Perspectives Sociològiques sobre Problemes Socials: Anàlisi i Intervenció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,72 KB
Perspectives Sociològiques sobre els Problemes Socials
Perspectiva funcionalista: Entén la societat com un sistema equilibrat i en harmonia. Quan es desequilibra, parlem d'un problema social, i és quan s'ha d'intervenir. Per exemple, l'arribada massiva de MENAS (Menors Estrangers No Acompanyats) suposa grans reptes, tant en el control fronterer com en les polítiques de protecció als menors, desbordant les institucions públiques i generant un desequilibri en l'ordre social. Es considera que la societat no té suficients recursos per mantenir-los, i aquesta perspectiva cerca una funció per a ells dins la societat. Segons l'anomia de Merton (1957), els problemes d'aquests menors són una desviació social, referint-se a la criminalitat/delinqüència i l'estigmatització. Les intervencions no transformen la societat ni qüestionen elements com els drets de ciutadania o les polítiques, sinó que ajuden o faciliten la integració o la reintegració a l'estructura social. Per exemple, el recolzament a l'habitatge, la inserció laboral, l'educació i l'assessorament jurídic. La relació interventor-intervingut involucra persones que participen, contribuint a l'homogeneïtzació del col·lectiu MENAS.
Perspectiva conflictivista: Aquesta perspectiva és totalment oposada a la funcionalista. No ofereix un model concret d'intervenció. Afirma que les desigualtats, les injustícies i les relacions de dominació són inherents a l'estructura social. El desequilibri és l'estat natural de la societat, amb relacions asimètriques que fan que els recursos que interessen a la majoria siguin controlats per poca gent. Hi ha relacions d'interessos entre classes, dominant i obrera. Els experts decideixen i defineixen el problema social, sense la participació de les persones afectades. Des d'aquesta perspectiva, s'entén que la immigració no és un problema individual, sinó estructural, i per tant, la manera d'afrontar-lo no pot ser a través d'intervencions individuals sinó col·lectives. L'objectiu de la intervenció és potenciar i apoderar els col·lectius afectats perquè puguin prendre el control de la situació en què es troben, posant en pràctica accions transformadores de la seva realitat col·lectiva. Existeix la figura de l'expert, però el paper important el tenen les persones afectades, a través del diàleg, les discussions grupals, i s'intenta ajudar a problematitzar i posar de manifest les condicions injustes invisibilitzades. Les intervencions participatives situen com a element central la participació activa de la comunitat.
Perspectiva situada: No ofereix un model concret d'intervenció, però aporta elements de reflexió que permeten analitzar de manera crítica les formes d'intervenció predominant. S'oposa a la funcionalista i qüestiona elements clàssics sobre les intervencions conflictivistes. Segons aquesta perspectiva, pel que fa als MENAS, és imprescindible tenir en compte totes les veus, sense jerarquies, per poder desenvolupar una definició del problema o situació que cal gestionar de forma completa per oferir una intervenció adient. Per tant, les institucions encarregades de la protecció del menor no són les úniques que han de participar en la definició del problema dels joves. Hauríem de prendre com a punt de partida que els menors que arriben al nostre país representen un col·lectiu divers i amb característiques diferents, i això ens convidaria a prestar atenció a la seva diversitat i trencaríem els processos d'estigmatització.
Perspectiva d'acció social col·lectiva: Més que d'un problema social, parla d'accions socials promogudes per diferents propostes de transformació social. Són les mateixes persones afectades que, davant l'estigma i el maltractament que reben per part de les institucions, s'involucren plenament amb l'objectiu d'una transformació social. Es du a terme públicament.
Perspectiva socioconstruccionista: Qüestiona les versions sobre la definició dels problemes socials. El coneixement es construeix socialment a partir de pràctiques i discursos que genera la mateixa societat, influenciats pel context que vivim, i com que la societat evoluciona contínuament, la realitat també s'ha d'adaptar, ja que no és estàtica. Aquesta perspectiva considera que els problemes socials són producte de construccions col·lectives. S'ataca als MENAS com a perillosos, intrusos, i reben atacs (per part de l'extrema dreta). Per evitar insults i aconseguir un canvi de visió i interculturalitat, s'hauria d'intervenir en la societat. Es basa en l'acció, vol la transformació social i haurien de ser les institucions les que promoguessin el canvi per adaptar-se al nou context.