Persones amb Discapacitat i Immigrants: Situació i Necessitats

• Cal partir de dades estadístiques per saber la taxa d’activitat i d’ocupació de la població amb discapacitat.

• La taxa d’atur és un 10% superior.

• La taxa d’activitat es redueix a mesura que augmenta el grau de discapacitat.

• Sectors d’ocupació: Activitats molt concretes: Jardineria, neteja, manteniment, serveis socials, transport, serveis postals o alimentació.

• Factors que condicionen la seva inserció laboral:

• Tipus de discapacitat i grau d’afectació.

• L’edat en què es produeix la discapacitat.

• El nivell formatiu.

• Cal tenir en compte les actituds de les empreses i les administracions davant aquesta realitat.

• Falta d’informació i sensibilització sobre obligacions, avantatges i oportunitats de contractar-les.

• Tipus de discapacitat:

• Física: obstacles per accedir al mercat laboral (falta de mobilitat i accessibilitat).

▪ SOLUCIÓ: Eliminació de barreres arquitectòniques, ús de les noves tecnologies i adaptació del lloc de treball.

• Sensorial: visual o auditiva.

▪ Barreres comunicatives: s’eliminen amb mesures que millorin l'accessibilitat i amb la tecnologia que augmenti la seva autonomia.

• Intel·lectual: amb aprenentatge, suport i seguiment en el procés d’integració.

▪ A vegades els obstacles venen donats per la falta d’habilitats d’interacció amb l’entorn.

• Malaltia mental: col·lectiu amb més obstacles a causa de la visió estereotipada de la seva conducta.

▪ Excés de prejudicis.

▪ Patologia que afecta la motivació, grau d’autonomia, ansietat, capacitat de decisió, etc., més que al coeficient intel·lectual.

▪ Dificultats: d’adaptació, d’habilitats socials (per la malaltia o per efectes secundaris de medicació psiquiàtrica, etc.).

• Altres factors:

• Edat en què es produeix la discapacitat (congènita o adquirida): factor que condiciona l’empleabilitat i els processos d’inserció.

▪ Discapacitat adquirida: hi ha més dificultats per adaptar-se a la nova situació, però, per contra, és possible que ja tingui nivell formatiu i experiència laboral.

▪ Discapacitat congènita: disposa de més habilitats adaptatives, itinerari formatiu cursat al circuit especial → comporta infravaloració. Socialització en entorns protegits.

• Grau de discapacitat (lleu, mitjana o severa).

• Nivell d’afectació (físic, psíquic, sensorial, social, presència de trastorns afegits):

▪ Acostuma a tenir uns índex més baixos.

▪ Persones amb discapacitat sensorial o física accedeixen a nivells superiors de formació.

▪ Gran distància entre el món formatiu i el mercat laboral: falten plans de transició que garanteixin el pas d’estudiant a treballador.

• Prejudicis dels ocupadors: teixit empresarial = desconeixement de l’empleabilitat de persones amb discapacitat.

▪ Causes: falta d’informació sobre les característiques sociolaborals, desconfiança sobre les seves capacitats, idea que hi ha molt absentisme laboral, menys producció, dificultats per relacionar-se, etc., desconeixement sobre avantatges i incentius fiscals.

• Analitzar interessos sociolaborals (autoconeixement).

• Coneixement de les sortides o possibilitats en l'àmbit formatiu i les ofertes que li brinda el mercat de treball.

• Coneixement de centres, serveis de suport, prestacions, modalitats d’ocupació protegida, etc.

• Formació bàsica obligatòria (escoles d’adults).

• Formació postobligatòria.

• Formació professional per l’ocupació (més pràctica).

• Educació no formal (cursos i tallers).

• Formació contínua (idiomes, noves tecnologies, etc.).

• Conèixer i emprar tècniques de recerca de feina.

• Accés a llocs de treball a través de pràctiques o aprenentatge.

• Necessitats d’adaptació del lloc de treball, barreres arquitectòniques, etc.

• Suport en la mobilitat (servei que cobreixi el desplaçament al lloc de treball).

• Professional de suport en un treball ordinari (discapacitat intel·lectual).

• Conscienciar les famílies (por a perdre prestacions, sobreprotecció, etc.).

• Conscienciar el món empresarial sobre bonificacions, normativa laboral, etc.

• Millora d'actituds segregadores (desmuntar estereotips i prejudicis).

• Dues metodologies:

• Disseny d’un pla d’acció.

• Ocupació amb suport (NF6).

• Pla d’acció:

• Valoració, informació i orientació.

▪ Reconeixement del grau de discapacitat igual o superior al 33%.

▪ Coneixement de les capacitats, destreses, habilitats, aptituds i valors i no centrar-se en analitzar problemes o limitacions.

• Inserció formativa i/o laboral:

▪ Intervenció individual.

▪ L’oferta formativa és la mateixa però afegint cursos específics.

▪ Pel que fa a tècniques de recerca, és el mateix procés però afegint el treball protegit.

• Seguiment:

▪ Serà clau per detectar la necessitat, valorar el nivell de satisfacció, etc.

• L’ocupació ordinària: en les empreses i en les administracions públiques, serveis d’ocupació amb suport.

• Quotes de reserva o mesures alternatives:

▪ Contracte mercantil amb un centre especial de treball.

▪ Donacions i accions de patrocini.

• Foment de l’ocupació de les persones amb discapacitat:

▪ Mesures o ajudes destinades a promoure la contractació de treballadors/es amb discapacitat amb un grau mínim del 33%.

▪ Diferents modalitats de contractació.

• Foment del treball autònom:

▪ Fomentar l’autoocupació.

▪ Capitalitzar les prestacions de desocupació, accés a finançaments a través de l’ICO i bonificacions en cotitzacions de la seguretat social.

• L’ocupació protegida: en centres especials d’ocupació i en enclavaments laborals.

• Centres especials de treball: ocupació remunerada + prestació de serveis d’ajust personal i social.

• Objectiu: afavorir la integració del major nombre de persones amb discapacitat al treball ordinari.

• (+ del 70% de la plantilla).

• Centres ocupacionals: facilitar la integració social de les persones que no poden accedir a un centre especial d’ocupació per un elevat grau de discapacitat. Conjunt d’activitats no productives, sota la supervisió i orientació d’un tècnic del centre ocupacional.

• Ajudes i prestacions:

▪ RD 1/2013: regula els drets de les persones amb discapacitat i les seves famílies. També preveu programes d’atenció integral.

• Ocupació autònoma.

• Taxa d’activitat global del 77%. Vint punts superior a la de la població espanyola.

• Feina com a objectiu del seu projecte vital. Treballar per viure, per cotitzar i renovar permís de treball i residència.

• Sectors de la construcció, hostaleria, agricultura i ramaderia, servei domèstic.

• Descens de l’ocupació: en població espanyola l’atur era del 22,9% i del 33,2% en el cas de població estrangera.