Els Persocràtics: Context Polític, Social i Econòmic

POLÍTIC: Polis com a noves demarcacions polítiques. L’organització política passarà a ser ciutat estat anomenada “polis”. Govern a través d’assemblees, consells i magistrats. Hi ha anomia (absència de lleis) i va produir una reacció que buscava que la vida social es reformés. Set savis de la Grècia antiga tenien com a tasca l’organització de la polis i la inversió de lleis que complissin els objectius buscats. Van decidir establir la ètica igualtat i això va actuar positivament en la societat. Hi ha dos models de participació política que defineixen igualtat:

1. L’eunomia defensada pel legislador Soló (599 aC): igualtat de tipus jeràrquica i la seva noció essencial era la proporció: més poder per als millors.
2. La isonomia promoguda per Clístenes (515 aC, considerat fundador de la democràcia atenenca. Igualtat entre tots els “ciutadans” en tots els àmbits. Es va suprimir l’organització tribal. El govern passa a mans del poble.

ECONÒMIC: Les collites afavoreixen el creixement econòmic que facilita l’augment del comerç. Hi ha creixement demogràfic que causa expansió grega en les colònies. S’afavoreix l’ús de la moneda i creació de contractes. Desenvolupament de l'interès en les matemàtiques i l’astronomia.

SOCIAL: Canvis graduals en la societat. Benestar econòmic en el qual la gent tenia el predomini de la paraula. Aquell que tenia el discurs més convincent, imposarà les seves idees. Més pes en els arguments que en les persones. Hi ha un gran desenvolupament en l’esperit crític. La gent aprèn a escriure, a llegir, a obtenir cultura. Aquest fet dona lloc a la divulgació de coneixements per mitjà de poemes o llibres científics.

EL PAS DEL MITE AL LOGOS:

MITE: Narracions o històries que impliquen uns valors determinats i una explicació del món a partir de la intervenció dels déus en el món humà. El discurs mític té dues característiques:

1. Les forces de la naturalesa estan personificades en déus.
2. No hi ha regularitat en els fenòmens.

LOGOS: (raó) Discurs raonat que té una nova visió de la naturalesa que anomenem physis. Aquesta paraula la utilitzen els grecs per designar allò que sorgeix per si mateix sense necessitat d’intervenció humana. Característiques:

1. La naturalesa és ordre, segueix unes pautes determinades anomenades lleis.
2. La naturalesa implica una manera de ser determinada i única de les coses. L’asserció que designa aquells aspectes (determinats) que caracteritzen un ésser.
3. La naturalesa és arjé (principi originari). Una causa de tot el que existeix.

ELS AUTORS:

1) L’ESCOLA DE MILET: Centre localitzat a la ciutat de Milet on uns quants filòsofs creaven les seves teories i les desenvolupaven.

Tales de Milet: Diu que tot el procés de la naturalesa deriva únicament de l’aigua. L’aliment de totes les coses és humit. Diu que el foc sorgeix i viu de l’aigua. La llavor de totes les coses té una naturalesa humida. L’aigua es pot trobar en tres estats: sòlid, líquid, gasos i això causa que aparegui a tots llocs. Tales creu que és l’arjé perquè és el símbol de la vida.

Anaximandre de Milet: Diu que tot el procés de la naturalesa deriva del foc. L’aigua i el foc són elements contraris, com pot ser que el foc sorgeixi de l’aigua? Qüestiona el fet que cal un element que transformi l’aigua i per tant aquest no pot ser l’arjé. Dirà que l’arjé s’anomena apeiron, que significa límit que no té figura.

Aniximenes de Milet: Diu que tot el procés de la naturalesa deriva de l’aire perquè es troba a tot arreu, es transforma més fàcilment que l’aigua i també és símbol de vida. Ell explica una sèrie de transformacions a partir de l’aire i ho fa a partir d’un mecanisme uniformisme i observable com és el canvi de densitat. En aquest el paper dels cartrons és molt important.