Pierre-Auguste Renoir: Biografia i Obres Clau de l'Impressionisme

Pintura Impressionista

Pierre-Auguste Renoir (1841-1919)

Biografia: Vida i Formació

Renoir, pintor de l'impressionisme francès, era fill d'artesans. Va néixer el 25 de febrer de 1841 a Limoges, França, i va ser el sisè fill d'una família humil. El 1844, la família es va traslladar a París. Va viure els seus primers anys en barris proletaris on va treballar com a decorador de porcellanes i pintor de ventalls. Després, va poder accedir al taller del pintor Gilbert i, posteriorment, al de Gleyre, on va conèixer a Claude Monet i Alfred Sisley, amb qui més tard va compartir la seva casa a París.

Els seus primers interessos com a pintor es van inclinar per la pintura a l'aire lliure i va pintar amb Monet a la vora del Sena. El 1874, va participar en la primera exposició impressionista, en els estudis del fotògraf Nadar. Allí, Pierre-Auguste Renoir va exposar, entre altres obres, La llotja (1874). El 1876, es va celebrar la segona exposició del grup impressionista, en què Renoir va participar amb una de les seves obres més conegudes, El Moulin de la Galette (1876). En aquesta obra, Renoir allibera encara més la pintura i les pinzellades són imprecises i indefinides, amb una successió de taques centellejants que sembla lliscar sobre la tela al ritme de la música o dels moviments dels arbres que deixen passar parcialment la llum que il·lumina l'escena.

El 1878, Renoir es va allunyar del grup impressionista i va buscar l'èxit en els salons oficials. L'abandonament dels principis impressionistes es va accentuar quan, a partir de 1881, nombrosos viatges (Normandia, Alger, Florència, Venècia, Roma, Nàpols, Sicília) van despertar la seva admiració per una certa idea clàssica de la bellesa (la pintura pompeiana, Ingres, Rafael).

Aquesta visió de l'art el va portar a qüestionar-se el valor de l'espontaneïtat de la seva tècnica anterior. D'aquesta època cal destacar obres que reflecteixen moments de la vida parisenca contemporània, com el quadre Madame Charpentier i els seus fills (1878). Durant tota la seva obra, el tema de la dona és representat amb un tractament clàssic, amb representacions com Les banyistes (1887) o La banyista assecant-se (1895).

Ell deia: "No tinc regles ni mètodes; qualsevol que vegi els materials o la meva forma de pintar, s'adonarà que no hi ha secrets. Miro un nu i descobreixo milers de matisos diminuts. He de trobar aquell que faci que la carn del meu llenç viva i tremoli."

El 1894, va ser pare del seu segon fill, Jean Renoir, que es convertiria en cineasta. La mainadera dels seus fills, Gabrielle Renard, cosina de la seva dona, va ser la seva model preferida. A partir d'aquest moment, els èxits es van succeir. Al final de la seva vida, les mans se li van deformar pel reuma i es va instal·lar a la Provença a la recerca d'un clima més càlid per a la seva artritis. No obstant això, ni la seva artritis, ni l'allistament com a soldats dels seus fills Pierre i Jean, ferits durant la Primera Guerra Mundial, ni fins i tot la mort de la seva esposa el 1915, van aconseguir disminuir el seu entusiasme per la pintura fins a la seva mort el 2 de desembre de 1919.