La Pesca i Aqüicultura: Recursos, Història i Reptes

Pesca i Aqüicultura: Recursos Pesquers

Distribució dels Recursos

El 14% dels recursos pesquers es troben en llacs i rius. La majoria dels peixos habiten la part menys profunda, rica en fitoplancton, així com les zones de contacte entre aigua dolça i salada. També es concentren en zones amb corrents marins o plataformes continentals extenses. La confluència de corrents freds i càlids, com el mar del Japó (Kuro Shivo i Oya Shivo) o Terranova (corrent del Labrador i del Golf), atrau gran diversitat de peixos, facilitant-ne la captura. Altres zones riques en peixos a causa dels corrents freds i l'alta concentració de plàncton són les costes del Perú, les Illes Canàries i el sud d'Àfrica.

Les captures es componen majoritàriament de peixos (85%), com sardines i tonyines, molts dels quals es processen per obtenir farina i oli. El bacallà, que s'alimenta d'invertebrats i peixos més petits a zones més profundes, també és una espècie important. El tauró és molt pescat en països tropicals. Crustacis (llagosta, gamba) i mol·luscos (ostres, musclos, pops, calamars) representen el 14% de les captures.

La Caça de Balenes

Des de la prehistòria, les balenes s'han aprofitat per obtenir peix, carn i oli. Catalans i bascos les caçaven al Golf de Biscaia a l'Edat Mitjana. Al segle XVII, grans companyies baleneres angleses i holandeses van dominar la indústria. Entre 1863 i 1870, els noruecs van introduir vaixells de vapor i arpons pesants. El 1972, l'ONU va establir una moratòria, permetent només la captura d'una quantitat limitada de certes espècies. Rússia i Japó són els principals productors.

Fitoplancton i Krill

El fitoplancton, tot i que algunes espècies són tòxiques, té potencial com a recurs. Rússia i Japó han comercialitzat productes a base de krill de l'Antàrtida per a l'agricultura i l'alimentació humana i animal.

La Pesca a la Cultura Humana

Restes arqueològiques indiquen que la pesca es practicava ja al Paleolític inferior, i va augmentar al Mesolític amb l'ús de xarxes, hams i sagetes. Els fenicis van utilitzar l'almadrava per capturar tonyina i van establir fàbriques de salaó a les seves colònies. Amb el peix blau, produïen el garum, una pasta salada molt apreciada. A l'Edat Mitjana, els escandinaus van controlar la pesca d'areng, bacallà i balenes al nord-oest d'Europa. El Japó, amb una llarga tradició de pesca artesanal, va iniciar la pesca d'altura a principis del segle XX.

Tipus de Pesca i Innovacions

Es distingeixen tres tipus de pesca:

• Pesca des de terra: Marisc, pesca de riu.
• Pesca a plataformes continentals: Amb vaixells petits, prop de la costa. S'enfronta a problemes de sobrepesca, contaminació i preus elevats dels vaixells.
• Pesca d'altura: Lluny de la costa, amb grans vaixells vinculats a indústries conserveres.

Entre les innovacions tecnològiques destaquen:

• Millores en la propulsió (vela, vapor, diesel), augmentant la velocitat i la mida dels vaixells.
• Xarxes de fibres sintètiques més resistents i duradores.
• Màquines per moure les xarxes.
• Sistemes electrònics per a la navegació i localització de peixos.
• Vaixells-factoria que incorporen processos industrials com la congelació.

Evolució de les Captures Mundials i Problemes de la Pesca

A principis del segle XX, les captures mundials eren de 4 milions de tones, arribant a 15 milions el 1950 i 93 milions el 1987. Japó i l'URSS es van consolidar com a principals productors, seguits pels EUA i Canadà, que pesquen a les costes de Terranova. El Perú va augmentar la seva producció gràcies a l'explotació de les seves aigües costaneres fredes, transformant gran part de les captures en farina i oli de peix. Països com l'Índia i Indonèsia també van experimentar un creixement, mentre que Àfrica es va mantenir al marge. Aquest creixement es deu a l'augment de la demanda d'aliments, les transferències tecnològiques i el consum de productes congelats i farina de peix.

A Europa, els països del nord-oest (Noruega, Dinamarca, Regne Unit, Irlanda) pesquen areng i bacallà en aigües fredes, mentre que els del sud-oest (França, Espanya, Portugal) pesquen sardines, anxoves i verats a les costes, i es desplacen a mars llunyans per a la tonyina i el bacallà. Espanya destaca malgrat tenir una plataforma continental estreta a Galícia i el Cantàbric.

La "Llei de la Mar i de les Zones Econòmiques Exclusives" (CEE) de 1982 va ampliar la zona jurisdiccional comunitària a 200 milles, afavorint el desenvolupament, però generant conflictes per les aigües, com els que ha tingut Espanya amb el Marroc, Mauritània i Senegal.

Els principals problemes del sector pesquer són:

• Sobreexplotació: La pesca excessiva amenaça la reproducció de les espècies. S'han implementat mesures com l'ús de xarxes de malla ampla, control de llicències i temporades de veda.
• Ampliació de les aigües jurisdiccionals: Ha perjudicat els vaixells espanyols.
• Necessitat d'augmentar el consum: La refrigeració ha ampliat el consum, però cal millorar la productivitat.
• Grans inversions: Es requereixen importants inversions en vaixells, ports i infraestructures.

L'ús del plàncton com a aliment humà és qüestionable per l'alt cost energètic de filtrar grans masses d'aigua i la contaminació creixent. La Mediterrània pateix una alta contaminació, especialment a la zona entre el riu Ebre i Roma, a causa de la indústria, les escombraries, els residus de petroli i l'augment de nutrients a l'aigua, que exhaureixen l'oxigen i amenacen la vida marina.