Personalisme i construcció del coneixement: persona, llenguatge i societat

a) El personalisme

El personalisme: Emmanuel Mounier, influït per la tradició cristiana, creu que la persona és l'única font dels valors veritables. Una persona no és una substància tancada sinó un principi d'esforços i projectes que no pot ser dominada mai. És la font de llibertat i de creativitat. Per això defensa que el valor de la persona és el veritable remei contra qualsevol totalitarisme. L'autèntic concepte de persona, a més, ha de tenir en compte la comunitat en què viu l'individu, de manera que remarqui els valors socials.

2. La construcció individual i social del coneixement

La construcció subjectiva del coneixement

No hi ha coneixement sense un subjecte cognoscent, sense algú capaç de conèixer.

Les sensacions

Tots els éssers vius comparteixen la capacitat de ser sensibles als estímuls externs. Encara que cada organisme manifesti aquesta sensibilitat de manera diferent, els òrgans dels sentits són l'estructura mitjançant la qual el sistema nerviós es comunica amb el món. Els sistemes sensorials dels organismes responen a quantitats específiques d'estímuls. Els diferents tipus de components del medi interaccionen contínuament amb els sentits i donen lloc al primer nivell d'acostament a la realitat: les sensacions. Per començar a parlar del coneixement cal que aquestes sensacions s'organitzin i tinguin un sentit, que es converteixin en percepció.

La percepció

La percepció és un procés a través del qual s'organitza, s'elabora i s'interpreta la informació del medi que envolta el subjecte. Percebre és assimilar les sensacions i donar-los un significat.

L'acte de percebre comporta la participació activa del subjecte, perquè quan percep està anticipant, construint sensacions, conceptes i interessos. Quan es percep una poma, arriben ones electromagnètiques a la retina que es tradueixen en impulsos nerviosos. La poma no serà percebuda per la retina com un únic objecte sinó que s'entendrà com un conjunt de components: forma, color, etc., i el subjecte ho relaciona amb objectes de l'espai. Cada característica individual s'emmagatzemarà en un lloc del cervell. S'activen totes les neurones implicades en l'anàlisi de cada propietat de la poma. La poma no es percebrà igual per algú que fa dies que no menja o per qui acaba d'eixir d'un convit. La percepció és un procés constructiu. Aquest procés pressuposa altres facultats intel·lectuals com la memòria i els interessos.

Pensar el món: els conceptes

El coneixement humà treballa amb conceptes. A partir de les percepcions d'objectes particulars es construeixen conceptes generals que integren la informació particular.

El pensament representa els objectes mitjançant conceptes; per això un concepte és la representació mental i simbòlica d'un objecte, prescindint de les seves característiques concretes i individuals per a recollir les que comparteix amb altres. El procés de coneixement comença amb una sèrie d'estímuls externs que es converteixen en reaccions orgàniques i que donen lloc a conceptes generals, abstractes, que no tenen una correspondència immediata amb cap individu concret.

La construcció social del coneixement

El coneixement humà té dos aspectes centrals: pretén conèixer la realitat i és un producte socialment construït; només adquireix sentit quan diversos subjectes el comparteixen i el construeixen comunicant-se. La sociologia del coneixement analitza la relació entre el pensament i el context social en què s'origina. En l'ésser humà el procés d'adquisició del coneixement es produeix sempre en un context social, que li proporciona un ordre específic i unes categories predeterminades per a entendre la realitat.

Per mitjà del procés de socialització s'interioritzen les normes socials, s'aprenen una sèrie d'hàbits i normes èticomorals que indiquen com cal comportar-se i s'adquireixen aprenentatges cognitius sobre com funciona el món. L'aprenentatge d'un llenguatge és clau perquè ens introdueix en les idees compartides pels membres del grup. A mesura que s'adquireix, s'assimila un univers simbòlic, un conjunt de significats que expliquen, interpreten i ajuden a percebre, d'una manera no problemàtica, l'entorn.

Així, el coneixement es dóna en la societat com un fet previ a l'experiència individual i proporciona a aquesta última el significat. Aquesta organització, si bé és particular d'una situació històric-social, es presenta a l'individu com la manera natural de veure el món.

3. Coneixement i llenguatge

La forma del coneixement: el llenguatge

El llenguatge és un sistema de signes que expressa idees. Per a Saussure, els signes lingüístics es componen d'un significat i d'un significant. El significat és el concepte o la representació mental del signe i el significant és l'expressió acústica o gràfica. El llenguatge ha estat considerat el vehicle del coneixement. Un dels problemes més importants que es deriven d'aquest plantejament consisteix a establir si el coneixement ha de tenir sempre una forma lingüística o si és possible el coneixement sense llenguatge.