Perspectives Sociològiques: RRLL, Conflicte i Capitalisme

El capitalisme no serà superat a partir del conflicte, sinó que les institucions socials acabaran dotant al sistema capitalista de les eines correctores que atenuen els desequilibris. En resum: Commons creu que l’estat ha de prendre una major rellevància impulsant legislació laboral que doti als actors participants de regles clares d’actuació. Per a Commons, l’aparició i consolidació de sindicats i organitzacions patronals fa que es passi des d’un atomisme individualitzat fins a un corporatisme institucionalitzat.

Perlman descobreix que no necessàriament es passa d’un sindicalisme de caire pragmàtic (basat en la demanda de millores condicions de treball i/o econòmiques) a un de consciència revolucionària. Perlman creu que hi ha una paritat d’interessos entre treball i capital. Aquesta paritat d’interessos s’ha de defensar i promoure a partir del funcionament just de les institucions que regulen aquesta relació. La democratització de la societat és, des d’aquest punt de vista, bàsica.

Perspectives Sociològiques en Relacions Laborals

Estructural-Funcionalisme

Perspectiva: pluralista.

Els estructurals funcionalistes defensen un subsistema de les relacions laborals, independent dels altres i relacionat amb els altres. L’existència de les institucions compleixen una funció dins del sistema social; si aquest no compleix aquestes funcions, el sistema s’encarrega d’expulsar-la. D’acord amb la sociologia funcionalista, la societat cal estudiar-la a partir de les parts que la composen.

Talcott Parsons i el Sistema Social

Què és un sistema social? La societat cal estudiar-la a partir de les parts que la composen. Un sistema social compleix les funcions de: AGIL.

• Adaptació: Sent prou flexible per a sobreviure als canvis externs.
• Gratificació: Premiant als actors que hi participen quan s’aconsegueixen determinats objectius.
• Integració: Assegurant el sentiment de pertinença i el manteniment de la solidaritat.
• Latència: Mantenint les pautes culturals, els valors comuns i la motivació entre els actors. Compartir un mínim de pautes culturals.

Si el sistema compleix aquestes funcions, aquest sistema social estaria en equilibri.

John T. Dunlop i les RRLL

Perspectiva: pluralista (dins del sistema social existeix un subsistema de RRLL).

Parla molt de l’existència de normes i regles, ja que són fruit dels actors del sistema de RRLL. Considera que el sistema de relacions laborals està en el mateix plànol que el sistema polític o l’econòmic. Considera també que té una ideologia i una cultura i forma de funcionament propis i que presenta, per descomptat, les quatre funcions pròpies que el funcionalisme clàssic de Parsons havia definit per als sistemes de relacions industrials.

Actors del Sistema de RRLL (Dunlop)

D’acord amb Dunlop, en són 3:

• Treballadors
• Empresaris
• Govern

Aquests actors es relacionen entre sí de forma dinàmica i on el context presenta també una importància fonamental.

Regles del Sistema de Relacions Laborals

Estan establertes de manera que mantenen l’ordre en aquest àmbit (conservadores). Quan es produeix un canvi al sistema, sigui de la natura que sigui, aquestes normes també canvien. Dunlop admet la possibilitat de conflicte, però és un conflicte d’interessos entre els actors i és vist de manera positiva, ja que és el moment en el qual els actors es posaran en contacte entre ells per generar noves fonts de la ideologia compartida.

Conclusions, Aportacions i Crítiques (Dunlop)

• Els canvis en el sistema de les relacions industrials seran només evolutius i deguts, en la majoria de les ocasions, a alteracions contextuals.
• Els sistemes de relacions industrials aniran fent-se, entre països, cada vegada més semblants.
• Per a Dunlop, conflicte i consens són dos elements que conviuen i que formen part del mateix procés de producció ideològica.
• Dunlop aconsegueix generar una explicació del sistema de relacions industrials sense considerar-lo de forma aïllada, el que és una important aportació.
• Fa entrar la sociologia dins l’àmbit d’estudi de les RRLL en considerar explicacions que van més enllà de la satisfacció psicològica del treballador o dels seus condicionants tècnics.
• Com a crítica, Dunlop té una visió de les Relacions Laborals:
  • Ahistòrica: no es fixa en la història, es centra en un moment molt determinat.
  • Juridicista: es centra en les lleis i les normes.
  • Estàtica: descriptiva, no busca el canvi.
  • Conservadora: no vol avançar.

Sociologia Conflictivista

Perspectiva: pluralista, radical (conflicte laboral modern).

Lewis Coser i les Funcions del Conflicte

Estableix una resposta a la concepció del conflicte com a quelcom disfuncional. Coser posa de relleu les funcions positives que té el conflicte:

• Uneix i dóna identitat als grups en conflicte.
• Evita la dissolució dels grups en conflicte.

Cal valorar l’existència que pressuposen que els actors participen en el conflicte de forma racional. Quan s’arriba a una solució per al conflicte, aquest acaba.

Ralf Dahrendorf: Conflicte i Autoritat

Síntesi entre estructural-funcionalisme i sociologia conflictivista. Tracta de fer dialogar les tesis marxistes i funcionalistes i accepta de les primeres la necessitat del canvi a partir del conflicte, però accepta de les segones la concepció que les modificacions del capitalisme arribaran a perpetuar-lo, ja que fomenten la seva adaptabilitat.

No és la propietat sobre els mitjans de producció el que origina el conflicte, sinó el control d’aquests; el poder sobre ells. Propietat i classe estan dissociades en les societats postindustrials. El conflicte social és un conflicte que tracta sobre poder i autoritat, no sobre propietat.

Alternativa Neo-Marxista

Perspectiva: radical (és una crítica a l’estructural-funcionalisme).

• Existeix una asimetria de poder entre capital i treball que l’estructural-funcionalisme sembla oblidar.
• Crítica que es redueixin les RRLL a procediments reglamentaris.
• Crítica l’ahistoricisme.

Per a l’alternativa marxista, s’estudia el poder i no l’ordre. Cal estudiar l’estructura, el control i l’alienació.

Richard Hyman i la Crítica Marxista

Construeix una resposta a Dunlop i el funcionalisme en 4 punts, que relaciona amb les quatre dimensions de l’anàlisi social:

1. Totalitat: les RRLL són una part de la lluita de classes i, per tant, no estan separades de la resta del sistema social.
2. Canvi: Els sistemes socials ni són estables ni estan integrats a partir d’una cultura i ideologia compartida.