Personatges i Significat de la Divina Comèdia de Dant

Personatges Clau de la Divina Comèdia

Els Protagonistes i Guies

• Dant: Autor i personatge. És l'únic en tota l'obra que és viu; la seva presència té la funció de despertar en les ànimes el desig de comunicar-se. La visió de les ànimes és fonamental per a la salvació de Dant. És una figura exemplar del cristianisme que busca la seva redempció.
• Virgili: El seu paper és recordar la figura dels herois i els mites de la poesia antiga. És el llaç d'unió entre el món antic i el món que està per venir.
• Beatrice: Té una funció activa, baixa a l'Infern per invocar l'auxili de Virgili. La dona provoca el creixement de les facultats humanes de Dant.

Dimonis i Guardians de l'Infern

Caron

És el dimoni barquer que transportava les ànimes a través dels rius de l'Infern.

Minos

Fou introduït jutge a l'Infern, se li atribueixen tota classe d'aventures amoroses. Presideix el cercle dels luxuriosos.

Cèrber

És el guàrdia del tercer cercle, representa la gula i sembla un gos de tres caps. És un guàrdia del món dels morts.

Plutó

És el déu pagà i presideix el quart cercle, és el déu de l'inframón en la mitologia romana.

Flegies

És un personatge mitològic, símbol de la ira violenta i del foc, encapçala el cinquè cercle on es troben els iracunds furiosos.

Els Condemnats de l'Infern

• Ignauus: L'autor els menysprea per la seva incapacitat de moure's tant cap al bé com cap al mal.
• Luxuriosos: Francesca es va enamorar del seu cunyat Paolo i foren sorpresos pel seu marit, que els mata amb una espasa.
• Glotons: Són flagel·lats del tercer cercle per una pluja putrefacta.
• Avars i Prodigiosos: Espenten pesos amb el pit a través d'un cercle. Són religiosos tacats per l'avarícia.
• Iracunds i Malenconiosos: Els primers es peguen entre ells amb el cos; els segons fan bullir el pantà per la seva covardia en vida.
• Argentí: És el violent i superb.

Importància i Sentit de la Divina Comèdia

L'obra es pot interpretar des de quatre perspectives:

1. Sentit Literal

   Tracta fets i personatges històrics que es poden identificar. Amb aquesta obra, Dant aconsegueix venjar-se dels seus enemics reals.

2. Sentit Al·legòric

   Dant, després de viure en el pecat, decideix reprendre un camí de tornada a la virtut. El significat al·legòric de l'obra es recolza en un poderós sistema de símbols. La seva estructura es basa en els nombres simbòlics 3 i 9, ja que el 3 simbolitza la perfecció divina.

3. Sentit Moral

   El propòsit de l'autor era mostrar a la humanitat els horrors de l'Infern amb una finalitat didàctica, amb l'objectiu de salvar la humanitat del pecat.

4. Sentit Analògic

   És aquell en el qual, essent veritat tot allò que es diu, a més és veritat i té a veure amb la glòria eterna.

Visions Filosòfiques i Context Cultural

Des del Punt de Vista Filosòfic

• El Cosmos: L'autor crea un univers propi on l'Infern i el Paradís s'oposen i situa al centre el Purgatori.
• La Raó i la Fe: La raó no arriba on arriba la fe, ja que xoca amb el coneixement humà limitat, però la fe no té límits.
• La Predestinació: Si els astres marquen el destí individual, la persona està lliure de culpa i no pot ser castigada ni premiada.

Rellevància de l'Obra

La Divina Comèdia té el propòsit de realçar el valor de la llengua regional, realitza un ampli desplegament lingüístic i fa una apoteosi de Beatrice, presentant-la com una santa i elogiant-la.

Dant és el màxim representant del món medieval, de la ideologia i de l'estètica del seu temps. A la Divina Comèdia presenta fonts argumentals i culturals. També s'hi poden veure característiques de l'humanisme, ja que l'autor situa l'antiguitat en el centre de la vida cultural. L'obra uneix fets històrics, significats transcendents, les idees principals de l'Edat Mitjana i l'humanisme renaixentista.