Perspectives Organitzacionals: Científica, Interpretativa i Més

Perspectives Organitzacionals

Perspectiva científica i racional

Les organitzacions es caracteritzen per ser entitats eficaces, tenen perfectament definides les característiques essencials per complir per aconseguir una bona organització. Aquestes característiques es focalitzen: per una banda, en els elements que l’estructuren (disseny estructural i racional), i per altra banda, en els membres de dins de l’organització (subjectes amb característiques pròpies). Les necessitats dels membres han de ser satisfetes per l’organització i viceversa, però tendeixen a adoptar una eficàcia organitzativa. Es caracteritza per utilitzar mètodes quantitatius.

Perspectiva interpretativa i simbòlica

L’organització no és concebuda com una entitat real observable i racional, sinó com una concepció subjectiva i plural, ja que l’organització defineix les seves funcions i metes segons les aportacions que en fan els membres, per la qual cosa la capacitat de lideratge rep gran importància.

Les institucions tenen una cultura que reflexa una imatge corporativa però que potencia els nivells de satisfacció i desenvolupament personal. Es caracteritza per utilitzar mètodes de tipus qualitatiu.

Perspectiva soci-crítica

La realitat de l’organització és inestable perquè existeixen diferents grups d’interès que tracten d’aconseguir el domini dintre de l’organització. El poder és el centre d’atenció d’aquesta perspectiva, ja que és una estructura dinàmica i canviant.

La definició de les metes i les decisions organitzatives sorgeixen de negociacions i pactes entre els implicats (membres) i reflecteixen el poder que ha d’exercir cadascuna de les parts implicades.

Perspectiva sistèmica

Aquesta és la perspectiva que es podria adaptar més a les organitzacions, ja que les institucions són un sistema en elles mateixes, però també un subsistema en la xarxa d’institucions en les quals pertanyen.

Context i formació organitzacional

S’ha de conèixer el context d’una organització per abordar el pla de la formació. Les característiques d’aquest context determinaran les possibilitats de la intervenció. Tota institució que pretén desenvolupar un pla de formació amb una perspectiva d’innovació, ha de tenir una comprensió completa de la institució.

Avaluació i pla de formació

L’avaluació pot provocar:

• Carència d’adequació a les necessitats i a les característiques de l’organització.
• Un augment del risc que el projecte de canvi sigui neutralitzat, frenat o adaptat per la mateixa organització.
• Pèrdua de temps i recursos.

L’avaluació institucional ha de ser el punt de partida de tot pla de formació. A través d’ella s’intenta recollir tota la informació de les institucions. Aquest coneixement dóna la següent informació:

• Comprendre la institució pel disseny i el desenvolupament formatiu a elaborar.
• Analitzar les propietats institucionals i la seva influència sobre el comportament dels diferents membres.
• Descobrir facilitadors i resistències pel projecte formatiu.
• Conèixer les possibilitats organitzatives al qual es vol intervenir.
• Estudiar la viabilitat del projecte en quant a la part social i econòmica, en el biològic i en el psicològic.