Perspectives Conductistes i Cognitives de l'Aprenentatge

L.7:
PERSPECTIVES CONDUCTISTES D’APRENENTATGE - APRENENTATGE ASSOCIATIU: l'experiència d'interacció amb l'entorn genera canvi en el coneixement. Hi ha 2 tipus: Condicionament Clàssic (transformar un estímul neutre en condicionat per una resposta condicionada) i Condicionament Operant (reforçar o debilitar conducta per premis i càstigs amb Programes de Reforçament). Tipus de reforç: continu, reforçador; intermitent: depèn; extinció: no reforçador. I amb Accidents i Canvi Conductal: control estímul: missatges clars, senyalitzadors i instigadors.
- ANÀLISI CONDUCTAL APLICADA: explicació dels principis conductals per modificar el comportament (modificació conducta). Mètodes d'intervenció: Reforçament amb l'atenció del professor (atenció i elogis per la conducta de l'alumne), Principi de Premack (la mare condiciona al xiquet a rentar els plats abans de veure la TV), Modelatge (dividir conducta en passos petits) i Pràctica positiva (demanar als alumnes que canviïn mala conducta per bona).
- MANEIG DE LA CONDUCTA INDESITJABLE: posar als alumnes en situacions aversives (lleugerament) per evitar aquestes situacions (càstigs). Reprimendes (lleus i en privat), Cost de resposta (- premis), Aïllament social (fora de l'aula) i càstig.
- ENSENYAMENT I MANEIG CONDUCTISTA DEL GRUP: adequat quan s'ha d'aprendre informació explícita, modificar conductes i el material basat en fets. Conseqüències grupals (per equips, rep un premi l'equip que millor es porti), Contractes de Contingències (acord entre professor i alumne, que ha de fer per obtenir un premi), Economia de Fitxes (quan realitzen alguna cosa bé obtenen targetes/fitxes canjeables per premis).
- AVALUACIÓ FINAL CONDUCTA I SUPORT DE CONDUCTES POSITIVES: si es coneix el motiu d'una conducta, es poden dissenyar formes per donar suport a conductes positives que puguen satisfer-lo. L'avaluació funcional es pot fer entrevistant als alumnes i pares.
- TEORIA APRENENTATGE SOCIAL: model realitza acció i l'observador aprèn (Bandura).
- ELEMENTS D'APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ: observar com es fa una conducta i les seves conseqüències -> Prestar atenció i aprendre el principal, Retenir les presentacions mentals, Practicar + la conducta i Motivació i reforçament.
- AUTOMANEIG: autoaplicar-se un programa de modificació de la conducta -> Establiment d'objectius, Vigilància i avaluació del progrés i Autoreforçament.

L.8:
PERSPECTIVES COGNITIVES DE L’APRENENTATGE: estudiar processos mentals: planejar respostes, estratègies d'estudi, memòria, resolució de problemes. Comparació amb el Conductisme: Aprenentatge sobre les conductes i conseqüències, Mètodes d'investigació (conductisme: experiments amb animals i cognitivisme: situacions reals), i Metes (conductisme: lleis bàsiques per a tots i cognitivisme: individualització). El coneixement previ facilita els nous aprenentatges i pot ser: General (resolució de problemes, comprensió llengua) i Específic (mates, art).
- MEMÒRIES SENSORIALS: estímuls que arriben als sentits. Les memòries sensorials transformen estímuls en informació i la retenen 1-3 segons per la percepció. Informació de la memòria sensorial -> resultat de la codificació d'estímuls.
- PERCEPCIÓ: procés d'assignar un significat a les codificacions dels estímuls -> Processament ascendent (anàlisi de l'estímul), Processament descendent (recuperar coneixements des de la memòria).
- ATENCIÓ A L'ESCOLA: selectiva, requereix ignorar allò no important. Perquè els estudiants presten atenció -> sorpresa, preguntes, fer ús del nom dels alumnes.
- MEMÒRIA DE TREBALL (MT): conjunt de processos que permeten emmagatzemar i manipular temporalment la informació per realitzar tasques cognitives complexes com aprendre a llegir i sumar. Components: L'executiu central (dirigeix i supervisa l'atenció), Bucle fonològic (sistema per repassar paraules i sons) i Agenda visoespacial (lloc on es manipulen les imatges per a tasques visuals).
- CÀRREGA COGNOSCITIVA: quantitat de recursos mentals necessaris per fer una tasca. 3 tipus: Càrrega Cognoscitiva intrínseca (quantitat de processament mínim i inevitable que suposa la tasca), C.C. extranya (capacitat cognoscitiva necessària per resoldre allò que interfereix en la tasca) i C.C. pertinent (processament profund de la nova informació amb una màxima comprensió i integració).
- RETENCIÓ D'INFORMACIÓ EN LA MT: per això cal que la MT estigui activa però el manteniment de l'atenció. Una forma -> Repàs de manteniment (repetir mentalment la informació) i Repàs elaboratiu (vincular nova informació amb antiga). Altra forma -> Agrupar informació en fragments d'informació més grans. L'oblit es pot produir per interferències d'altra informació.
- MEMÒRIA DE LLARG TERMINI (MLLT): conté els aprenentatges ja realitzats, la informació es queda permanentment en teoria, però és més difícil recuperar-la que la MT. Continguts: Coneixement declaratiu (s'anuncia per llenguatges i símbols), Coneixement procedimental (coneixement en acció "saber com") i Coneixement autorregulatori condicional (saber com manejar el propi aprenentatge).
- RECORDS EXPLÍCITS: la memòria explícita és la que s'evoca o s'analitza de manera conscient. 2 tipus de records: Semàntics (significats bàsics a l'escola: paraules, fets) i Episòdics (records d'experiències).
- TIPUS DE CONEIXEMENTS SEMÀNTICS: proposicions i les seves xarxes, imatges, conceptes, prototips i casos concrets, esquemes.
- MEMÒRIA EPISÒDICA: records sobtats (dramàtics i emotius).
- RECORDS IMPLÍCITS: la memòria implícita la constitueix el coneixement que recuperem sense ser conscient i afecta a la conducta/pensament. 3 tipus: Condicionament clàssic, la memòria procedimental (habilitats i hàbits) i Efectes de preparació (activació d'informació de la MLLT inconscient).
- ENMAGATZAMENT D'INFORMACIÓ: la manera d'aprendre nova informació la primera vegada influeix molt en l'eficàcia de recordar-la. Fonamental la seva integració amb els coneixements previs de la MLLT. L'elaboració (estudiants expliquen nova informació amb les seves paraules), l'organització de la nova informació en elements visuals i Context físic i emocional (motivació).
- TEORIA DELS NIVELLS DE PROCESSAMENT: Craik i Lickhart -> el temps que es recorda la nova informació depèn de l'extensió amb la qual es relaciona amb altra.
- RECUPERACIÓ D'INFORMACIÓ DE LA MLLT: conscient o automàtica. Quan conscientment recuperem un record es produeix un procés automàtic -> propagació de l'activació (s'activa altra informació relacionada). També es pot fer per reconstrucció quan l'activació no dóna la informació necessària i s'afegeixen continguts per lògica -> records raonables.
- OBLIT: MT (informació desapareix) MLLT (no), oblit -> decreixement d'ús dels coneixements, per evitar això és important la participació activa dels estudiants a l'escola.
- TÉCNIQUES PER A L'APRENENTATGE DECLARATIU: otorgar significat, imatges visuals, mnemotècnics i memorització mecànica.
- APRENENTATGE O CONEIXEMENT PROCEDIMENTAL: les habilitats automatitzades són coneixements declaratius d'habilitats que per repetició i experiència han procedimentalitzat (rutinari). S'aprenen en 3 etapes: Etapa cognoscitiva (inici d'aprenentatge declaratiu), Etapa associativa (procediment avança encadenant informació) i Etapa autònoma (procediment es fa sense prestar massa atenció).