Pintura del segle XIX: Delacroix, Courbet, Monet i Rodin

LA LLIBERTAT

Doc. Gnrl: 1830. Oli sobre tela. 260x325. Louvre. Eugène Delacroix. An. form: Composició clàssica: piràmide ascensional des de la base amb els cossos morts fins el cim amb l’ensenya tricolor. La profunditat entre els cossos caiguts en primer terme i el piquet que dispara al fons. Molt de naturalisme excepte la Llibertat que està idealitzada però real. Colors diversos, intensos, vibrants. Gamma cromàtica és més sòbria, menys càlida. La pinzellada és solta. La llum violenta contribueix a crear una atmosfera més tensa i il·lumina la Llibertat i el cos d’un caigut situat en primer terme. Moviment: agitació convulsa que domina a totes les figures com es manifesta en els gestos, la tensió entre els personatges. Estil: Obra paradigmàtica de la pintura romàntica francesa. Interp: Iconografia: Avança cap a l’espectador la Llibertat. A la mà esquerra porta un fusell amb la baioneta calada i amb l’altra enarbora la bandera tricolor. Un representant de la burgesia Un representant dels menestrals amb sabre i el representant de la joventut amb dues pistoles. En primer terme una barricada coberta amb cossos caiguts que les forces de la llibertat ultrapassen sense dificultat. Al fons, envoltades pel fum de les descàrregues, veiem les torres de Nôtre Dame. Iconologia: El caràcter romàntic i la funció al·legòrica i d’adhesió i compromís (autoretrat) amb els ideals de la llibertat i la justícia, mostren com diu Argan, la primera composició política de la pintura contemporània que assenyala el moment on el Romanticisme deixa de mirar veres l’antiguitat i comença a voler participar en la vida contemporània. Encàrrec: la comprà Lluís Felip d’Orleans i la diposità al Museu Reial al Palau de Luxemburg. Marc hist. cult.: posició Universal de 1855. Només a partir de 1861 fou exposada regularment. Relació amb el marc històric i cultural.  Romanticisme: emoció en front de la raó neoclàssica i expressivitat en front de la fredor neoclàssica.  Connexió amb:  liberalisme i individualisme de la societat burgesa.  rebutjats i avantguarda en front de l’academicisme  dinamisme social i dinamisme dels moviments artístics. Concl: exemple de la pintura romàntica francesa des del punt de vista formal, excepte per la sobrietat cromàtica.

ENTERRAMENT

Doc. gnrl: 1849. Oli sobre tela. 315x668 cm. Grans dimensions. Museu d’Orsay. París. An. form: composició, en format apaïsat, s’organitza en forma de fris de figures monumentals, bastant estàtica. Pintura naturalista. La gamma cromàtica basada en el predomini de grisos, negres i pards, densa. L’expressió, la intensitat dramàtica de l’escena rauen en una absència deliberada de cap retòrica o artificiositat. Dolor, resignació, indiferència, allunyament. Conclusió sobre l’estil. Formalment es tracta d’una obra que no trenca amb la pintura tradicional. Interpretació: Iconografia: retrat de grup, pagesos cara a cara amb la mort. Iconològica: burgesia entra en historia. Personatges amb caràcter reservat a les divinitats i herois. Els retratats semblen representar l’esperit de la burgesia provinciana amb tots els seus angoixants valors morals i ideològics. Anàlisi sociològica, etnològica i metafísica. marc històric: realisme pictòric ens posa en relació amb un nou “isme” que defensa una pintura que reflecteixi la realitat concreta i directa, sense idealitzacions clàssiques ni la teatralitat ni les emocions romàntiques. Concl: Obra de les dècades centrals del s. XIX que s’adscriu al moviment realista, com a resposta artística a una realitat social canviant i conflictiva on la pintura d’arrel renaixentista i barroca comença a perdre terreny davant les novetats tècniques com la fotografia.

SOL

Doc. Gnrl: 1872. Oli sobre tela. 0,47 x 0,64. Musée Marmottan. París. Claude Monet. An.frml: Exemple de pintura a “plein air” molt representativa de l’impressionisme, ja que aquest corrent accepta qualsevol tema com a vàlid, atès que la seva preocupació no és reflectir amb fidelitat la realitat sinó plasmar com la llum i les condicions atmosfèriques modifiquen la nostra percepció de la realitat. Per tant no hi ha una composició molt estructurada encara que podem dividir el quadre en dues parts, la del cel i de l’aigua. El dibuix és pràcticament inexistent i els objectes i formes s’han convertit en taques de color, predominant els taronges i els blaus, aplicats amb una pinzellada lliure i personal. Estem assistint amb aquesta obra al trencament amb la pintura d’afany naturalista que s’havia iniciat al Renaixement: la perspectiva, la mimesi de la realitat, l’equilibri compositiu… En aquest sentit es pot parlar d’un “realisme òptic”, és a dir la representació de la realitat en la retina del pintor i no en el món exterior. Com que aspiren a una visió molt “científica” de la realitat, no trobem en aquesta obra ni dramatisme, ni tensió, ni solemnitat, és a dir interpretacions simbòliques o al·legòriques del que veiem. Conclusió sobre l’estil. La pintura impressionista suposa un trencament formal amb la pintura anterior per la seva manera de traduir la realitat: ús dels colors, pinzellada, dissolució de les formes…. En aquest sentit són un estil rupturista, que mira al futur, però encara es manté certa connexió amb el passat ja que no renuncien totalment a la realitat, si bé aquesta és representada dins una nova perspectiva estètica. Interpratació: Descripció iconogràfica. Visió del port francès de Le Havre, a la costa atlàntica sota la llum i la boira de la matinada. Es tracta d’una marina exposada l’any 1874 a l’exposició col·lectiva de pintors refusats a la galeria del fotògraf Nadar, que va ser molt criticada pel públic i els crítics. marc històric. Dinamisme social i dinamisme artístic: “ismes”. Resposta als avenços científics i tècnics: fotografia, teoria dels colors de Chevreul; tubs industrials de colors. Nou art per a una nova època: ruptura i avantguarda.

EL PENSADOR

Doc.grnal: Fosa en bronze a partir d’un model realitzat per Rodin l’any 1880. 71,5 x 40 x 58. Musée Rodin de París. An.frmal: Les línies de força que organitzen la composició d’aquesta obra es basen en una línia en S que recorre les cames i el cos. Es tracta d’una obra amb múltiples punts de vista. La tensió i concentració que hem comentat es fa més evident encara per l’actitud de repòs, per la immobilitat de la figura. Conclusió sobre l’estil. es tracta d’un naturalisme vital on les formes presenten certes irregularitats per traduir l’interior, l’estat d’ànim del personatge. Interpretació: iconogràfica: En el projecte original de "La porta de l’infern", Rodin volia representar personatges i passatges de la Divina Comèdia, i aquesta figura hauria de representar a Dant, l’autor. Iconologica: Es tracta per tant d’una obra que s’ha independitzat del seu projecte original i ens manifesta una al·legoria de la creació artística. El projecte original de "La porta de l’infern" era un encàrrec de l’estat francès per bastir una porta destinada al Museu d’Arts Decoratives. Però aquesta figura del pensador va ser exposada per primera vegada a Copenhaguen l’any 1888 i el 1904 a Londres i a París, amb un cert rebombori. mrc hist: Durant el s. XIX, i com a resultat de la revolució industrial i les revolucions liberals, ens trobem amb una Europa occidental fonamentada en una societat burgesa, urbana i industrial, i amb uns avenços científics i tècnics que estan transformant amb rapidesa les condicions de vida de la població. Tots aquests canvis modifiquen les condicions en què es desenvolupa l’activitat artística ja que: a) Es manifesta una nova mentalitat en la societat i els individus. b) L’art es mou entre un altres condicionants tècnics i científics. c) Es modifica la condició social i professional de l’artista.