La personalitat: definició, teories i característiques

Què és la personalitat?

La personalitat és el conjunt de qualitats psíquiques i afectives que condicionen la conducta d'algú i la distingeixen dels altres. Les persones creixen condicionades per la seva estructura genètica, per la pressió social i per la seva educació, però la seva llibertat individual els hi dona l'opció de canviar la seva vida. Tots diem coses i opinem sobre la personalitat de les altres persones. La psico. de la personalitat intenta descriure , explicar i classificar els elements constants del funcionament psicològic humà.

Etimologia del terme "persona"

La paraula personalitat ve del llatí "persona" i del grec "prosopon" que era la màscara que utilitzaven els actors a les tragèdies clàssiques. La persona era l'aparença amb la que es volia presentar el personatge davant de l'auditori separant-la de la figura de l'actor.

Temperament, caràcter i personalitat

La personalitat és la forma característica com les persona pensen, senten i es comporten. La pers. comença a formar-se a la infantesa i es desenvolupa en la maduresa fins consolidar-se. Per referir-nos als trets de la personalitat utilitzem termes com el temperament o el caràcter:

• Temperament: consisteix en l'herència biològica, inclou un substrat neurològic del qual es comença a formar la personalitat. Es molt difícil de modificar.
• Personalitat: conjunció de caràcter i temperament en una estructura i consisteix en el conjunt de caract. psicològiques que expressem.
• Caràcter: qualitats obtingudes durant el creixement i implica la manera com s'adapta a les normes socials. Es forma des de la infantesa i és pot modificar fàcilment.

La personalitat és l'organització dinàmica, dins l'individu, d'aquells sistemes psicofísics que determinen la conducta i el pensament característic.

Característiques de la personalitat

L'estudi de la personalitat té 3 elements: persona (com és una persona), conducta (perquè es comporta d'una manera determinada) i situació (com ha arribat a ser el que és).

Teories de la personalitat

Teories psicodinàmiques (Freud): donen importància a l'inconscient i es centren en el funcionament de la personalitat, en els conflictes interns. Teories humanistes (Rogers): donen importància al creixement personal i a l'experiència subjectiva privada. Teories conductual (Rotter): incideixen en la importància de l'ambient extern i els efectes del condicionament i aprenentatge de la personalitat. Teories dels trets (Eysenck): identificar quins trets formen la personalitat i com es relacionen amb el comportament real.

La psicoanàlisi de Freud

És una teoria que explica el desenvolupament i el funcionament de la vida psíquica i un mètode que explica la conducta humana i una psicoteràpia. Ha causat un fort impacte al món occidental pq trenca amb la idea tradicional de l'home com animal racional. Freud diu que els humans són criatures sexuals i agressives mogudes per les seves emocions a la recerca del plaer.

Descobriment de l'inconscient

Freud va veure estudiant els seus pacients que ignoraven les causes dels seus traumes i que molts fenòmens mentals romanen ocults al propi protagonista. Va crear 3 nivells de consciència: conscient, inconscient i preconscient.

Estructura de la personalitat

Al 1920 va modificar la estructura de la personalitat considerant que estava integrada per 3 instàncies psíquiques en permanent conflicte entre elles: l'allò, el superjò i el jo.

Pulsions i principis

Els nostres pensaments, decisions i reaccions estan determinades per les pulsions o impulsos inconscients. Hi ha 2 tipus de pulsions: eros o pulsió de vida i thanatos o pulsió de mort. Les pulsions estan regulades en 2 principis: principi de realitat i principi del plaer.

Teoria de la identitat personal

Erikson la planteja com transformació de les fases del desenvolupament de la pers. de Freud. El desenvolupament dura des de la infantesa fins la vellesa. En cada etapa la persona s'enfronta a una tasca i resulta en un èxit o fracàs.

Teoria dels trets i els tipus

Un tret és una forma específica de comportament , són quealitats duradores d'una persona que s'infereixen del comportament observat. Els tipus són models de comportament que no existeixen, però cada persona pot ser inclosa dins d'un d'ells encara que no hi coincideixi completament.

Eysenck estudiava la personalitat i va fundar la teràpia de la conducta. Proposa un model jeràrquic de la personalitat amb 4 nivells de comportament: respostes específiques.