Pilota Valenciana: modalitats, instal·lacions i regles bàsiques

Joc directe

Joc directe és aquell en el qual s'enfronten dos equips d'un o diversos components que ocupen camps oposats, llançant la pilota de forma directa i alternativament els uns contra els altres, intentant aconseguir que la falta es produeixi en el camp contrari per tal d'obtenir els punts.

Es subdivideix en funció del terreny de joc que s'utilitza a:

Joc indirecte

Joc indirecte és aquell en el qual s'enfronten dos equips d'un o diversos components que ocupen el mateix camp, llançant la pilota contra un element intermedi (un mur) denominat frontó, que torna la pilota per rebot perquè la jugui l'equip contrari al que l'ha llançada.

El Joc indirecte té una sola modalitat anomenada: Frontó valencià.

Aquesta es juga al frontó, que pot ser obert, tancat, cobert o descobert.

Instal·lacions

Instal·lacions

Existeixen diferents tipus de camp de joc per a la Pilota Valenciana: el trinquet, la galotxeta, el frontó, el carrer natural i el carrer artificial.

Trinquet

El Trinquet és un lloc tancat, de forma rectangular i de mides variables, d'entre 7,58 i 9,90 metres d'amplària per 56-58 metres de llarg, que té com a parts fonamentals les parets que el tanquen (anomenades muralles i frontons), les galeries (situades a la part superior dels frontons), l'escala (adossada a la muralla esquerra del «dau»), la corda, el dau i la llotgeta.

Galotxeta

La Galotxeta és un edifici rectangular tancat, on es practica la modalitat anomenada «Galotxetes de Monòver», que només es practica al poble de Monòver, d'aquí el seu nom. Té 20 metres de llargària per 3,5 metres d'amplària; no té escala lateral com el trinquet, però sí corda central. La seva característica principal són els caixons que es troben en els quatre angles que formen les muralles laterals amb els frontons.

Frontó

El Frontó és un edifici de planta rectangular, d'uns 25 metres de llarg per 10 d'ample, on es practica el joc de paret. Consta d'una paret frontal, anomenada també frontó, contra la qual es colpeja la pilota sempre per damunt de la xapa de falta situada a 1 metre d'altura; hi ha una altra paret lateral situada a l'esquerra dels jugadors i una altra situada darrere d'ells mateixos, on pot rebotar la pilota.

Carrer

El Carrer Natural és qualsevol carrer en el qual tradicionalment s'ha jugat alguna modalitat de joc, i, per tant, no té dimensions ni forma obligatòries, excepte l'obligació de complir amb els requisits mínims que exigeix el reglament específic de la modalitat per a la pràctica correcta del joc.

El Carrer Artificial és una construcció que simula les característiques d'un carrer real.

Les pilotes

La Pilota de vaqueta és la més representativa de les classes de pilota homologades en la pràctica dels jocs de Pilota Valenciana, per la seva antiguitat i qualitat tant pràctica com esportiva i artesanal. Està formada per vuit triangles corbats de pell de vaca cosits entre ells.

La Pilota de badana és una pilota amb l'exterior de pell vacuna, mentre que el seu interior és de borra comprimida.

La Pilota de tec és la utilitzada en la modalitat de frontó valencià. Està formada per un nucli de fusta sobre el qual es col·loca una capa de borra, terminant-se tot amb un filat que comprimeix i subjecta el conjunt. Finalment, es folra amb pell de cabra.

La Pilota de drap és la utilitzada en la modalitat de Galotxeta. Està formada per un centre de borra comprimida i envoltada de tires de drap, fil encerat o llana, fins a aconseguir el pes i les dimensions homologades.

El guant i els didals

El guant

Està fet amb pell de corder i, sense dits, protegeix una zona de la mà on, repetidament, es colpeja la pilota. El guant no són més que dues peces triangulars cosides. Per fixar-se, compta amb dues vetes, les quals es lligaran al dors de la mà després d'haver donat unes quantes voltes pel canell i el palmell. Aquesta operació, típica de la pilota, resulta curiosa perquè, juntament amb la mà lliure, es realitza sovint amb la boca.

Didals

La modalitat de raspall, per jugar-se per terra, requereix proteccions especials: els didals, que són semblants als de cosir però fets de pell dura.

Equips i jugadors

Una partida de pilota sempre es juga entre dos equips; el nombre de jugadors de cada equip varia fonamentalment segons la modalitat practicada.

Al trinquet, jugant a l'alt amb escala i corda, la partida estàndard està formada per dos equips de tres jugadors, encara que de vegades es juguen partides amb equips de diferent nombre de jugadors: dos contra dos, dos contra tres, enfrontaments individuals, etc.

Els equips reben el nom de rojos o blaus segons el color de la faixa que porten. L'equip que d'antuvi és considerat superior o amb més experiència durà la faixa roja, mentre que l'altre durà la blava. De la mateixa manera, sempre que juguen una parella contra un trio, la parella durà la faixa roja ja que, per algun motiu, és capaç de donar-li a l'altre equip un tercer jugador.

Els jugadors de pilota reben noms diferents que expressen la seva posició en el terreny de joc dins del seu equip. Aquests noms són: Resto (el que juga més enrere), Mitger i Punter (el més a prop de la xarxa).

Puntuació i tanteig

Una partida de pilota, pel que fa a la seva puntuació, es divideix en un nombre, determinat o no, de parts anomenades jocs.

Dins de cadascun d'aquests jocs hi haurà una puntuació parcial. L'equip que aconsegueixi un joc obtindrà també uns tants, uns punts de cara a la puntuació general de la partida. El tanteig dins d'un joc està constituït per quatre punts: Quinze, Trenta, Val i Joc.

Cada punt: 15, 30, Val, Joc

Cada joc: 5 punts

La partida es compon: de 12 jocs o 60 punts, de 10 jocs o 50 punts, ...

Estan permeses les travesses; el públic forma part del terreny de joc.

Regles bàsiques

Regles bàsiques

• S'aconsegueix punt quan l'equip contrari no aconsegueix controlar la pilota o comet alguna infracció: els jugadors han d'evitar que la pilota toqui el sòl dins del seu camp perquè, si no, és punt per a l'equip contrari.
  • També es fa punt si un equip supera el nombre de tres tocs permesos sense haver-ho passat al camp contrari o si un mateix jugador toca dues vegades de forma consecutiva la pilota. De totes maneres, en cas de toc de bloqueig, aquest primer toc no es comptabilitza.
  • Falta de rotació: si en el moment del servei els jugadors estan situats de forma incorrecta, és a dir, que no està ajustada a la rotació corresponent.
  • També és punt si el toc de la pilota és incorrecte i hi ha retenció o acompanyament (dobles en aquest cas).
  • El jugador no es pot donar suport ni tocar la xarxa en el moment de jugar la pilota.

Camp de joc (voleibol)

El camp on es juga al voleibol és un rectangle de 18 m de llarg per 9 m d'ample, dividit en la seva línia central per una xarxa que separa als dos equips.

En realitat, el joc es desenvolupa també en l'exterior, en la zona lliure, a condició que la pilota no toqui el sòl ni cap altre element. La zona lliure ha de ser almenys de 3 m, mínim que en competicions internacionals s'augmenta a 5 m.

A 3 m de la xarxa, una línia delimita en cada camp la zona d'atac, zona on es troben restringides les accions dels jugadors que es troben en aquest moment en papers defensius (zagueros i líbero).

La xarxa

En l'eix central del camp se situa una xarxa d'1 m d'ample i d'uns 9,5 a 10 m de llarg, amb dues varetes verticals sobre la línia lateral del camp. La vora superior de la xarxa i les varetes del pavelló delimiten l'espai pel qual s'ha de passar la pilota al camp contrari. L'altura de la xarxa pot variar en diferents categories, sent en les categories adultes de 2,43 m per a homes i 2,24 m per a dones.

Els partits

Els partits de voleibol es disputen al millor de cinc sets. En el moment que un dels dos equips acumula tres sets guanyats, guanya el partit i es dóna per conclòs l'enfrontament.

Un equip guanya un set quan arriba o supera els 25 punts amb un avantatge de dos (ex.: amb 25-23 es guanya, però amb 25-24 caldria esperar al 26-24).

Si és necessari el cinquè set, set de desempat, aquest es juga a 15 punts però també amb dos d'avantatge.

Equips (voleibol)

Cada equip juga amb sis jugadors que poden ser substituïts amb condicions. Tres dels jugadors formen la línia davantera, amb tasques d'atac, i els altres tres es col·loquen darrere i actuen de defensors o zagueros.

L'equip complet el poden formar un màxim de 14 jugadors (comptant els reserves).

Rotacions

Quan un equip recupera el servei al contrari, els sis jugadors han de rotar la seva posició en el camp en el sentit de les agulles del rellotge. Això fa que tots els jugadors es vagin alternant en les posicions de davanters i zagueros.

Toc de dits, servei i rematada

Toc de dits

Toc de dits: element tècnic més bàsic. Normalment és una passada (col·locació).

Preparació: ens situem baix de la pilota amb les cames flexionades i obertes. Situem les mans sobre el front, unint els índexs i els polzes d'ambdues mans, formant un triangle. La resta de dits ajustats a la pilota. Els braços estan flexionats també.

Execució: en el moment del contacte, hi ha una extensió de tot el cos.

Acabament: normalment en la direcció al lloc on volem enviar la pilota.

El servei de mà baixa

Preparació: ens col·loquem de costat o de front amb el peu de braç enrere. La pilota a l'altura de la cintura i el braç colpejador estirat darrere del cos per agafar impuls. La pilota no es llança, sinó que s'espera el cop.

Execució: fem un moviment del braç fins que impacta en la part baixa de la pilota. La mà es manté en forma de cullera. Tot el cos acompanya el moviment final cap endavant.

Rematada

Rematada: element típic d'atac.

Fase de carrera o batuda: es fa una carrera prèvia a l'impuls (normalment de dues passes). Després una batuda amb els dos peus junts.

Fase de vol: comença amb l'extensió de cames, s'elevin els braços i s'arqueja el cos per equilibrar-nos.

Fase de colpeig: amb el braç armat es colpeja la pilota en el punt més alt del salt, amb la mà oberta.

Fase de caiguda: amb els dos peus alhora, equilibrats i sense tocar la xarxa.