les robes que porten els personatges, la mena de feina que feien i a quin estament de la societat feudal pertanyien.
• Representacions d’animals reals o fantàstics amb valor simbòlic o decoracions vegetals.

Art Gòtic: Orígens i Context Urbà

El Canvi de Paradigma: De Monestirs a Universitats

Si durant l’època d’expansió de l’art romànic el coneixement es concentrava en centres religiosos (com per exemple els monestirs), amb el desenvolupament i naixement dels centres universitaris, la cultura i l’ensenyament van deixar de ser patrimoni exclusiu de l’Església. La necessitat, per tant, de noves construccions i el descobriment de tècniques pictòriques i arquitectòniques van permetre que sorgís l’estil gòtic. El romànic no desapareix i conviu molt de temps al costat d’aquestes novetats.

L’art gòtic està estretament vinculat al context urbà i al desenvolupament de les ciutats, de manera que un dels seus objectius principals és mostrar el creixement econòmic i cultural dels centres urbans.

Desenvolupament Cultural i Religiositat

Tal com hem comentat, hi ha un augment en la divulgació del coneixement i el procés d’instrucció (d’educació de la població) es produeix sobretot entre burgesos. L’augment del nombre de persones que sabien llegir i escriure coincideix amb un increment de les obres literàries. Es desenvolupen, així mateix, les llengües romàniques (com a conseqüència de la progressiva desaparició del llatí).

Aquesta voluntat de cerca de coneixement va contribuir a l’aparició de les universitats (s’hi ensenyaven els sabers clàssics: gramàtica, retòrica, aritmètica, música, etc.).

També sorgeix una nova religiositat i noves necessitats religioses: l’Església havia de donar resposta a una població més crítica i havien d’oferir ajuda als desfavorits (cada cop més nombrosos).

La Pintura i l'Escultura Gòtica

La Pintura Gòtica: Naturalisme i Realisme

L’arquitectura de l’església gòtica, que donava més espai als finestrals, va reduir enormement l’espai que estaria destinat a la pintura mural. La conseqüència directa d’aquest canvi arquitectònic va ser la generalització de la pintura sobre taula (retaules).

Malgrat que la temàtica de la pintura continuava essent religiosa, comencen a aparèixer escenes de la vida quotidiana i representacions de paisatges i ciutats. Algunes característiques són:

• Representacions més naturalistes i realistes.
• Representacions de sentiments.
• Importància de la llum i el color per a incrementar la sensació de realisme.

L'Escultura Gòtica: Realisme i Moviment

La pintura i l’escultura gòtiques van continuar tenint la funció essencial de decorar les esglésies i transmetre els missatges religiosos. De manera que gran part de la temàtica que representaven era religiosa.

Tot i que les escultures continuaven essent part de les façanes i els capitells dels claustres, cada vegada es feien més escultures exemptes.

L’escultura gòtica, però, perd progressivament el hieratisme i la rigidesa del romànic. Es torna més realista en els rostres (expressen sentiments) i els vestits (mostren la forma dels cossos). Apareix, a més, un element narratiu en les escenes representades i les figures tenen molt més moviment.